Més de 70 homes migrants es formen a València per a prevenir la mutilació genital femenina

   VALÈNCIA, 2 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Més de 70 homes s'han format a València per a contribuir a la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF) en les seues comunitats, famílies i països d'origen. La iniciativa, impulsada per Farmamundi i Xarxa Aminata, incorpora a homes migrants en un procés de sensibilització comunitària que busca reforçar la protecció de xiquetes i dones enfront d'una pràctica que té greus conseqüències físiques, psicològiques, sexuals i socials.

   El procés forma part del projecte 'Valents Africanes' i s'emmarca en el treball que ambdues entitats desenvolupen amb el suport de la Generalitat Valenciana per a la prevenció, atenció integral i recuperació enfront de la mutilació genital femenina, segons informa Farmamundi en un comunicat.

   "El que no es parla no es pot combatre", subratlla Aminata Soucko, dona supervivent de mutilació genital femenina, agent de salut de base comunitària de Farmamundi i presidenta de Xarxa Aminata. "Per això, en este projecte es formen dones i homes procedents de països on es practica la mutilació genital femenina, perquè puguen protegir a les xiquetes que naixen ací i que, quan viatgen als seus països d'origen, no patisquen esta pràctica", afig.

   La formació amb homes aborda les conseqüències de la MGF, les relacions respectuoses i lliures de violències, la corresponsabilitat en les cures i el paper que poden assumir els homes en la prevenció dins dels seus entorns. L'objectiu és que les persones participants "puguen convertir-se en agents de sensibilització, tant a València com en els seus vincles amb les comunitats d'origen", han explicat.

   Per a Ngoy Ramadhani Ngoma, formador en masculinitats afrocentradas, el procés ha sigut "bonic, però també complex", perquè ha obligat als participants a plantejar-se preguntes sobre els seus propis privilegis i com es creuen la discriminació racial i el patriarcat.

    "Hem treballat per a entendre millor estes dinàmiques de poder i aprofitar el procés migratori com una oportunitat per a aprendre nous valors, cuidar de forma diferent, corresponsabilizarnos en la llar i deixar arrere algunes pràctiques que en els nostres llocs d'origen pot ser més difícil abandonar", explica.

    El formador assenyala que parlar de sexualitat i salut continua sent "un tabú" per a molts homes, però que "les converses incòmodes han permès visibilitzar una problemàtica que sovint es justificava per motius culturals o religiosos". "Un 90% dels participants han admès que no sabien que això era un problema i que, a partir d'ara, es neguen al fet que es produïsca la mutilació genital femenina amb les seues filles o amb les seues parelles", afirma Ngoy.

   Mohamed Bouare, mediador intercultural amb experiència en processos de sensibilització amb homes de comunitats on la MGF segueix present, subratlla l'impacte directe que pot tenir la formació. "Hem tingut una xarrada amb un company que tenia tres xiquetes. Per desgràcia, la primera si que va patir la mutilació, però després de rebre la formació ja es planteja que a les altres no els va a tocar. Això ens motiva a seguir", explica.

   Farmamundi i Xarxa Aminata insistixen que la prevenció de la mutilació genital femenina "requerix espais segurs on dones i homes puguen compartir experiències i construir missatges comuns des del respecte, la salut i els drets humans". La implicació d'homes migrants "no substituïx el lideratge de les dones supervivents, sinó que reforça una estratègia comunitària orientada a protegir a les xiquetes i transformar normes socials que perpetuen la violència", destaquen.

   Soucko recorda que, en moltes comunitats, les dones no sempre tenen capacitat de decisió sobre la vida i la salut de les seues filles. "Moltes vegades a les xiquetes les mutilen sense el consentiment de la mare. Per això és molt important treballar amb homes i dones", assenyala. En este sentit, destaca el paper de la diàspora com a pont de canvi: "Nosaltres, que estem ací a Europa, tenim una influència molt gran en les nostres comunitats d'origen".