L'IBV aposta per la IA i el IoT per a generar "entorns intel·ligents" en la cura de les persones majors

   VALNCIA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -

   L'Institut de Biomecnica (IBV) suggereix un "canvi de paradigma" en l'atenció i cura de les persones majors mitjanant el desenvolupament de tecnologies per al monitoratge "continu, remota i no intrusiva" en contextos quotidians. En aquesta línia, aposta per transformar els actuals models d'intervenció "reactius" per altres centrats en la prevenció i l'autocuidado, mitjanant la utilització de tecnologies com a Internet de la Coses (IoT, per les seues sigles en angls) o Intelligncia Artificial (IA).

    "L'objectiu és que l'entorn cuide de nosaltres", ha apuntat David Garrido, director d'Innovació en Valoració Biomdica d'IBV.

   Segons ha informat l'entitat en un comunicat, Espanya és el quart país europeu amb més persones majors. Actualment, el 20,1 per cent dels espanyols té més de 65 anys i s'espera que aquesta proporció augmente en els prxims 20 anys.

    Per a IBV, l'objectiu és transformar els actuals models reactius, que cerquen palliar els efectes de la malaltia, per altres centrats en la prevenció, el foment de l'autocura i l'envelliment saludable. "Cerquem facilitar una intervenció anticipada i una prescripció personalitzada per a afavorir una detecció primerenca de problemes associats a l'envelliment", ha indicat David Garrido.

   "Més enll de l'atenció sociosanitria, les tecnologies amb les quals estem treballant en IBV cerquen transformar la llar perqu siga l'entorn el que cuide de nosaltres", ha afegit. L'IBV porta més de 45 anys estudiant, investigant i implementant solucions científic-tecnolgiques amb un equip multidisciplinari i un enfocament transversal, que recorre cadascuna de les dimensions de les persones: física, emocional, cognitiva, social i laboral.

    Per aix, Garrido ha assegurat que l'IBV és "el centre de referncia en investigació i innovació dirigida a les persones majors". En aquesta línia, l'expert de l'institut també ha detallat que si s'exclou l'historial mdic i la genmica, "hi ha un 60% de la informació sobre la nostra salut que succeeix mentre vivim i que queda fora de les organitzacions sanitries".

   Per tant, "el nostre gran repte és aconseguir que el context del pacient se sistematitze i pose en valor la informació rellevant per a aconseguir una salut més personalitzada", afig. En aquest sentit, en el futur de l'envelliment saludable, "les tecnologies intelligents cuiden la nostra qualitat de vida i ens ajuden a envellir millor", ha postillat.

VIGILNCIA I CONTROL DE RISCOS

   D'altra banda, IBV proposa la definició de nous conceptes tecnolgics per a la vigilncia i el control de riscos de persones majors amb alteracions funcionals físiques i cognitives. "Cada vegada hi ha més persones majors que viuen soles, la qual cosa volem és crear espais quotidians més segurs i intelligents que actuen rpid davant de situacions de risc", ha explicat Garrido.

   Els treballs d'IBV en el camp de persones majors tracten de donar resposta a "necessitats específiques de cada individu", amb metodologies prpies per a la identificació primerenca dels factors que determinen el nostre envelliment.

   Al seu torn, des de l'IBV estan en fase d'investigació per a la generació de noves solucions que puguen valorar la salut mental i la funció cognitiva. L'objectiu és el "monitoratge sense contacte mitjanant tecnologies com el bessó digital, algorismes de IA aplicats a anlisis de variables fisiolgiques o anlisis de veu", especifica.

   En aquest línia, "l'estudi de les variables fisiolgiques com el ritme cardíac, respiratori o la sudoració ens dona informació que la persona no és capa de verbalizar", ha detallat Garrido, qui ha afegit que el repte és "com capturar aquest informació sense un pegat o un dispositiu físic: ací entren les tecnologies sense contacte".

   A més, per a l'expert, la veu pot ser una nova variable fisiolgica. "Els algorismes de IA que relacionen la veu, el nivell semntic o la prosdia amb el nivell de salut mental ens permeten establir pautes preventives o anticipar episodis com a depressió o altres patologies mentals", ha concls.