La jutgessa de la dana demana a À Punt i a Emergències que aporten les gravacions d'imatge i so del Cecopi

   VALÈNCIA, 19 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La titular del Jutjat nombre 3 de Catarroja, que investiga la gestió de la dana en la qual van perdre la vida 229 persones, ha requerit a À Punt i a Emergències perquè en el termini de tres dies aporten les gravacions d'imatge i so de la reunió del Cecopi del 29 d'octubre de 2024 de les quals disposen.

   Així, en dos interlocutòries notificades hui en el marc de la causa penal per la dana i facilitats pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la instructora es referix a les al·legacions presentades per la cadena pública per a no haver difós i aportat al procediment els enregistraments de so se sustenten en el secret professional d'aquest mitjà de comunicació.

   À Punt traslladava a la magistrada que lliurarà els bruts de la càmera amb el material gravat durant els dies de la tragèdia "sempre que així ho requerisca", ja que sosté que la difusió voluntària li podria fer incórrer en responsabilitats penals, també per als treballadors que van gravar la reunió del Cecopi.

   No obstant això, la jutgessa considera que "ha de ponderar-se en l'accés a le sgravacions, el caràcter de mig públic d'À Punt, l'existència d'un procediment penal, la ponderació dels interessos en conflicte i el contingut de les gravacions aportats fins al moment" i que l'enregistrament emès per RTVE sobre esta reunió "permet donar una informació veraç del succeït".

   Així, considera que "en esta ponderació entre mantenir ocult l'àudio i la cooperació en la investigació d'un procediment penal, ha de cedir de manera clara que estes gravacions que pertanyen a una societat de caràcter públic han de posar-se a la disposició d'este òrgan judicial".

   A més, assenyala que "ha d'atendre's a la jurisprudència constitucional que haguera avalat fins i tot la difusió de vídeos de tal caràcter sense un previ requeriment judicial d'aportació al procés". En este sentit, cita la sentència del TC secció 1 del 25 de febrer del 2019.

   De la mateixa manera, exposa que "existia una rellevància comunitària de les dades" com expressa la jurisprudència constitucional citada, així com un procediment penal en curs, i "en el conflicte entre la informació amb un cas de tal gravetat, la pèrdua de 229 vides humanes la reserva a la qual al·ludixen per a no difondre l'àudio inicialment, fins i tot actualment, va haver de prevaldre el primer, és a dir, l'íntegra aportació de les gravacions, amb imatge i so, estant plenament legitimada l'entitat pública per a la difusió des del punt de vista del mitjà informatiu".

    A l'anterior ha de sumar-se que, una vegada s'ha produït una difusió pública, igualment en la ponderació dels interessos en conflicte, com en la jurisprudència citada en la interlocutòria de 8 de setembre del 2025, "ha de prevaldre l'obtenció de l'enregistrament, el contingut del qual es va revelar com un element especialment rellevant en la instrucció de la causa".

RELLEVÀNCIA DE LES GRAVACIONS

   La instructora creu que també ha de ponderar-se "la rellevància de les gravacions que puga disposar À Punt en la present causa, atès que, precisament, és objecte d'investigació el moment de remissió de l'ES-Alert, el seu contingut, el procés de decisió i la possible participació en este procés d'altres persones que no ostenten la condició d'investigats, partint igualment de la gravetat dels fets objecte de la present instrucció: la pèrdua de 229 vides humanes (una d'elles depenent) i els lesionats".

   Sobre este tema, subratlla que l'enregistrament públic "contradeia declaracions prestades en seu judicial i les circumstàncies en què s'obtenen, estaven presentes periodistes, els quals van poder sentir el que finalment va quedar registrat" i assenyala que "es complirien els estàndards jurisprudencials amb vista a l'aportació de les gravacions".

   Partint que puguen haver-hi gravacions similars a les ja difoses, apuntada que és d'idèntica aplicació la jurisprudència citada de de el Tribunal Suprem núm 421/2014, de 16 de maig. Així, explica que cal prendre's en consideració diversos factors: la naturalesa i grau de la compulsió utilitzada per a obtenir la prova, el pes de l'interès públic en la investigació i càstig del delicte en qüestió (proporcionalitat), l'existència d'altres garanties en el procediment i l'ús que s'ha donat al material obtingut.

    D'esta manera, recalca que el Cecopi "no es tractava d'una reunió a porta tancada, donat la presa de decisions no és pròpia d'un òrgan col·legiat, van estar presents o connectats telemàticament persones que no eren membres del Cecopi, i obstaculitzen tècnics a aportar informació de l'evolució de l'emergència, tal com es va confirmar pels testimonis en el present procediment".

   Finalment, ressaltar "la importància" de les gravacions emeses per RTVE la unió dels quals a la present causa ja sigut acordada per este jutge, no solament en relació a les obligacions d'este ens com a mitjà de comunicació, sinó igualment en la col·laboració amb l'Administració de Justícia, "sense que s'haja produït la violació de cap tipus de dret fonamental dels periodistes que haurien complit amb l'obligació de difondre una informació que afecta a la població i que es desconeixia malgrat el temps transcorregut des de la dana".

PETICIÓ A EMERGÈNCIES

   De la mateixa manera, acorda requerir a Emergències que remeta a este Jutjat els recursos periodístics que dispose, ja siga en l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre) o en un altre departament d'esta Conselleria sobre la cobertura de la dana del dia 29 d'octubre i especialment, de la reunió del Cecopi que "voluntàriament i de forma pública" ha oferit aportar el conseller, Juan Carlos Valderrama, en cas que se li requerira. També requerix a la productora perquè aporte les gravacions, amb imatge i àudio, efectuades, d'esta reunió.

   La magistrada recorda que ja es va sol·licitar una documentació, enregistrament o acta de la reunió i que des de l'Avsre es va declarar que atès que el Cecopi no és un òrgan col·legiat "no s'alcen actes ni es graven les seues sessions, és per això que no consta suport documental algun sobre aquest tema".

   Finalment, assenyala que les gravacions de la RTVE "mostra que es donaven instruccions en presència de periodistes, per la qual cosa cap confidencialitat es va atorgar al procés de decisió per part dels integrants, havent assistit fins i tot al Cecopi, o estant connectades telemàticament, persones que afirmen i que han afirmat no ser membres del Cecopi i, malgrat això, haver assistit, de forma presencial o telemàtica, com el President de la Diputació Provincial de València i la Vicepresidenta Primera del Consell".

    Contra estes resolucions cap recurs de reforma en el termini de tres dies, o d'apel·lació, en el termini de cinc dies.