Un investigador del CBIT-UPV rep una beca Marie Curie per a avançar en nous tractaments contra l'ELA

    VALNCIA, 23 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Juan González Valdivieso, investigador del CIBER BBN en el Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular (CBIT) de la Universitat Politcnica de Valncia (UPV), ha rebut una beca postdoctoral Marie Curie (MSCA) per al desenvolupament d'un nou projecte que vol contribuir a millorar els tractaments en pacients amb Esclerosi Lateral Amiotrfica (ELA).

   Finanat pel programa Aristos, el projecte se centra en el teixit muscular com a diana teraputica, i pretén validar preclínicamente l'eficcia en terpies contra l'ELA d'un frmac que és un compost de bor i que ha sigut aprovat ja com a tractament de quimioterpia per a alguns tipus de cncer, segons ha informat la institució acadmica en un comunicat. El projecte planteja una nova estratgia per a estimular la reparació muscular utilitzant dosi ultra baixes del medicament.

   El grup de recerca de Juan González Valdivieso, dirigit per la doctora Patricia Rico, va descobrir en estudis previs recents que el transportador de bor, NaBC1, potencia la regeneració muscular. "Vam demostrar que el bor activa este transportador i l'activació fa que es recupere l'activitat del múscul danyat, ja siga per una lesió o per malalties musculars", ha detallat.

    Per a poder traslladar a la clínica de la forma "més rpida possible" el resultat de les investigacions, "estem explorant si altres compostos de bor que ja són medicaments aprovats per les agncies regulatries tenen el mateix efecte quant a l'activació del seu transportador NaBC1 i per tant poden contribuir a la regeneració i recuperació del múscul danyat", ha destacat Juan González Valdivieso.

MODEL 3D

   En el projecte, que s'estendr fins al 2028, l'equip del CBIT-UPV i CIBER-BBN treballar amb cllules musculars d'una bipsia d'un pacient d'ELA com a ferramenta biolgica per a la investigació de la malaltia i estudiar la manera d'acció del frmac compost de bor a dosi ultra baixes en el múscul malalt d'ELA.

   A més, desenvolupar un nou model 3D de teixit muscular hum d'ELA com a eina per a identificar els mecanismes de la patogénesi muscular de la malaltia i desenvolupar nous tractaments teraputics.

   "Esperem que ajude a entendre el paper del múscul esqueltic en ELA, així com a determinar les dosis eficaces del frmac i provar altres frmacs per a noves terpies contra la malaltia", ha apuntat Patricia Rico.