La separació entre habitatges de l'edifici incendiat en Campanar es reconstruirà amb productes ceràmics

HISPALYT

   VALÈNCIA, 16 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La separació entre habitatges de l'edifici que es va incendiar completament al febrer del 2024 en el barri valencià de Campanar i que va deixar deu víctimes mortals es reconstruirà amb productes ceràmics "per a reforçar la seguretat enfront del foc", segons ha informat l'Associació Espanyola de Fabricants de Rajoles i Teules d'Argila Cuita (Hispalyt).

    L'elecció d'estos materials ceràmics respon a una decisió "tècnica i responsable" d'Arqueha, l'estudi d'arquitectura que lidera la rehabilitació, basat en uns "ferms criteris de seguretat enfront del foc, confort tèrmic i acústic, i qualitat duradora", segons ha informat l'associació en un comunicat.

    Així, les futures parets interiors que donen a zones comunes o a recintes d'instal·lacions seran de rajola ceràmica, i les que separen uns habitatges d'unes altres, que en l'edifici original eren de placa de guix laminat, incorporaran a més la rajola ceràmica per a millorar de forma substancial el seu comportament enfront d'incendis.

   La ja anunciada nova façana que s'ha triat per a la reconstrucció de Campanar --un sistema de façana ventilada amb plaques ceràmiques-- serà instal·lada sobre el mur de façana de rajola ceràmica que formava part de l'edifici original, i que després de diferents assajos, "s'ha acreditat que ha mantingut intactes les seues propietats portantes", malgrat la ferocitat del foc.

   La secretària general d'Hispalyt, Elena Santiago, celebra esta decisió de l'ús de material "que ha donat prioritat a la seguretat, el confort i la durabilitat dels habitatges. L'elecció de materials ceràmics per a la reconstrucció és una declaració d'intencions en favor de la seguretat, perquè no es repetisca una tragèdia així per culpa de materials no resistents al foc".

   Segons l'associació, "el sinistre va deixar en evidència les limitacions d'alguns sistemes constructius empleats en l'edifici original, com el revestiment d'alumini i farcit de polietilè de la façana, que va avivar les flames, i les parets i envans interiors realitzats amb placa de guix laminat, que es van veure incapaços de contenir la propagació del foc entre habitatges".

   En esta línia, l'entitat recalca que només l'estructura formigó i les parets de rajola ceràmica van resistir l'envit del foc. "Estes parets van mantenir la seua integritat estructural, evitant en certa mesura el col·lapse i servint d'escut parcial a algunes zones de l'edifici. Esta resistència que oferixen els materials ceràmics ha sigut clau perquè, en la reconstrucció, s'haja optat per utilitzar este material com a eix central del nou projecte constructiu", ha afegit.

   Per la seua banda, Batiste Boronat, arquitecte de l'estudi Arqueha, responsable del projecte arquitectònic de la rehabilitació, ha detallat que, en el cas de l'elecció de material per a la façana, "automàticament van plantejar una solució amb ceràmica per les seues àmplies possibilitats a nivell de disseny, i per tractar-se d'un dels materials que millors prestacions oferix enfront de l'acció del foc".

    També ha indicat que no només s'han limitat a complir la normativa vigent de seguretat, "sinó que han anat més enllà per a oferir la major seguretat als veïns, per la qual cosa l'edifici serà un dels més segurs que hi ha hui dia".

CTE

   No obstant això, segons Hispalyt, "la normativa actual no està a l'altura" ja que "les parets separadores d'habitatges de l'edifici original, únicament de placa de guix laminat, complien el Codi Tècnic d'Edificació (CTE), la qual cosa significa que, a dia de hui, este tipus de solucions seguixen estant permeses".

    En este sentit, l'associació demanda al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana que aprofite la reforma en marxa del CTE "per a elevar els estàndards de seguretat, a més d'en façana, en les parets interiors".

    En concret, es proposa que la normativa exigisca 120 minuts de resistència al foc per a les parets de separació entre habitatges i zones comunes (les noves parets de Campanar oferiran 180 minuts gràcies a la rajola ceràmica), així com 90 minuts per als envans interiors que divideixen el propi habitatge, i "sobre els quals hui actualment no hi ha cap exigència de resistència al foc".

   "No s'han incrementat les exigències per a les parets interiors des de fa més de 25 anys. Creiem que estes demandes no només aconseguirien evitar noves tragèdies, sinó també generar un estàndard de qualitat i tranquil·litat per als ciutadans que habiten o compraran nous habitatges. La decisió dels veïns de Campanar ha de servir-nos d'exemple, no es tracta només de tornar a construir el que es va perdre, sinó de fer-ho millor, i la seguretat comença en els materials", ha conclòs Elena Santiago.