"Entre fang i fang": la literatura valenciana que naix de la dana

   VALÈNCIA, 23 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou, Premis Nacional de Còmic per la seua obra 'El dia 3' sobre l'accident de metre de València, són dos dels milers de ciutadans als quals la dana va colpejar el 29 d'octubre de 2024. Amb la seua casa i estudi greument afectats per la barrancada a la localitat de Benetússer, Miguel Ángel, ja "entre fang i fang", va començar en els primers dies després del desastre a recopilar notes per al nou còmic en el qual tots dos estan treballant amb l'objectiu de trobar vies de "sanació" i complir amb la "responsabilitat", com a autors, de referir els fets.

    "Hem estat llevant fang i intentant portar la situació tan bé com siga possible, cosa que no va ser fàcil. Sempre hem contat històries de temes socials i de reivindicació i, clar, alguna cosa hi havia ja en els nostres caps des del principi, sabíem que d'alguna manera o una altra ho anàvem a explicar. A partir del tercer dia després de la dana, Miguel Ángel, que és el guionista, va començar a prendre notes en un quadern, quan podia, entre fang i fang, però sobretot perquè no se li oblidaren dades i i anar documentant la situació. Poc després va començar a escriure el que era la primera versió del guió. Jo li vaig preguntar: 'però, home, estàs escrivint ja?' I em va dir: 'sí, és que realment és l'única cosa que em calma'".

    Així recorda Cristina Durán aquelles primeres jornades tan intenses en les quals ella es va dedicar sobretot a parlar amb tothom per a esplaiar-se a nivell verbal. "Però ell s'esplaia a nivell d'escriptura", relata l'autora a Europa Press.

    Ara, passats sis mesos, "la decisió, que ja estava presa des del principi, està molt, molt presa", afig Durán, que explica que tots dos han anat reunint testimonis de la gent més propera, encara que reconeix que és "pràcticament impossible explicar-ho tot i fer un resum de la dana, perquè és una barbaritat la quantitat d'històries que ens anem trobant cada dia".

   "Cada vegada que anem caminant pel carrer i ens trobem un veí o una veïna, ens conten històries increïbles. Seria impossible recopilar tot això, tampoc volem que quede en un anecdotari. Hem recopilat uns quants testimonis i estem treballant sobre això i triant què explicar perquè reflectisca realment el que ha sigut nostra experiència amb la dana en primera persona i també la de la gent més propera a nosaltres. També, òbviament, farem una explicació general de les zones que han sigut afectades i del que ha passat", avança.

    La il·lustradora admet que està sent "complicat" i ho compara amb una altra de les seues creacions, 'Una possibilitat', on narren la seua experiència com a pares d'una xiqueta amb paràlisi cerebral. "Tenim un poquet la mateixa sensació de que, a voltes, et poses a llegir un guió d'alguna cosa que t'agradaria que no t'haguera passat, alguna cosa que preferiries oblidar i, no obstant això, estàs tornant a això constantment".

    D'altra banda, continua, "també es convertix en un procés sanador el fet de reflexionar sobretot el viscut i anar mostrant des de dins el que ha passat".

    L'autora valenciana comenta que han notat en les seues visites a salons del còmic i diversos esdeveniments l'interès de la gent per conèixer detalls. "És a dir, saber realment com ho hem passat, com ha sigut la dana realment des de dins, veus la impotència d'aquells que no ha pogut venir fins a València a ajudar i volen, almenys, saber què necessitem i com ho estem processant". "Com a autors que som, crec que tenim una responsabilitat i que hem d'explicar-ho. El que no sé és el que tardarem, perquè la veritat és que cada vegada van eixint més pàgines", apunta.

    Finalment, Cristina Durán recorda que ja han fet "un parell d'acostaments" al tema, un còmic encarregat per El País Setmanal per a l'últim nombre de l'any 2024 --que consideren un espècie de "tràiler" del volum que estan preparant actualment-- i la portada que l'autora va elaborar per al llibre col·lectiu 'Renàixer del fang', una obra solidària editada per Ara Llibres que ha recaptat ja 43.000 euros per a les llibreries afectades.

    Precisament, en este llibre ha pres part també l'escriptor i periodista Paco Cerdà, responsable de títols com 'El peón' o 'Presentes'. Assenyala a Europa Press que no té previst escriure sobre la dana, però precisa que li sembla "fonamental que uns altres escriguen perquè fotografien la memòria del moment més immediat a la tragèdia".

"FOTOGRAFIA EMOCIONAL"

   "Crec que és pertinent que la literatura contribuïsca a congelar esta fotografia emocional dels primers instants perquè aquells que intenten reescriure la història topen amb alguns obstacles, com a contraforts des de la literatura a l'intent de manipular a una societat", sosté.

    Una altra de les personalitats de la literatura valenciana damnificada per la riuada és Carmen Amoraga, Premi Nadal i finalista del Planeta, entre altres.

"UNA REALITAT TAN CRUEL"

   Comenta que no té previst escriure cap novel·la en la qual la dana siga el tema principal, ja que, per a ella està "massa recent i dolorós". "La meua narrativa no és testimonial, --prosseguix-- té a veure sempre amb la realitat, part de la realitat però la ficciona i no se m'ocorre que hi haja una manera de ficcionar una realitat que ha sigut tan cruel".

    No obstant això, afirma que viure la dana "en primera persona" --és veïna de Picanya-- va a influir en la seua producció. "Veure la meua casa negada en aigua i llot i la situació dels meus veïns, amics, família, així com la realitat de milers de persones a les quals no conec però que em puc posar en la seua pell, ha canviat la meua mirada sobre el món. I això, d'una manera o d'una altra, va estar present en tot el que escriga d'ara endavant", exposa.

    Hi ha qui ja ha tirat mà de les lletres, en este cas dels versos, per a canalitzar els sentiments generats davant de la tragèdia. Carlos Aimeur, que recentment ha publicat la novel·la 'Quan fallen les forces', ha escrit ja un xicotet poema perquè, segons assenyala, "la poesia és la forma d'escriptura més íntima".

    "I sé que més tard o més d'hora fructificarà alguna cosa. És un moment clau en la nostra història recent, únic, la nostra tragèdia. Són els nostres morts. Tots tenim família, amics, afectats directament, quan no l'hem viscut total o parcialment. És un trauma, una ferida, i escriure sobre ella farà que cicatritze, o això creiem. El que no sé és què escriuré. Una novel·la, un guió, un assaig... no ho sé. Però sé que hi ha alguna cosa bategant ací dins. Ho sent. I com jo, tots", conclou.