AYUNTAMIENTO DE VALÈNCIA - Archivo
VALÈNCIA, 26 May. (EUROPA PRESS) -
La secció quarta de l'Audiència de València ha confirmat el processament de l'edil de Responsabilitat Patrimonial en l'Ajuntament de la ciutat, Cecilia Herrero (Vox), per unes piulades denunciades per delicte d'odi i en els quals, entre 2020 i 2024, llançava missatges del tipus: "Si vas a Àfrica has de vacunar-te de mil coses, però estos arriben sense controls sanitaris ni quarantena alguna i els allotgen en hotels als quals demà aniràs tu i la teua família. Això és també un greu problema de salut pública" o "Tanta reconquesta per a acabar pagant-los la invasió als moros".
En una interlocutòria avançada per El Español i consultat per Europa Press, la sala rebutja el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de l'edil, membre de l'equip de govern que formen PP i Vox en l'Ajuntament de València, ja que considera que existixen "indicis racionals de criminalitat suficients" per a continuar el procediment pels tràmits del procediment abreujat, "sense que en esta fase processal s'exigisca un juí de certesa propi de la sentència, sinó únicament una valoració provisional de suficiència indiciaria".
En este sentit, rebutja les al·legacions formulades per l'edil, que va argumentar escassa repercussió dels missatges difosos en la xarxa social X, que havia eliminat alguns dels missatges, que els va escriure abans d'una eventual intervenció en la vida pública o que va apel·lar al dret a la llibertat d'expressió.
La sala assenyala, en primer lloc, que la tipicitat penal de les conductes investigades -incardinables en els delictes contra l'honor o d'odi- "no depèn necessàriament d'un llindar quantitatiu de difusió o impacte social, sinó de la pròpia naturalesa del contingut i del context en què s'emet, la valoració definitiva del qual correspon al juí oral".
En segon lloc, manté que el fet de suprimir els missatges "no elimina l'eventual rellevància penal de la conducta en el moment de la seua publicació, ni priva d'eficàcia als indicis ja arreplegats durant la instrucció" mentre que també és "jurídicament irrellevant" haver-los escrit abans de ser càrrec públic lloc que "l'eventual condició pública o privada del subjecte actiu no constituïx element del tipus ni exclou l'apreciació d'indicis de criminalitat".
Finalment, i en relació a la invocació del dret fonamental a la llibertat d'expressió, subratlla la sala que no és un "dret absolut" i els seus límits estan en el respecte als drets fonamentals de tercers, entre ells l'honor, la dignitat i la no discriminació, així com en l'eventual concurrència d'il·lícits penals.
Així, manté que en esta fase del procés "n'hi ha prou amb apreciar l'existència d'indicis que les expressions abocades pogueren excedir els límits constitucionalment protegits, sense que corresponga encara efectuar un juí definitiu de ponderació, reservat al plenari".
Al juny del passat any el jutge del Jutjat d'Instrucció número 15 de València va dictar interlocutòria pel qual va incoar procediment abreujat a l'edil delegada de Responsabilitat Patrimonial en l'Ajuntament de la capital per estes piulades, pas previ a asseure-la en el banc dels acusats.
"ATAC AL DIFERENT"
"La publicació per la investigada dels missatges arreplegats en esta resolució podrien efectivament ser constitutius de delicte mentre que l'acció continuada de la mateixa i els termes emprats en els missatges difosos en xarxes socials posen de manifest un atac al diferent --al moro, al negre, a l'africà, a l'immigrant, al refugiat, a ONGs que els donen suport, al gai, al rival polític-- com a expressió d'una intolerància incompatible amb la convivència, mentre que tots els éssers humans són objecte de protecció en la nostra Constitució i d'altra banda en les Declaracions Internacionals que Espanya és part", sostenia el magistrat en la interlocutòria.
La secció de delictes d'odi i contra la discriminació de la Fiscalia de València demana tres anys de presó per a l'edil per uns missatges "encaminats a propagar el rebuig, el menyspreu, l'hostilitat i l'animadversió cap a les persones migrants, a més de les pertanyents al col·lectiu LGTBI, o amb discapacitat, fent ús, a més, d'un llenguatge pejoratiu i d'expressions de burla cap als mateix".
A més, demana per a ella multa de 7.200 euros i inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l'àmbit docent, esportiu i de temps lliure per temps de sis anys per un delicte comès en ocasió de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució.
Alternativament, pel mateix delicte però per altres apartats del text, sol·licita un any i dos mesos de presó, inhabilitació per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i multa de 4.800 euros i la inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l'àmbit docent, esportiu i de temps lliure per cinc anys.
En qualsevol cas, i de conformitat amb diversos articles del Codi Penal, considera que procedix la imposició de la pena d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps que dure la condemna.