PowerCo iniciarà en les pròximes setmanes les obres de l'estructura de la gigafactoría a Sagunt

   Demana a l'Administració ampliar la xarxa de crrega rpida en carreteres i completar el Corredor Mediterrani

    VALNCIA, 13 Feb. (EUROPA PRES) -

    PowerCo iniciar en les prximes setmanes l'obra principal de l'estructura de la gigafactoría a Sagunt amb els treballs de comentación per a comenar a construir les naus i complir així amb el termini previst de comenar la producció el 2026 amb una potncia inicial de 40GWh.

   "2024 és l'any de la construcció", ha assenyalat el CEO PowerCo, Thomas Dahlem, després de participar amb la conferncia 'El futur de la mobilitat: electrificar el camí per davant' en el congrés eMobility World Congress, que se celebra a Valncia fins al dijous.

   Sobre este tema, ha explicat que durant tot enguany s'alaran les naus i compraran els equips, que s'installaran el 2025 i poder arrancar la planta el 2026. La producció est estandarditzada en blocs, cadascun de 10 GWh, amb una potncia inicial de 40GWh, la qual cosa permetr subministrar celles per a més de 500.000 vehicles anuals.

   No obstant aix, ha apuntat que es podria ampliar fins als 60 GWh en funció de les demandes del mercat dels cotxes elctrics perqu Europa "est un poc arrere". A Espanya a la fi del 2023 hi havia solament un 12% de vehicles elctrics, lluny de la mitjana europea del 21% i dels objectius marcats per la UE per al 2030. Per aix, ha recalcat: "Anem pas a pas". Així mateix, ha destacat que en els prxims dies se celebrar la contractació dels cent primers empleats. En total, es crearan 3.000 llocs de treball directes i altres 20.000 indirectes.

    En aquesta línia, ha assenyalat que un dels seus majors "desafiaments" és poder generar alt valor afegit entorn de Sagunt i per a aix requereixen de la collaboració amb centres tecnolgics i universitats i en eixe sentit ha apuntat que en els seus voltants se situar un parc de provedors amb una extensió aproximada d'altres 170 ha i el centre de formació Battery Campus en collaboració amb la Generalitat.

   Dahlem ha recalcat que la collaboració públic-privada és el factor "clau" de l'xit de Valncia com hub d'electromovilidad. "Tenim la fbrica i el projecte, tenim la inversió i comptem amb la tecnologia per a produir bateries de celles, per els usuaris no tenen on carregar els seus cotxes", ha trobat a faltar.

COLLABORACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS

   Així, ha apuntat que PowerCo i el Grup Volkswagen poden contribuir a consolidar Valncia i Espanya com hub d'electromovilidad, per ha advertit que no poden ser "els únics responsables d'emprendre aquesta transformació". "Es tracta d'una tasca collectiva en la qual les administracions públiques també exerceixen un paper crucial", ha constatat.

   D'aquesta manera, es requerixen "dos elements crucials" per a ser "crebles" com a centre d'electromovilidad: L'ampliació de la infraestructura de crrega elctrica així com infraestructures que permeten la mobilitat sostenible de béns i persones.

   Sobre este tema, ha reclamat ampliar la xarxa carrega elctrica perqu a la fi de setembre del 2023, segons ANFAC, solament hi havia uns 25.000 punts --solament el 12% a la Comunitat Valenciana--, lluny de l'objectiu marcat de 45.000 punts públics a la fi d'any i solament el 4% d'ells --369-- eren punts de crrega ultrarrápida (+250 kW), que permeten carregar el vehicle en aproximadament 10-15 minuts, l'equivalent al mateix temps que passa un vehicle en una gasolinera tradicional.

   Per aix, ha urgit l'Administració a realitzar les inversions necessries perqu el desplegament d'aquest tipus d'infraestructures d'alta potncia és "fonamental" per a "una verdadera difusió" dels vehicles elctrics, especialment al llarg de les carreteres de tot el país.

    De la mateixa manera, ha reclamat infraestructura sostenibles. De fet, ha recordat que un dels factors positius "clau" en l'elecció de Sagunt com a ubicació va ser "el potencial logístic i les infraestructures de la Comunitat, especialment ports i el Corredor Mediterrani".

   "Si pretenem ser crebles com a centre d'electromovilidad, hem de ser capaos de gestionar la nostra logística d'entrada i eixida a través de mitjans de transport sostenibles", ha advocat, per la qual cosa veu "crucial" assegurar les connexions ferroviries sostenibles de la Comunitat amb Europa Central a través d'una línia d'alta capacitat i ample estandarditzat internacionalment com és el Corredor Mediterrani. "Es tracta d'una reivindicació histrica de la societat, l'Administració i el sector empresarial valencians que és urgent completar", ha reclamat.

   Per tot aix, ha assenyalat que el camí de la democratització de l'electromovilidad est "marcat i no hi ha volta arrere", encara que "no ser fcil ni rpid". "Ens queda un llarg camí per davant per a convertir-ho en realitat i en PowerCo apostem per seguir liderant aquesta revolució", ha subratllat.

   Per a aix, ha exposat que necessiten "seguir comptant amb el suport i compromís de l'administració pública; l'impuls de més empreses i fabricadores i la pacincia dels ciutadans mentre tots ens adaptem a una nova forma de mobilitat on res ser com fins ara". "Per estem segurs que valdr la pena perqu d'aix depn el futur i avancem junts cap a un horitzó més sostenible i electrificat", ha postillat.

ENERGIA SOSTENIBLE, FIABLE I ASSEQUIBLE

   Per la seua banda, el president BP Espanya, Andres Guevara, ha recalcat que des de la companía estan "molt compromesos" amb el canvi des d'un 'trilema' energtic: sumistrar energia "sostenible, fiable i assequible". Aix, ha explicat, significa "invertir tant en el sistema de hui com en el de matí des de tres grades pilars: biocombustible, hidrogen verd i electrificació de la mobilitat".

   Així, en la xarrada 'Transformant el transport: biocombustibles i mobilitat' ha apuntat que el prxim repte, com a marca la Comissió Europea, és la reducció d'emissions en un 90% en 2040, la qual cosa requereix de la mobilització de tots els sectors.

   En eixe sentit, ha coincidit que la mobilitat elctrica d'Espanya ha "d'accelerar-se amb urgncia" i per aix han creat una aliana amb Iberdola per a desenvolupar una xarxa de crrega rpida de 12.000 punts a Espanya i Portugal per al 2030 grcies a una inversió de 2.000 milions.

   De la mateixa manera, ha ressaltat el seu projecte HyVal d'hidrogen verd en la refineria de BP de Castelló que pretén crear un ecosistema vertebrat per a descarbonizar a la Comunitat Valenciana "tant la indústria com la mobilitat" i poder exportar també a Europa. Ha recordat que ja ha finalitzat la seua parada tcnica --en la qual es va invertir cent milllones-- i que aquesta refineria crear tant ofereix com a demanda ja que "es tracta no solament de descarbonizar la refineria, sinó també produir biocombustibles". Així, ha ressaltat els "passos molt importants" per a descarbonizar el transport marítim, aeri i terrestre.

   "Estem transformant profundament un sector com el transport amb biocombustible i l'enginyeria elctrica en un procés complex i gradual que va a requerir assegurar-nos que hi haja collaboració i que eixa transició siga justa perqu cap sector de la societat es quede per fora i arribem assegurances als objectius de 2040", ha postillat.