L'estat emocional, clau per a identificar pacients amb dolor crònic amb major risc d'ús d'opioides

UV

   VALÈNCIA, 22 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi liderat per un equip investigador de la Universitat de València, en col·laboració amb l'Hospital General Universitari de la ciutat, identifica una relació entre els estats de malestar emocional

   --especialment l'ansietat i la depressió-- amb una major intensitat del dolor i una incidència més alta d'ús indegut d'opioides en les persones que experimenten dolor crònic.

   El treball busca previndre, mitjançant una anàlisi de l'estat emocional del conjunt de pacients, l'aparició de conductes problemàtiques associades als tractaments de les afeccions cròniques.

   La investigació, publicada en 'Frontiers in Public Health', està coordinada per Lucía Hipólito, professora del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia i de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de la UV, i Miguel Ángel Serrano, professor del Departament de Psicobiologia de la UV.

   En la mostra han participat 97 pacients amb dolor crònic que han rebut tractament amb opioides en la Unitat del Dolor de l'Hospital General Universitari de València. Les troballes revelen com reconèixer factors psicològics que permeten millorar la seguretat i la personalització dels tractaments.

   El personal investigador assenyala que una major intensitat de dolor s'associa amb nivells més alts d'ansietat i depressió i amb una puntuació superior en l'instrument de cribratge Current Opioid Misuse Measeurement (COMM), utilitzat per a identificar pacients proclius a presentar un risc més alt de comportaments problemàtics relacionats amb la medicació.

   "El nostre objectiu no és restringir l'ús d'opioides en pacients que els necessiten, sinó contribuir al fet que la seua utilització siga el més segura i individualitzada possible. Identificar de manera precoç factors de vulnerabilitat psicològica pot permetre incorporar mesures preventives i oferir al pacient un abordatge més complet del seu dolor", explica Lucía Hipólito.

UNA MIRADA INTEGRAL

   Les persones participants presentaven una intensitat mitjana de dolor de 7,79 sobre 10. L'estudi ha avaluat conjuntament la magnitud del dolor físic de la població sota tractament, l'ansietat, la depressió, l'anhedonia --incapacitat de sentir interès en activitats que abans resultaven agradables-- i el risc de comportaments indeguts associats a l'ús d'opioides.

   Així mateix, el grup investigador ha explorat possibles diferències entre homes i dones, amb l'objectiu de millorar l'equitat i la precisió de les teràpies. Encara que la mostra inclou un major nombre de dones, els resultats destaquen "que les vies que relacionen el dolor, els estats afectius i el risc associat a l'ús d'opioides podrien presentar diferències segons el sexe".

   "No estem dient que l'ansietat o la depressió causen un ús problemàtic d'opioides. El nostre estudi és transversal i, per tant, permet identificar associacions, però no establir relacions causals, anàlisis que estem realitzant actualment. El que plantegem és que aquests factors poden ser clínicament útils per a identificar pacients que podrien beneficiar-se d'una avaluació psicològica i un seguiment més individualitzat", assenyala Hipólito.

   La investigació planteja que incorporar ferramentes breus d'avaluació psicològica a l'atenció habitual de les unitats del dolor "podria contribuir a una estratificació més precisa del risc i facilitar intervencions preventives". En este sentit, l'equip defensa que "l'atenció psicològica no hauria de considerar-se un element secundari en el tractament del dolor crònic, sinó una part integrada d'una estratègia terapèutica que combine l'alleujament del dolor amb la millora de la qualitat de vida i la reducció de riscos associats als tractaments".

   La investigació ha sigut finançada pel Ministeri de Sanitat, a través de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, mitjançant el projecte PND2024-I035. L'estudi s'alinea amb les estratègies de prevenció dels trastorns relacionats amb l'ús de medicaments opioides, ja que se centra en la identificació precoç de factors de vulnerabilitat que poden afavorir un ús més segur i individualitzat dels tractaments.

   El treball també ha rebut finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l'Agència Estatal d'Investigació, a través del projecte PCI2025-163264, que investiga la comunicació cos-cervell i s'interessa pels mecanismes neurals implicats en les alteracions emocionals derivades del desenvolupament d'una situació patològica.