TS condemna a una dona per portar solt i sense boç a un gos perillós que va ferir a una xiqueta en un parc de València

   VALNCIA, 9 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La Sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat a una dona al pagament d'una multa d'1.800 euros i d'una indemnització per valor de 5.366 euros per portar solt i sense bo a un gos perillós que va atacar i va ferir a una xiqueta de cinc anys mentre jugava en un parc infantil de la ciutat de Valncia amb el seu iaio. Li va causar lesions en el gluti.

    Segons consta com provat en la sentncia, la dona va traure al seu gos de raa American Staffordshire Terrier solt i sense bo pels voltants de la plaa Professor Tierno Galván de Valncia, sabent que pertanyia a una raa de gossos potencialment perillosos i que existia risc que poguera menyscabar la integritat física de les persones amb les quals es trobara.

    L'animal va córrer cap a la menor, es va abalanar sobre ella i va comenar a mossegar-li els glutis, mentre que el seu iaio intentava llevar-li-ho de damunt donant-li colps, sense arribar a aconseguir-ho.

    Llavors va arribar la propietria de l'animal, que va aconseguir apartar al gos del cos de la xiqueta agafant-ho de les mandíbules i obrint-li la boca. Com a conseqüncia de l'agressió la xiqueta va patir una mossegada de gos en el gluti esquerre que li va provocar lesions i una cicatriu de sis centímetres.

   El tribunal estima el recurs del fiscal i anulla la sentncia de l'Audincia Provincial de Valncia que va degradar les lesions a una imprudncia menys greu en suprimir dels fets provats la frase "i que existia risc que poguera menyscabar la integritat física de les persones", referida a l'actuació a gratcient que hauria presidit la voluntat de la propietria del gos. Per esta raó, va absoldre a la dona en considerar que els fets en la data en la qual es van produir eren atípics, ja que fins a l'entrada en vigor de la Llei 2/2019, d'1 de mar, no es va considerar sancionable la imprudncia menys greu amb resultat de lesions.

   La Sala, en canvi, considera que es tracta d'una imprudncia greu i restablix la sentncia d'un jutjat de Valncia que va condemnar a l'acusada per el delicte de lesions per imprudncia greu, amb l'atenuant de dilacions indegudes, a la pena de multa de deu mesos, amb una quota diria de sis euros, i al pagament d'una indemnització de 5.366 al representant legal de la menor per les lesions i les seqüeles patides.

HO EXPRESSA "AMB NITIDESA"

   El tribunal indica que "prou" un examen de la normativa administrativa que imposa la cura i la cria d'un animal d'esta raa per a adonar-se del potencial risc que la seua descuidada tinncia pot comportar i assenyala que el Decret 16/2025, de 6 de febrer, del Consell, pel qual es regula la tinncia d'animals potencialment perillosos, "ho expressa amb nitidesa".

   La sentncia, ponncia del president de la Sala, Manuel Marchena, afirma que fa seu el raonament del jutge penal que en la seua resolució raona la gravetat de la imprudncia comesa per la propietria del gos en els següents termes: "I en el cas que ens ocupa l'acusada, sabent que la seua American Staffordshire Terrier pertanyia a una raa de gossos potencialment perillosos (en cap moment, durant el juí, s'ha posat en dubte que coneguera tal condició de l'animal) va faltar a les més elementals regles de prudncia, amb infracció de les normes reglamentries abans enumerades, i va posar en risc la integritat física de les persones amb les quals es poguera trobar l'animal".

   I afegia: "L'acusada sosté que el seu gos és mans, dol i afectuós, havent aportat fotografies de l'animal amb una altra xiqueta per a tractar de demostrar-ho. Per la llei ha decidit qualificar com potencialment perilloses una srie de races de gossos precisament perqu tenen un carcter molt marcat, forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atltica, agilitat, vigor i resistncia, i els instints de la qual no poden ser del tot anullats, sinó tan sol mitigats i controlats".

   La Sala arreplega que la sentncia del jutjat afirmava que en este mateix sentit s'havia pronunciat el veterinari que va declarar, a instncies de la defensa que, si bé en la seua consulta es va comportar mansament, era un gos de raa perillosa i havia d'anar-se amb compte.

   Així mateix, el tribunal compartix els raonaments de la sentncia d'instncia relatius al fet que el fet mateix de l'atac a la menor, que no es discutia ni per l'acusada, buidava qualsevol dubte sobre l'afabilitat del gos. Per tant, conclou: "La propietria de l'animal havia incorregut en una imprudncia de carcter greu en infringir la normativa reglamentria, portant-ho sense corretja i sense morrió i sense preveure la possibilitat que el seu gos, sent de certa grandria i d'una raa de fort carcter, poguera atacar a algú en la zona urbana i poblada en la qual es trobava".