El TS confirma presó permanent revisable per a un home per matar a colps al bebè de set mesos de la seua parella

   ALACANT, 24 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat una condemna a presó permanent revisable imposada a un home per assassinar a colps el 24 de maig del 2021 a un beb de set mesos, que era fill de la seua parella sentimental, en el domicili familiar a Elx. El xiquet presentava fins a quatre colps en diferents parts del cap.

    El tribunal ha desestimat el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentncia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va confirmar la pena de presó permanent revisable que l'Audincia Provincial d'Alacant va imposar al condemnat per l'assassinat del menor, en aplicació del veredicte d'un jurat popular. La mare del xiquet va ser absolta del crim --no es trobava en la casa en el moment dels fets-- , per va ser condemnada a un any de presó junt amb la seua parella per un delicte de maltractaments.

   En el seu recurs --en el qual apuntava a la mare com a coautora, extrem que l'alt tribunal rebutja-- sostenia que els fets eren constitutius d'un delicte d'homicidi imprudent, argumentant que no podia considerar-se raonablement que l'acusat admetera la possibilitat de la mort del menor.

    La sentncia rebutja el motiu i subratlla que "resulta difícil negar que qui, de forma particularment violenta, colpeja fins a en quatre ocasions diferents en el cap d'un menor, que explicava a la data dels fets set mesos d'edat, no haguera contemplat l'alta probabilitat de provocar-li la mort, representació que no li va inhibir de desenvolupar la seua conducta".

    "Fins i tot, en un plnol de determinació més objectiu, i des de l'aplicació de la coneguda doctrina de la probabilitat, resulta més que notria l'eventualitat d'aquest desenlla en termes que, amb facilitat, poden catalogar-se com altament probables", assenyala la fallada de l'alt tribunal.

   Segons els fets provats, el 15 de maig del 2021, mentre es trobaven en un establiment públic l'home reprendió al menor "amb una violncia desproporcionada" i li va propinar "una forta bufetada en la cara". La mare de la víctima va presenciar els fets, per "lluny de protegir al seu fill o recriminar l'acció" a la seua parella, "ho va tolerar".

    Nou dies més tard, el 24 de maig, la dona es va anar a treballar i va deixar al xiquet a cura de l'altre acusat en el domicili familiar. L'home va colpejar llavors fins a en quatre ocasiones vegades amb gran violncia al xiquet en el cap i li va provocar lesions que li van causar la mort.

INDEMNITZACIÓ

   El tribunal també ha desestimat el recurs de cassació interposat pel pare del beb en el qual impugnava la quantia de la indemnització de 25.000 euros establida en la sentncia en concepte de reparació pel dany moral causat com a conseqüncia de la mort del seu fill.

    En la sentncia, ponncia del magistrat Leopoldo Puente, assenyala que la indemnització, encara que certament és inferior a l'establida en el sistema de valoració de danys personals, no ha sigut fixada de manera "arbitrria, capritxosa o freturosa de qualsevol justificació atendible". "Descansa, al contrari, sobre consideracions raonables i razonadamente exposades, sense que s'advertisca motiu substancial algun per a rectificar-les", subratllen els magistrats.

   La resolució del TSJCV assenyala que el progenitor biolgic, malgrat tenir coneixement de la seua existncia, no es va desplaar des d'Albacete a Elx per a conixer-ho allegant motius de treball, mentre que amb la mateixa situació laboral, durant la relació sentimental amb la made, anava a passar amb ella els caps de setmana, i no va accedir a posar els seus cognoms al fill perqu "va acceptar sense més" l'argument de l'exparella que no feia falta.

   El TS també ha rebutjat totes les queixes de l'acusat relatives a infracció de llei i trencament de forma per no haver adms el tribuna la prctica d'una pericial psiquitrica sobre els dos acusats o per la inversió en l'ordre de la prova en la vista o per l'objecte del veredicte, sobre el qual subratlla que la defensa no va oposar objecció o excepció alguna sinó que "molt al contrari, expressament va manifestar la seua aquiescncia al mateix".