Un llibre recupera "la veu oblidada" de les escriptores valencianes entre meitat del segle XIX i la guerra civil

   VALNCIA, 18 Dic. (EUROPA PRESS) -

   L'autor Gabriel Garcia Frasquet presenta a Gandia el llibre 'Lletres valencianes amb veu de dona (1855-1939)', publicat per Edicions 96, que recupera la veu oblidada de les escriptores valencianes entre meitat del segle XIX i la guerra civil espanyola.

   La presentació tindr lloc el dia 20 de desembre a les 19.00 hores a la Societat de Foment AIC Gandia i comptar amb la participació de l'autor, Gabriel Garcia Frasquet, la professora M. del Carmen Agulló i Maria Josep Escriv, d'Edicions 96.

   A mitjan del segle XIX, les lletres valencianes vivien una xicoteta revolució: la Renaixena, compartida amb els altres territoris del domini lingüístic posava en valor una llengua que havia estat relegada durant segles a l'mbit domstic. Es tornava a fer valdre el valenci com a llengua de cultura de la m d'alguns escriptors que han passat a la posteritat com Teodor Llorente o Constantí Llombart.

   Els noms que no ens han arribat d'una manera tan clara, o han estat directament amagats, són els de dones que també van tornar a agafar la ploma i abocar-se al paper. "Són noms que han restat ocults, afectats per all que s'ha convingut a anomenar criptogínia, o tendncia histrica a amagar la tasca de les dones en qualsevol camp del saber", explica l'editorial en un comunicado.

   "Per sort, --afegeixen-- darrerament, moltes línies de treball les reivindiquen, i així anem coneixent els noms i les obres de moltes dones que feren una aportació important en els seus mbits o, almenys, que formaren part del paisatge cultural del seu moment i ara demostren que la seua aportació va ser important per connectar amb les generacions següents".

   En aquesta línia s'inclou el "rigorós estudi" que el doctor Gabriel Garcia Frasquet ha bastit els darrers anys i ara veu la llum en format de llibre. Una obra de carcter divulgatiu que reivindica les dones escriptores en llengua prpia, tracta de situar-les justament en el seu context i n'aclareix alguns equivocs.

   L'autor organitza el seu estudi per gneres literaris, entre els quals convindria destacar les aportacions potiques i teatrals, amb autores de referncia com ara Pilar Monzó, autora teatral d'xit.

   Garcia Frasquet aprofita l'obra per a dibuixar el context del món literari valenci del moment, amb els seus xits, per també amb les seues xicotetes misries condicionades per les relacions personals dels implicats. S'ha de tenir en compte que eren anys on les dones difícilment podien assolir una educació si no tenien una ascendncia burgesa i una posició econmica que ho permetera.

POSAR CARA

   Al llibre també s'ha fet un esfor per posar cara a les diferents autores amb el seu retrat, de manera que la seua imatge també quede fixada en l'imaginari collectiu. A més, s'hi mostren moltes de les portades dels seus llibres, que manifesten igualment l'embranzida de les arts grfiques valencianes entre els segles XIX i XX.

   Gabriel Garcia Frasquet: És doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Valncia i catedrtic de Valenci d'ensenyament secundari. Fou director del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (1995-2012).

   Entre els seus llibres destaquen 'Catleg de la premsa comarcal. La Safor (1880-1982)'; 'Vocabulari del joc de pilota' (en collaboració amb F. Llopis); 'L'educació a la Safor: des de la desaparició de la Universitat de Gandia fins a la Segona República'; 'Els bans de Gandia (1830-1874)'; 'Sermons satírics, violes d'or i capellans poetes (La Safor 1900-1936'); 'El teatre al País Valenci: el cas de la Safor (1800-1936)'; 'Literatura i societat a la comarca de la Safor (1833-1936)'; 'El Teatre Serrano de Gandia' (en collaboració amb J. E. Gonga); 'Miramar, l'espai viscut. Els noms de lloc, el parlar i la cultura popular' i 'El teatre valenci (1845-1945). La rellevncia de les actrius'.