L'avanç dels símptomes neurològics altera l'expressió del dolor en ratolins model de la síndrome de Rett

   VALÈNCIA, 20 Ene. (EUROPA PRESS) -

   Un equip d'investigació de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València (UV) ha demostrat que femelles de ratolí model de la síndrome de Rett, una malaltia del neurodesenvolupament rara i molt greu que provoca múltiples símptomes, presenten alteracions significatives de les respostes comportamentals associades al dolor.

   En un article publicat en la revista 'Journal of Molecular Medicine', conclouen que amb l'envelliment els ratolins model de la malaltia perden la capacitat d'expressar la sensibilitat al dolor d'una forma típica.

   La síndrome de Rett està causada per una mutació en el gen MECP2, situat al cromosoma X, i es dona quasi exclusivament en xiquetes i dones. Les persones afectades patixen discapacitat intel·lectual i motora, amb una dependència total. Actualment no té cura.

   En un estudi longitudinal --és a dir, al llarg de la vida-- l'equip va comprovar que en ratolines joves mutants per a Mecp2 hi ha un excés de sensibilitat a l'estimulació de les potes amb filaments fins que podria indicar una percepció dolorosa d'estímuls en principi innocus. Amb el progressiu envelliment i el conseqüent avanç del símptomes, la resposta virava cap a una aparent falta de sensibilitat.

   "Estudis previs consideraven que les persones amb síndrome de Rett eren menys sensibles al dolor que les persones sanes. Les nostres dades, però, suggerixen que podria existir una hipersensibilitat, però una incapacitat d'expressar-la de la forma típica", comenta Carmen Agustín Pavón, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física i codirectora del treball.

   "Converses amb pares i persones cuidadores de pacients amb Rett, que perden la capacitat de la parla, ens han confirmat que l'expressió de dolor en estes pacients és atípica i molt difícil d'interpretar", afegix la investigadora.

   A més, l'activació d'una zona cerebral relacionada amb l'analgèsia

   --l'àrea grisa periaqüeductal-- durant l'exposició a una superfície calenta, es troba disminuïda en les ratolines mutants respecte a ratolines sanes. També s'hi troba disminuïda l'expressió de receptors d'endocannabinoides.

CRISIS EPILÈPTIQUES

   "Els nostres resultats sostenen la importància del sistema endocannabinoide, que forma part del sistema d'analgèsia cerebral, com a diana terapèutica per a Rett", explica José V. Torres Pérez, investigador Ramón i Cajal en el Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física i codirector de l'estudi. "De fet, este sistema ja s'està explorant en relació a altres símptomes de la malaltia, com ara les crisis epilèptiques", remarca l'investigador.

   Del mateix departament han participat Elena Martínez Rodríguez, primera coautora de l'estudi, María Abellán Álvaro i Marina Rodríguez Agut. Cal esmentar també Javier Cuitavi, primer coautor de l'estudi, que es va doctorar a la Universitat de València i actualment és investigador al Trinity College de Dublín.

   Altres investigadores de la Universitat de València que hi participen són Lucía Hipólito, del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia; i Anabel Forte, del Departament d'Estadística i Investigació Operativa.

   A més, l'equip ha comptat amb la col·laboració de Moisés García Arencibia, de la Conselleria d'Educació, Formació Professional, Activitat Física i Esports del Govern de Canàries; i de Mónica Santos, del Centre for Neuroscience and Cell Biology de la Universitat de Coimbra (Portugal).

   L'estudi ha rebut finançament de les Ajudes FinRett 2019 i 2022, promogudes per les associacions espanyola i catalana de síndrome de Rett, la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana per a grups emergents (CIGE/2024/73), i el 2023 Pickford Award from the British Pharmacological Society.