El preu d'un habitatge nou costa hui el doble que el 2019, segons un estudi

   VALÈNCIA, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El preu mitjà de l'habitatge nou s'ha duplicat des del 2019 en la ciutat de València i la seua àrea metropolitana fins a aconseguir un valor mitjà de venda que supera ja els 3.700 euro/m2 en la capital i més de 4.500 euro/m2 en municipis de primera corona com Godella, Almàssera o El Puig, segons l'últim informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV) corresponent al tercer trimestre .

   Sobre este tema, el director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón López, ha advertit que "la conseqüència és clara: un mercat que creix en xifres, però es buida d'accessibilitat". En concret, l'informe assenyala que l'oferta efectiva d'obra nova s'ha reduït més d'un 80% en sis anys: huit districtes de la ciutat manquen de promocions actives i les poques que existixen es dirigixen a compradors d'alta renda o inversors internacionals.

   Per la seua banda, els salaris, en canvi, apenes han crescut un 10% des del 2019. D'esta manera, l'esforç mitjà per a adquirir un habitatge supera ja el 45% dels ingressos nets d'una llar tipus, molt per sobre del llindar d'accessibilitat recomanat per la Unió Europea, que se situa en el 30%.

   En este sentit, el director de la Càtedra ha assenyalat que "el mercat és estadísticament visible, però socialment invisible" i que "les famílies treballadores són les grans absents del nou cicle immobiliari".

TENSIÓ EN EL MERCAT DE LLOGUER

   De la mateixa manera, l'informe contata que "la tensió es reproduïx en el mercat del lloguer". De fet, València lidera el 2025 l'encariment del lloguer a Espanya, amb un augment interanual del 17,1% i el preu mitjà mensual aconseguix els 1.674 euros, la qual cosa convertix "l'arrendament en una opció inviable per a bona part de la població treballadora i jove".

   "El 35% dels contractes signats són ja de caràcter temporal o de curta estada, mentre el lloguer de llarga durada es reduïx per la inseguretat jurídica i la retirada d'oferta després de la Llei d'Habitatge 12/2023", ha remarcat Cos-Gayón.

    A més, ha advertit que esta situació "cronifica el desarrelament urbà: joves que retarden la seua emancipació, famílies desplaçades a la perifèria i treballadors essencials que ja no poden viure en la ciutat on treballen".

   Espanya va aconseguir l'1 de gener del 2025 una població total de 49,08 milions d'habitants, superant per primera vegada la barrera dels 49 milions. El creixement anual del 2024 va ser de més de 458.000 persones, hagut d'íntegrament al saldo migratori positiu. La Comunitat Valenciana ha sigut una de les regions més dinàmiques: la seua població va créixer un 5,5% des del 2022, i el 84% d'este augment va provenir de població estrangera, segons dades referenciades en l'informe. Este creixement, encara que positiu, segons l'Observatori "agreuja la pressió sobre un parc d'habitatge ja insuficient, sense una estratègia coordinada entre administracions".

    A més, l'informe identifica el cost de construcció com un "obstacle determinant". Els materials, l'energia i la mà d'obra han encarit l'edificació fins a fer-la "inviable" en molts casos. Les vacants de treballadors en el sector s'han multiplicat per quatre en l'última dècada i la fragmentació empresarial "impedix assumir grans promocions públiques o privades".

   "Continuar edificant amb mètodes tradicionals és insostenible", ha apuntat Cos-Gayón, que ha explicat que el sector "necessita industrialitzar-se per a recuperar escala, reduir costos i tornar a produir habitatge a un ritme d'acord amb la demanda real".