Presenten una tecnologia personalitzada per a millorar els tractaments de les arrítmies cardíaques

Investigadors de la UV
UV
Europa Press C. Valenciana
Publicado: jueves, 18 junio 2026 13:05

   VALÈNCIA, 18 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi liderat pel grup CoMMLab de la Universitat de València (UV) revela avanços en els tractaments de la fibril·lació auricular, el trastorn del ritme cardíac més freqüent. L'equip investigador està format per Miguel Rodrigo, María Termenón, Giada S. Romitti i Alejandro Liberos, amb la col·laboració del doctor Sanjiv Narayan de la Universitat de Stanford, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

   Els trastorns del ritme cardíac representen una de les principals causes de mortalitat i morbiditat en el món. Entre ells, la fibril·lació auricular afecta a aproximadament 37,6 milions de persones. La investigació, publicada en la revista Medical Image Analysis, analitza una ferramenta "prometedora" per a estudiar les arrítmies cardíaques i millorar les teràpies, han apuntat les mateixes fonts.

   L'estudi partix de la premissa que els tractaments existents per a la fibril·lació auricular no són eficaços per a la totalitat de pacients, la qual cosa deriva en un alt percentatge de recurrències. "La variabilitat en la resposta a la teràpia entre pacients es deu, en part, al fet que les aurícules de cada individu tenen característiques anatòmiques i elèctriques pròpies", ha indicat l'equip d'autors.

   Amb l'objectiu d'aportar noves solucions, el grup investigador ha desenvolupat bessons digitals personalitzats d'aurícula esquerra, és a dir, rèpliques virtuals construïdes a partir d'imatges mèdiques i registres elèctrics de cada pacient. Estos models permeten reproduir de forma precisa els patrons elèctrics que manté l'arrítmia, en fusionar la informació anatòmica amb la informació funcional de cada persona atesa. "Es tracta d'una tecnologia pionera que reproduïx de forma virtual la patologia de cada pacient", ha afegit Miguel Rodrigo.

   Els resultats demostren que combinar informació anatòmica i funcional millora "significativament" la capacitat dels bessons digitals per a representar el comportament real de les aurícules. D'esta forma, poden identificar-se fàcilment les regions responsables de perpetuar la fibril·lació auricular.

    Esta tecnologia "suposa un avanç cap a una medicina més personalitzada, ja que en el futur podria ajudar a planificar tractaments adaptats a cada pacient, anticipar la seua resposta a determinades intervencions i augmentar les probabilitats d'èxit terapèutic", han explicat des de la UV. El treball ha sigut finançat per la Generalitat Valenciana.

Contador

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press