Reuneixen tots els passos del procés en una única intervenció de 17 hores a un pacient de 29 anys
VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)
El doctor César Noval ha realitzat una cirurgia "pionera" de transició de sexe de dona a home en l'hospital IMED de València, on ha aconseguit efectuar en el mateix temps quirúrgic, durant 17 hores, una fal·loplàstia, la retirada de genitals femenins, una mastectomia i la masculinización facial. La intervenció s'ha saldat amb un "resultat molt reeixit" i s'ha aconseguit la "funcionalitat sexual" del pacient, de 29 anys.
Així ho ha explicat aquest dimarts l'especialista, que encapçala l'equip multidisciplinari de la clínica Noval que ha desenvolupat aquest procés mèdic, en col·laboració amb IMED, que ha facilitat el quiròfan i equipament. Segons ha destacat, aquest procediment és "pioner a la Comunitat Valenciana".
Noval ha assegurat que dur a terme la cirurgia de dona a home en un sol temps quirúrgic permet "reduir els riscos" de cadascuna de les intervencions, "minimitzar les complicacions de quatre anestèsies" i, a més, resulta beneficiós psicològicament per al pacient, que "a nivell mental és inimaginable el que pateix" durant aquests processos perllongats en el temps.
El metge ha "reunit tots els passos" quirúrgics en una única intervenció, que ha constat de huit fases i ha requerit de dos equips de professionals principals i un altre accessori, ja que s'ha perllongat durant 17 hores.
En concret en l'operació s'ha fet una mastectomia, s'han retirat els ovaris i l'úter, s'ha extret pell de l'avantbraç amb la qual s'ha construït el penis, s'ha adaptat la uretra i s'ha masculinitzat el rostre.
A PARTIR D'UNA EXTRACCIÓ EN L'AVANTBRAÇ
El primer procediment va ser l'"elevació de la pelleranca de l'avantbraç", la pell del qual, venes i artèries es van emprar per a construir el penis. Normalment, ha detallat Noval, s'extrauen huit centímetres, però en aquest cas s'han pres 15, per la qual cosa s'ha aconseguit un òrgan gros que "inicialment" permetria prescindir d'una pròtesi. En sis mesos, l'home disposarà de sensibilitat tàctil en tot el membre, mentre que per a la sensibilitat erògena es pot aconseguir per zones.
Així, amb l'avantbraç s'ha proporcionat la uretra, el penis i el gland. En una altra fase de la intervenció, el teixit dels llavis majors s'han emprat per a elaborar els testicles i el dels llavis menors s'ha convertit en una uretra membranosa. Mentre un equip realitzava la transposició del clítoris i la creació de l'escrot i de la uretra, el segon va suturar la mastectomia.
MASTECTOMIA, PER A "MÉS SEGURETAT" DE L'HOME
Noval ha destacat que la mastectomia sol ser la primera intervenció a la qual se sotmet un home trans, perquè amb ella es "lleva la protuberància" i es marca el pectoral, la qual cosa "dóna més seguretat" al pacient, ja que s'aconsegueix "una aparença més masculina". El "més important" és la col·locació de l'areòla, que té una ubicació diferent en el pectoral femení i el masculí.
Respecte al braç, del que s'extrau teixit durant la fal·loplàstia, s'ha reconstruït en la mateixa operació amb pell de la cama. Precisament, Noval ha destacat que aquesta part de la intervenció ha causat especial impacte en l'home.
MICROCIRURGIA PER A LA SENSIBILITAT
L'operació realitzada per l'equip de Noval requereix microcirurgia en artèries, venes i nervis, que és el "més difícil" del procediment, ha admès César Noval. Per exemple, la sensibilitat erògena s'aconsegueix connectant un nervi procedent de l'avantbraç a un altre del clítoris.
El resultat, "molt reeixit", és el d'un penis "actualment funcional", una mamella masculina i un rostre amb trets típicament d'home. L'home podrà fer "vida absolutament normal" i vida sexual, sense necessitat de pròtesi, encara que "un poc limitada". L'única complicació que ha sorgit va ser una fístula uretral "resolta espontàniament".
DISCRIMINACIÓ I "PROBLEMÀTICA SOCIAL MOLT ALTA"
El procediment també ha inclòs, en la seua octava fase, la marculinització facial, per la qual s'ha sotmès a l'home a una rinoplàstia. L'aparença del rostre és una qüestió per la qual es "discrimina molt" a les persones transsexual, "més freqüent en dones", ha explicat Noval, que també ha posat l'accent que cal "masculinitzar sense canviar la cara", perquè "aleshores l'entorn entén la transició com un canvi i no com una transició".
L'especialista ha reivindicat que darrere de la transició de sexe hi ha una "problemàtica social molt alta", per la qual cosa la intervenció no és una "cirurgia estètica". Així, ha posat el focus en què les persones que naixen en el cos del sexe contrari senten un "complex" que els porta a no trobar treball. "És molt difícil pensar en altres coses fins que no soluciones la teua situació", ha il·lustrat.
Aquesta situació comporta implicacions econòmiques. Per exemple, segons ha indicat Noval, hi ha persones transsexual que no poden eixir de casa durant el mes següent a una intervenció quirúrgica perquè no viuen en pisos amb ascensor.
El doctor Noval ha subratllat que, abans de qualsevol intervenció, s'ha de dur a terme un "abordatge psicològic" dels pacients i s'ha de realitzar una "experiència de vida real", "fins que se senten confortables" perquè és un procediment "irreversible". En aquest procés, és "imprescindible" el suport familiar i de l'entorn. També ha destacat que és "fonamental acudir a associacions LGTBI".
En el cas concret d'aquesta persona, porta 15 anys vivint com un home i tres en tractament hormonal. A més, és sa, no fumador, sense addiccions i estava preparat psicològicament. No obstant açò, no ha comptat amb "excessiu suport familiar", encara que sí de l'"espectacular suport" de la família de la seua esposa.
"OFEGATS A NIVELL SOCIAL"
El pacient de Noval té un "nivell sociocultural mig-baix", per la qual cosa "era difícil fer-li realista de les complicacions del procediment". L'home "no treballava", una situació "molt comuna" en aquests casos, ha insistit, abans d'alertar que les persones trans "es veuen ofegades a nivell social i personal".
Finalment, preguntat per la subvenció de la transició de sexe, Noval ha lamentat la "sobrecàrrega assistencial important" del sistema de salut públic, que fa que siga "difícil prioritzar". Sobre aquest punt, ha posat en valor la tasca de les associacions LGTBI, que "ho estan fent molt bé per a visibilitzar" a les persones transsexual.
