El TS situa al fiscal general a un pas de la banqueta per la presumpta filtració contra el nóvio d'Ayuso

   MADRID, 30 Jul. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Suprem (TS) ha recolzat la decisió del magistrat Ángel Hurtado de processar al fiscal general, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, pel qual les acusacions demanen fins a 6 anys de presó, en considerar que va impulsar i va coordinar "personalment" la filtració sobre la investigació per delictes fiscals contra Alberto González Amador, el nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

   La Sala d'Apel·lació, conformada en este cas pels magistrats Andrés Palomo, Eduardo de Porres i Julián Sánchez Melgar, ha desestimat el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat, en representació de García Ortiz, però per majoria, ja que Palomo ha emès un vot particular.

   En canvi, ha estimat per unanimitat el recurs de la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, a la qual alça el processament i arxiva la causa, en considerar que estava obligada a rendir comptes a García Ortiz sobre les perquisicions contra González Amador, per la qual cosa queda exonerada.

   Hurtado va acordar processar a García Ortiz el 9 de juny després de vuit mesos d'investigació que van girar entorn de dos assumptes: la nota de premsa emesa per la Fiscalia a les 10:20 del 14 de març del 2014 donant detallat compte de l'intercanvi de 'emails' entre el fiscal i la defensa de González Amador en la investigació que llavors es desplegava en contra seva per delictes fiscals; i la filtració del correu del 2 de febrer d'aquest any on la defensa s'oferia a reconèixer-los.

   Els magistrats coincidixen amb Hurtado en què "la filtració en la nit del dia 13 de març del 2024 del correu de 2 de febrer a la premsa, que contenia informació reservada i que no havia de publicar-se, i la seua posterior inclusió en la nota informativa elaborada pel fiscal general de l'Estat i publicada en el matí del següent dia, va ser una actuació coordinada i impulsada personalment" per García Ortiz.

   Sobre el citat 'email', els magistrats sostenen que "la informació filtrada només va poder produir-se després de la remissió dels correus electrònics per part del fiscal del cas" a García Ortiz, "dos hores abans que es produïra la filtració a la premsa".

    "Sent cert, pel que sembla, que estos correus havien sigut remesos molts dies abans al compte de correu de la Secció de la Fiscalia de Madrid de Delictes Econòmics, també ho és que no és fins a la nit del dia 13 de març quan s'advertix la importància dels mateixos i es reclama pel fiscal general la seua remissió, produint-se dos hores després la seua filtració, per la qual cosa pensar que la filtració procedira de fonts alienes a la Fiscalia General, en concret, dels funcionaris o fiscals que pogueren haver tingut accés a la bústia de correus abans indicat, sembla completament irrazonable", resolen.

   Els resulta "especialment rellevant la relació temporal existent entre la publicació de la informació de 'El Mundo'" --a les 21:29 del 13 de març, que va desencadenar l'actuació de García Ortiz--; "l'activitat del fiscal general per a desmentir-la", perquè deia que la Fiscalia havia oferit pactar, en comptes d'a l'inrevés; i "la immediata filtració a la premsa".

   Així, fixen que, si la Cadena SER va avançar el contingut de l''email' a les 23:25 d'aquest 13 de març en antena i ho amplie en web a les 23:51, "va ser possible perquè García Ortiz va rebre de Rodríguez copia del mateix a les 21.59 hores".

    "Amb posterioritat i fins a les 23:46 hores d'aquest dia, també es van manar altres correus reclamats pel fiscal general, segons consta en correu de 23.43 hores, dient 'els necessitem per a tancar el cercle', i cinc minuts més tard es va produir la publicació de la notícia amb dades precises en l'edició digital de la Cadena SER", relaten.

   Per als magistrats, "el temps que intervé entre la recepció del correu de la defensa i la seua publicació en premsa va ser suficient per a traslladar a escrit el que es va anticipar verbalment i després es va precisar en l'edició digital".

AVISA QUE L'ESBORRAT POT APUNTALAR UNA CONDEMNA

   A més, diuen que "no pot passar-se per alt que el fiscal general, malgrat la seua posició institucional, va esborrar els correus electrònics del seu compte personal i també tots els missatges de Whatsapp, la qual cosa ha impedit als investigadors, malgrat els esforços realitzats a tal fi, accedir a tota la informació que existia sobre les comunicacions dels investigats".

    Els magistrats asseveren que este esborrat "va tenir per finalitat ocultar la informació davant d'una possible investigació", postil·lant que "és de comuna experiència que un esborrat de dades es fa d'elements que puguen resultar desfavorables".

   Al fil afigen que, "si ben l'investigat no té obligació alguna de col·laborar amb la investigació i no té per què aportar proves i pot guardar silenci, esta inacció pot ser utilitzada per a fonamentar una condemna".

    "Amb major raó este mateix criteri pot seguir-se també quan l'investigat, que pot aclarir els fets, procedix a la destrucció de les proves", sumen, per la qual cosa li responen que "no pot queixar-se qui la va fer que ara té limitada la seua defensa".