Sir Mark Elder: "La música és el més important, molt més que l'ego de qualsevol"

   VALÈNCIA, 16 Abr. (EUROPA PRESS) -

   El mestre britànic Sir Mark Elder, futur director musical del Palau de les Arts , es mostra convençut que la seua etapa a València va a servir per a explotar la llibertat que ha anat guanyant al llarg de la seua extensa trajectòria i que li ha proporcionat una major "relaxació" que li ajuda a oferir "actuacions millors".

    Per a això, va a comptar amb l'Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV), amb la qual confia a aconseguir tan bona connexió com amb la Hallé de Manchester. El secret: "ser honest i directe" amb els músics, "estimar-los com a artistes" i entendre que "la música és el més important en la sala, molt més important que l'ego de qualsevol".

    Així ho ha asseverat el director en una entrevista concedida a Europa Press en la qual ha avançat alguns dels seus plans com a responsable musical del teatre valencià, càrrec que assumirà a partir del pròxim mes de setembre.

    Ha destacat que l'Orquestra de Les Arts és relativament jove i va comptar en els seus inicis amb Lorin Maazel i Zubin Mehta, que "en les seues diferents formes van ser molt, molt bones" batutes per a arrancar. "Així que l'herència que tinc és molt forta, però és difícil que un director equilibre entre el repertori simfònic i l'operístic", ha comentat.

    En este sentit, ha recordat que ha treballat en el teatre i en els concerts des que era molt jove, però fer solament òpera ha sigut "un molt bon entrenament". "Vaig viure en Sidney durant un parell d'anys i allà vaig dirigir 160 obres, que va ser, per a mi, el millor entrenament, perquè fins i tot ara, passats els anys, atresore molt este record. A Londres, per exemple, vaig dirigir únicament dos o tres, clar, ho compare amb les 160 de Sidney i em sent molt afortunat d'haver tingut este entrenament", ha incidit.

    Elder és un acreditat especialista malherià i, preguntat per altres compositors 'fetitxe', s'ha decantat per dos que van nàixer en el mateix any, Verdi i Wagner. "He dirigit moltes de les seues obres i crec que són molt importants per a l'orquestra, ja que, a través de la seua música, es desenvolupa".

    "Els vull i els valore moltíssim. Són diferents però tots dos molt importants tant per a assajar com per a tocar. Verdi és el rei de la literatura italiana i Wagner el rei de l'energia nacionalista alemanya en el segle XIX", ha resumit.

    Ací ha fet notar que després de la defunció d'estes dos figures, el segle XX va ser un gran període per a la música britànica, que anteriorment va anar "un poc un desert" i coneguda "tràgicament" com a 'terra sense música. Per al mestre, és "un fet interessant que la història musical d'Anglaterra s'ha desenvolupat de manera molt lenta, ja que no va tenir en el XIX compositors de la talla de Wagner o de Verdi, alguna cosa que afectava també a les simfòniques".

   Preguntat per si para ell és important que Les Arts porte avant més produccions pròpies --tal com ha deixat veure el seu predecessor, James Gaffigan-- ha contestat afirmativament i ha recalcat el seu interès per l'òpera. "Es poden dir moltes coses de formes diferents, i també com s'interpreten les paraules, és diferent, i clar, és un procés que porta temps, però a mi m'encanta. La música expressa la psicologia del caràcter", ha exposat.