El jutge imputa a Zapatero pel 'cas Plus ultra' i Policia registra el seu despatx i l'empresa de les seues filles

   MADRID, 19 (EUROPA PRESS)

   El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha acordat investigar a l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero en el 'cas Plus ultra' per presumpte delicte de tràfic d'influències i altres connexos com a organització criminal, segons han confirmat fonts del cas a Europa Press.

   Calama ha ordenat registrar el despatx de l'expresident del Govern en el carrer Ferraz, proper a la seu del PSOE a Madrid, i també altres tres mercantils, una d'elles l'empresa de màrqueting de les filles de l'expresident socialista, pels seus possibles vincles amb el rescat de Plus ultra.

    El jutge indaga en el presumpte ús irregular dels 53 milions d'euros que el Govern va concedir a l'aerolínia Plus ultra en forma de rescat durant la pandèmia.

   El jutge, que va iniciar la investigació del 'cas Plus ultra' per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, ha cridat a declarar com imputat a Zapatero el pròxim 2 de juny.

    A més, el jutge instructor ha decidit alçar el secret de sumari, segons les mateixes fonts.

    El passat mes de desembre, en el marc d'esta investigació, van ser detinguts el president de Plus ultra, Julio Martínez; el CEO, Roberto Roselli; i l'empresari Julio Martínez Martínez, per ordre del Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid, que va acabar derivant la causa a l'Audiència Nacional.

   "ÚS INDEGUT" DELS DINERS DEL RESCAT 

   La investigació partix d'una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció que apunta a l'"ús indegut" dels 53 milions d'euros rebuts per Plus ultra per concessió del Consell de Ministres al març del 2021, en la qual assegurava que els diners "s'hauria utilitzat per a la devolució de préstecs concedits a esta societat per altres" d'una suposada trama delictiva.

   Presentada contra set persones per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, en la denúncia s'apuntava a una presumpta organització criminal assentada a França, Suïssa i Espanya.

   La constituirien --explicava l'AN en una interlocutòria al que va tenir accés esta agència de notícies-- "persones estrangeres, nacionalitzats espanyols, i almenys un advocat espanyol", i estaria "dedicada a la realització d'actes de blanqueig en els tres països citats".

   Segons la Fiscalia, els fons il·lícits procedirien d'actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela de "molt alta quantia", concretament de "fons públics de programes CLAP", impulsats pel Govern per a repartir aliments bàsics subsidiados, i "vendes d'or del Banc de Veneçuela".

   "La societat Plus ultra figura com a signatària i beneficiària d'uns presumptes contractes de préstec amb tres societats de l'organització criminal, implicades en les vendes d'or, i estos contractes donen cobertura, al seu torn, a les corresponents devolucions per part de la societat espanyola Plus ultra, en dates consecutives a la recepció de l'ajuda pública, a comptes en l'estranger de societats que formen part de l'organització criminal", sostenia.

   VENDA D'OR A UNIÓ DELS EMIRATS ÀRABS

   Anticorrupció referia les "connexions" de la suposada organització criminal amb "clients que se serveixen dels servicis d'esta i sobre els quals existixen investigacions policials i judicials actualment".

   La denúncia incidia en l'actuació de diverses persones, en alguns casos a través de societats mercantils, per a rebre quantitats de diners procedents de l'estranger amb l'objecte d'adquirir béns immobles, així com la subscripció de contractes de préstec a Plus ultra, que van anar íntegrament reemborsats.

   També esmentava la venda d'or per import d'uns 30 milions d'euros a una societat d'Emirats Àrabs per part de la societat que va concedir els préstecs, la remissió de quantitats per la mateixa societat a una altra empresa a un compte a Panamà i que per a les activitats de blanqueig "s'ha pogut utilitzar la venda de rellotges de luxe".