Una investigació troba en el jaciment de Quibas el fòssil de colobra bastarda més antic conegut

   VALÈNCIA, 9 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Investigadors de fins a sis institucions, entre elles l'Universitat de València (UV), han recuperat un fòssil de colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) d'entre 1,07 i 0,99 milions d'anys que conserva el crani associat a vèrtebres articulades, la qual permet constatar que el conjunt pertany al mateix animal. La troballa constituïx el registre més antic conegut d'esta espècie.

   El descobriment, en el jaciment de Quibas (Abanilla, Múrcia), ha sigut publicat en la revista 'Zoological Journal of the Linnean Society', editada per Oxford University Press i una de les publicacions científiques més rellevants del món en zoologia, segons ha informat la UV en un comunicat.

   "Un dels aspectes més interessants d'esta troballa és que la colobra va aparéixer molt prop de l'esquelet d'un dels primers linxs ibèrics que es té constància. Estem recuperant animals que van conviure en un mateix ecosistema fa un milió d'anys, la qual ens permet reconstruir amb un detall extraordinari com era la fauna i el paisatge de la època", ha explicat Pedro Piñero, director del jaciment de Quibas i investigador de la UV participant en l'estudi.

   La investigació ha sigut desenvolupada per un equip d'especialistes de la Universitat de València, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Bristol (el Regne Unit) i de la Universitat de Barcelona.

   El descobriment és "excepcional" en el registre fòssil de les serps, les restes de les quals solen estar representats per vèrtebres aïllades, i oferix una "oportunitat poc freqüent" per a estudiar "detalladament" l'anatomia d'esta espècie. El seu estudi aporta nova informació sobre l'anatomia de la colobra bastarda i amplia el coneixement de la diversitat de serps que habitaven Europa durant este període.

   "L'extraordinari d'este fòssil és que conserva parts del crani associades a vèrtebres articulades, molt poc freqüent en el registre fòssil de les serps. Això ens permet estudiar diferents elements de l'esquelet d'un mateix individu i comprendre millor com canviava la seua anatomia durant el creixement", ha explicat Adrià Navarro-Rodríguez, investigador predoctoral de l'ICP i primer autor del treball.

EXCAVACIÓ DE 2023

   L'estudi de l'exemplar, descobert durant la campanya d'excavació del 2023, ha combinat diferents tècniques per a obtindre la "màxima informació possible sense comprometre la conservació del fòssil". Mitjançant microtomografia computaritzada (MicroCT), es va poder examinar les estructures internes del crani sense danyar el material.

   Posteriorment, es van descriure els elements ossis conservats i es van comparar amb els de més de deu espècies de serps actuals de la regió mediterrània. L'anàlisi va incloure mesuraments i proporcions de les vèrtebres i estudis per a determinar l'estadi de desenvolupament de l'individu. Els resultats indiquen que es tractava d'un exemplar subadult. També es va realitzar una reconstrucció del crani i es van estudiar els processos que van afectar al fòssil des de la mort de l'animal fins a la seua recuperació.