FETAP-CGT advertix a la jutgessa que la Generalitat coneixia el desbordament del Poyo a primera hora de vesprada 29O

   VALÈNCIA, 16 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La Federació Estatal de Treballadores de les Administracions Públiques de la CGT (FETAP-CGT) ha advertit a la jutgessa que investiga la gestió de la catastròfica dana del 29 d'octubre del 2024 que la Generalitat Valenciana coneixia el desbordament del barranc del Poyo a primera hora de la vesprada d'este dia.

   Així es desprèn de l'informe que ha presentat FETAP-CGT, acusació popular, davant del jutjat de Catarroja que investiga la riuada, procediment en el qual hi ha dos investigats: l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el seu exnúmero dos Emilio Argüeso.

   De l'informe s'inferix, tal com ha apuntat l'acusació popular, que la Generalitat va tenir coneixement "efectiu" del desbordament de barrancs "clau" diverses hores abans que s'emeteren alertes eficaces a la població.

   L'informe acredita que des de les 15.14 i 15.15 hores nombroses carreteres de titularitat autonòmica, provincial i estatal ja estaven oficialment tallades per inundacions en zones directament vinculades als barrancs del Poyo, Pozalet, Gayo i Xiva.

   Esta informació, procedent de registres interns de gestió d'infraestructures, "evidencia que la gravetat de la situació era coneguda mentre no s'activaven mesures de protecció civil concordes al risc existent", sosté.

   Segons les dades que barreja l'acusació i que obren en l'informe, a les 15.14 hores, la carretera CV-383, de titularitat autonòmica, estava tallada per inundació en el punt 1 + 400.

   La carretera, segons s'explica, es troba enmig de dos barrancs, el del Poyo, a 488 metres, i el de Pozalet, a 828,62 metres. En estar tallada la carretera per inundació, "ja és una prova inequívoca de la problemàtica de tots dos barrancs", sosté. A més, es troba a menys de dos quilòmetres de la localitat valenciana de Loriguilla.

   Per la seua banda, l'A-3, carretera de titularitat estatal, estava tallada el dia de la riuada en el seu quilòmetre 323, en el terme de Xiva. L'hora en què es va produir el tall va ser a les 16.46 hores. "Es troba a 259 metres del barranc de la contesa. I es produiran diversos morts en este lloc o voltants", s'exposa.

   Així mateix, la CV-379, de titularitat de la Diputació valenciana, estava tallada a les 15.15 hores més de dos quilòmetres a Xiva, des del seu punt quilometre 5.900 fins al quilometre 8. Es troba a 124 metres del barranc del Gayo, que posteriorment es denomina rambla de Xiva.

    D'altra banda, la CV-421, de titularitat autonòmica, va estar tallada des del Punt quilomètric Inicial 3 + 500 fins al Punt Quilomètric Final 9 + 200, i amb l'agreujant que estava tancada des de les 11.18 hores. Així mateix, la CV-4242, de la Diputació, molt prop de l'anterior, va estar tallada des de les 11.50 hores en la localitat de Godelleta.

ENCREUAMENT DE DADES

   El treball presentat per FETAP-CGT creua estes dades amb la localització de víctimes arreplegades en l'informe de la Guàrdia Civil, posant de manifest un patró repetit: persones sorpreses per les riuades en desplaçaments, en finques agrícoles, en baixos i garatges, o en vies ja afectades per inundacions, sense control d'accessos ni avisos preventius efectius. En diversos casos, les víctimes es trobaven a escassos centenars de metres de punts tancats per inundació hores abans.

   Especial rellevància adquirix l'anàlisi de la localitat valenciana de Xiva, capçalera de varis d'estes lleres, on es van registrar més de 160 trucades a l''112 Comunitat Valenciana' al llarg del dia i més d'un centenar durant el període en què el CECOPI ja estava constituït. Malgrat això, no es van activar de forma efectiva els punts de vigilància prevists en els plans d'emergència ni es van adoptar mesures d'allunyament preventiu de la població.

   A més, l'informe assenyala incompliments "greus i generalitzats" del Pla Especial d'Inundacions, entre ells l'absència de llocs de comandament avançats, la falta de trucades d'alerta a les alcaldies, el retard en la coordinació operativa i l'emissió de missatges genèrics a la població quan el perill era ja imminent.

   "Tot això es va produir malgrat l'abundant informació disponible procedent d'avisos meteorològics, telefonades d'emergència i corts de carreteres", sosté.