Més de mig milió de dispositius van ser vulnerables a ciberatacs a la Comunitat Valenciana el 2024, segons Incibe

   VALÈNCIA, 4 Jul. (EUROPA PRESS) -

   L'Institut Nacional de Ciberseguretat ha alertat que, l'any 2024, va detectar a la Comunitat Valenciana un total de 536.280 dispositius vulnerables a ciberatacs, dels quals 307.222 van ser de la província de Valencia, 179.473 de la província d'Alacant i 49.585 de Castelló.

    Així ho han detallat durant la jornada 'Ciberseguretat enfront del mar', coorganitzada pel Col·legi Oficial i Associació Valenciana d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana (COITTCV) i la Càtedra de Ciberseguretat Incibe-UPV, inclosa en el programa de Càtedres de Ciberseguretat a Espanya, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb el finançament dels Fons Next Generation-EU, a través d'Incibe, segons ha indicat l'organització en un comunicat.

    El director de la Càtedra de Ciberseguretat INCIBE-UPV, Santiago Escobar, ha advertit que "qualsevol dispositiu electrònic connectat a Internet queda exposat" i ha sostingut que les xifres de dispositius vulnerables a atacs "suposen un risc molt gran per a les empreses i institucions".

   Així mateix, els experts han expressat que el major risc d'atacs cibernètics a la Comunitat Valenciana "no està tant en les infraestructures crítiques i les administracions públiques", sinó que se centra en les xicotetes i mitges empreses "per la seua falta d'inversió en ciberseguretat en un moment en què la IA dispara els riscos".

   "Les administracions públiques estan invertint molt en ciberseguretat, però no les pimes. No invertixen prou i no són capaços d'identificar els seus problemes de vulnerabilitat", ha advertit Escobar, al mateix temps que ha recomanat a les xicotetes empreses que decidisquen invertir en la seua protecció, es preocupen per avaluar on tenen els seus majors riscos i integren la ciberseguretat de manera transversal com a part de tots els processos de l'empresa.

   Durant la trobada, també s'ha constatat que la feblesa multiplica les probabilitats de patir un atac i els seus efectes són "impredictibles". L'elevat grau de connectivitat de l'ecosistema digital pot provocar que les conseqüències de la bretxa de seguretat en una empresa transcendisquen i siga "una via d'entrada que vaja més enllà".

   Segons dades de l'Incibe, el 2024 es van produir 97.348 incidents de ciberseguretat a Espanya, un 16,6 per cent més que el 2023, mentre que el nombre d'empreses afectades va ser de 31.540, un 43,2% més que l'any anterior. Així mateix, 341 operadors essencials i importants es van veure compromesos.

   Per la seua banda, la degana del COITTCV, Susana Bañuelos, ha reivindicat una major presència dels enginyers tècnics de telecomunicació en l'àmbit de l'administració pública "per ser tecnòlegs complets, per parlar el llenguatge de les màquines, de les xarxes i de les persones, i per construir seguretat on abans només hi havia connectivitat".

   "Aportem el nostre profund coneixement en xarxes, protocols de comunicació, sistemes electrònics i infraestructura de dades, la qual cosa ens convertix en professionals crucials per a protegir els actius digitals i físics del teixit productiu i l'administració general", ha defensat.

   D'altra banda, també s'han debatut els principals reptes en matèria de ciberseguretat, així com la incidència dels nous marcs normatius i tecnològics. L'opinió general ha sigut favorable al règim de sancions de la normativa europea i els experts han coincidit en la necessitat que la regulació siga "exigent" per a poder afrontar amb serietat un perill agreujat pels avanços de la IA.

   La identitat digital, la protecció de dades, la prevenció del robatori o segrest d'informació i la protecció d'infraestructures crítiques davant d'amenaces emergents també han sigut altres assumptes tractats.