L'Audiència acorda que s'identifique a agents mediambientals de la CHX en la dana per si es criden com a testimonis

   VALÈNCIA, 9 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Segona de l'Audiència de València ha estimat parcialment el recurs presentat per una acusació contra una decisió de la magistrada de Catarroja que investiga la gestió de la dana i ha demanat a la jutgessa que requerisca a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) la identificació dels agents mediambientals que van intervenir el 29 d'octubre del 2024 per a poder ser citats, si fora el cas, com a testimonis en la causa.

   Així consta en una resolució facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en la qual la magistrada estima el recurs d'una acusació contra la interlocutòria de la jutgessa de data 16 d'octubre, que va complementar amb un posterior del dia 20.

   En este cas, la Sala compartix el criteri del ministeri fiscal, que es va adherir a la petició, i considera que "sembla evident que, podent ser la informació que puguen oferir els agents mediambientals rellevant, la seua identificació es fa precisa a fi de poder ser citats, si escau, com a testimonis".

   No obstant això, l'Audiència si que rebutja requerir la filiació completa de tots els integrants de la Junta de Govern de la CHX de 19 de desembre del 2024 en entendre, igual que la jutgessa, que "no s'aprecia la relació amb els fets que s'investiguen".

   L'acusació va demanar a la jutgessa que es requerira al president de la CHX, Miguel Polo, l'aportació a la causa de la filiació completa de tots els agents ambientals que van intervenir el 29 d'octubre, "matisant amb cadascun lloc d'intervenció", així com la filiació completa de tots els integrants de la Junta de Govern del 19 de desembre, amb les actes de la reunió i tot enregistrament que haguera d'ella, així com que aportaren un informe sobre les fallades esdevingudes en el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) els dies 29 i 30 de setembre.

   La jutgessa va rebutjar requerir esta identificació completa dels agents mediambientals que van exercir funcions de control in situ de l'emergència, "ja que no resulta precís a fi de la investigació conèixer la identitat de cadascun d'ells" i afegia que, sense perjudici de la competència que correspon a la Generalitat Valenciana sobre el control dels barrancs, que "va ser assumida fins i tot des del dia 28 d'octubre del 2024, així com el mateix dia 29 d'octubre", resulta procedent conèixer "si va haver-hi agents de la CHX que es desplegaren acudint a algun punt de control, així com el lloc d'intervenció" però no va considerar necessària la seua identificació perquè "l'important no és conèixer la seua identitat sinó el lloc de la seua ubicació".

   Els recurrents, per contra, van al·legar davant de l'Audiència que les diligències tal com es van sol·licitar "serien pertinents i útils a l'esbrinament dels fets i recerca de la veritat material".

   En la seua interlocutòria, la Sala indica que, com ja ha assenyalat en altres resolucions, la jurisprudència constitucional establix que el dret a la prova "no és absolut ni incondicional" i ha de valorar-se la relació amb el tema, la possibilitat de la seua pràctica i la rellevància amb vista a acreditar els fets decisius per al degut enjudiciament de la causa.

   En este cas, la Sala compartix el criteri del fiscal "perque sembla evident que, podent ser la informació que puguen oferir els agents mediambientals rellevant la seua identificació es fa precisa a fi de poder ser citats, si escau, com a testimonis".

   No obstant això, rebutja la informació sol·licitada de la celebració de la Junta de Govern de la CHX de desembre en considerar que les raons al·legades "no semblen suficients per a acordar una diligència que podria adquirir tints prospectius, sent a més que molts dels interrogants que planteja el Lletrat recurrent podrien obtenir resposta amb la testifical d'estos agents si es practicara".

DESISTIMENT D'ARGÜESO

   Una altra interlocutòria confirma íntegrament una resolució de la jutgessa instructora després que la part recurrent, l'exsecretari autonòmic d'Emergències investigat en la causa, Emilio Argüeso, haja desistit del recurs que va presentar --i al que es va adherir l'exconsellera Salomé Pradas, igualment imputada--.

   En este cas, la defensa d'Argüeso va recórrer la decisió de la magistrada de l'1 de setembre, que va ratificar el 13 d'octubre, per la qual va denegar la declaració dels agents de la Guàrdia Civil que van elaborar l'informe sobre cronologia i anàlisi de desbordaments en relació amb les víctimes de la dana. Per tant, es té per desistida a la representació processal.

   28 CONFIRMACIONS A la JUTGESSA

   La Secció Segona de l'Audiència ja ha dictat 33 interlocutòries des del passat mes de maig --tots ells subscrits pels sis magistrats que la integren-- en els quals es resolen recursos d'apel·lació en el marc de la causa penal de la dana que instruïx el tribunal d'instància de Catarroja, segons ha informat el TSJCV.

   D'estos 33, 28 han suposat la confirmació íntegra de les resolucions dictades per la instructora --en un cas sense entrar en el fons de l'assumpte pel desistiment del recurs de l'apel·lant--, mentre que els altres cinc van estimar les apel·lacions, en dos casos de forma total i en uns altres parcialment.