El TC corregix al Suprem i confirma l'absolució del gendre de la vídua de la CAM jutjat pel seu assassinat el 2016

   Anul·la la decisió del TS perquè al·lega que la indefensió al fill de la víctima la va generar la pròpia acusació particular per "passivitat"

   MADRID/ALACANT, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la decisió del Tribunal Suprem (TS) de revocar la sentència que absolia a Miguel López de l'assassinat el 2016 de María del Carmen Martínez, vídua de Vicente Sala, expresident de la CAM, i que ordenava celebrar nou juí amb un jurat diferent. D'esta manera, confirma l'absolució del gendre de la víctima, que va ser jutjat pel crim, ocorregut de diversos trets al desembre del 2016 en el concessionari de cotxes que ell regentava.

   El TS va anul·lar al maig del 2022 la sentència que absolia a López dels delictes d'assassinat i tinència il·lícita d'armes, una absolució que va ser decidida el 2019 per un tribunal del jurat de l'Audiència Provincial d'Alacant i confirmada posteriorment en apel·lació pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

   El Suprem va anul·lar la sentència absolutòria i va ordenar repetir el juciio en entendre que el dret de defensa del fill de la víctima, que exercia l'acusació particular i que va recórrer en cassació, va quedar "irremeiablement danyat" per la forma en la qual es va desenvolupar la devolució de l'acta del jurat per la magistrada-presidenta, en una audiència en la qual es va convocar a les parts i al tribunal popular.

   L'alt tribunal entenia que la destrucció de l'acta, "amb la consegüent impossibilitat de conèixer quins eren els dèficits de motivació o si aquests es referien a un veredicte de condemna que no havia valorat suficientment la prova de descàrrec, llancen un dubte sobre el desenllaç inicial del procediment".

   Contra esta sentència va recórrer Miguel López al Constitucional, la Sala Primera Del qual s'ha reunit este dilluns amb este assumpte en la seua ordre del dia. Aquest òrgan ha decidit revocar la decisió de l'alt tribunal en considerar que els defectes processals que el TS havia apreciat no van arribar a generar indefensió a l'acusació.

    El fill de la morta al·legava que durant el procés de deliberació del jurat s'havia produït una indefensió perquè la magistrada que ho supervisava va incórrer en dues infraccions formals en retornar al jurat una primera acta de votació per entendre que incorria en defectes d'argumentació.

   Retreia a la magistrada-presidenta del tribunal del jurat que no va convocar a les parts a un previ tràmit d'audiència, sense que estiguera present el jurat popular, per a debatre l'assumpte, ni va ordenar conservar l'acta.

   Segons el parer de l'acusació particular, aquestes infraccions li haurien provocat una indefensió material per haver-la privat de la possibilitat d'al·legar sobre la decisió de retornar l'acta, prèvia consulta de la mateixa i sense la presència del jurat popular.

   No obstant això, el TC considera que s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva "sense indefensió del demandant", ja que, sense perjuí de les infraccions processals que el Suprem considera concurrents, l'argumentació utilitzada per a concloure que havien generat una "indefensió constitucionalment rellevant" a l'acusació particular "no resulta respectuosa amb la jurisprudència constitucional".

"PASSIVITAT DE LA PART"

   Així, en una sentència de la magistrada progressista María Luisa Segoviano, que seguix el criteri de la Fiscalia, el TC explica que la seua jurisprudència determina que, per a apreciar una situació d'indefensió material que permeta l'anul·lació d'un pronunciament absolutori i la celebració d'un nou judici, cal que la situació d'indefensió no es dega a "la passivitat" de la part o dels professionals que la representen o defensen.

   I, en este cas, la Sala Primera del TC sosté que la indefensió al·legada va ser conseqüència de la conducta de la pròpia acusació particular, "per no reaccionar en el moment processalment adequat davant del que considerava que eren infraccions processals".

   Així, subratlla que "la magistrada va convocar una específica audiència amb la presència de les parts i el jurat, a l'efecte d'explicar-los les raons per les quals entenia procedent la devolució de l'acta per la seua defectuosa motivació i la manera d'esmenar-ho", i l'acusació particular va prendre la paraula i va rebatre la procedència de la devolució, però "res va al·legar" sobre que l'audiència es desenvolupara davant dels membres del jurat sobre que no se li facilitara prèviament l'acta.

   D'esta forma, el TC entén que l'acusació particular va perdre "la possibilitat que s'hagueren esmenats ambdues qüestions per part de la magistrada", per este motiu ara "no calga apreciar la situació d'indefensió".

   "En conseqüència, s'anul·la la sentència de cassació i es declara la fermesa de la sentència d'apel·lació, confirmant amb això l'absolució del demandant d'empara", ha informat el TC. No obstant això, la fallada compta amb el vot particular dels magistrats conservadors Ricardo Enríquez i José María Macías.