VALNCIA, 31 Ene. (EUROPA PRESS) -
La secció primera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha donat un termini de huit mesos a la Generalitat per a redactar l'esborrany i iniciar la tramitació dels plans per a reduir l'ozó a les zones més afectades.
Així consta en una resolució de la sala, del passat 24 de gener, en la qual estima un recurs presentat per Ecologistes en Acció contra resolucions de l'administració que rebutjaven una petició inicial de l'organització, presentada al juny de 2019, en la qual reclamava la "adopció urgent" de plans de millora de la qualitat de l'aire a les zones i aglomeracions afectades per contaminació d'ozó. La sentncia no és ferma i pot ser recorreguda.
En concret, els ecologistes feien referncia als Planes de Millora de la Qualitat de l'Aire previstos en l'article 16 de la Llei 34/2007 i en l'article 24.1 del Reial decret 102/2011 per a les zones del Cérvol-Els Ports, Mijares-Penyagolosa, Palncia-Javalambre, Turia, Júcar-Cabriel, Bética-Serpis, Segura-Vinalopó, Alacant, l'Horta i Elx.
L'alt tribunal valenci fa seues les conclusions de l'informe d'un gegraf aportat a la causa i que va considerar que la Generalitat Valenciana manca de plans de millora de la qualitat de l'aire per a aconseguir els objectius d'ozó per a la protecció de la salut humana i de la vegetació en els terminis fixats en les zones en les quals els nivells d'aquest contaminant han superat els valors objectiu.
La sala ha condemnat a la Generalitat a elaborar i aprovar "sense dilacions" els plans per a les zones i aglomeracions afectades per superar els valors objectiu per a l'ozó i es fixa un termini de huit mesos per a realitzar una srie d'actuacions del procediment d'avaluació ambiental estratgica dels plans consistents en actuacions prvies a la redacció; redacció de l'esborrany i del document inicial estratgic i inici de la fase de consultes.
Ecologistes en Acció assenyala en un comunicat que la sentncia constata que l'administració autonmica "pareix voler escudar-se en l'incompliment per part de l'Estat de la seua obligació d'elaboració d'un Pla referit a l'ozó", estimant que la comunitat autnoma "pot dur a terme una actuació independent si bé més limitada que en el supsit de tindre l'Estat un pla global", tal com conclou el Tribunal Suprem en una sentncia de juliol de 2020.
ALTRES CCAA
Amb aquest recurs, el TSJCV dona continutat a altres pronunciaments similars a Castella i Lleó (2018), Navarra (2021) i Catalunya (2022), confirmats pel Tribunal Suprem (2020), "que posen de manifest la negligncia sistemtica de les comunitats autnomes a l'hora de complir les seues obligacions per a millorar la qualitat de l'aire i protegir la salut pública i el medi ambient, en relació al contaminant ozó troposfric", apunta l'organització.
L'entitat recalca que a Andalusia, Aragó, Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc "se superen des de 2012 els objectius legals establits per a protegir la salut i el vegetació respecte a aquest contaminant, sumant una població afectada de 30 milions de persones sobre una superfície de 380.000 quilmetres quadrats, sense que els governs d'aquestes 12 comunitats hagen elaborat plans eficaos per a corregir aquesta situació".
Eclogistas en Acció subratlla que l'ozó "ocasiona a Espanya entre 1.500 i 1.800 morts prematures cada any, 500 d'elles en episodis d'alta contaminació com els registrats habitualment a l'estiu al centre i sud de la Península i a Balears, segons l'Agncia Europea de Medi ambient i l'Institut de Salut Carlos III".
El cost econmic de l'atenció sanitria i les baixes laborals associades a la contaminació per ozó arriba a Espanya a 5.000 milions d'euros cada any, segons el Banc Mundial.
Els dos únics plans autonmics d'ozó aprovats fins avui, a Castella i Lleó i Extremadura, "manquen de valor normatiu i ometen el contingut mínim legal, se limiten a un catleg de mesures generals sense diagnstic, objectius quantificats ni detall territorial i tcnic per a complir la seua finalitat". Pel que, segons afig, "constitueixen documents vacuos l'única pretensió dels quals és aparentar el compliment de la norma".
D'altra banda, l'organització denuncia que el Ministeri per a la Transició Ecolgica i el Repte Demogrfic "porta demorant des de 2015 l'elaboració del Pla Nacional d'Ozó", que va ser anunciat l'última vegada per la ministra Teresa Ribera al setembre de 2020, després de la sentncia del TS de dos mesos abans.
Per tot a, Ecologistes en Acció reclama al Ministeri per a la Transició Ecolgica i el Repte Demogrfic, a la Generalitat Valenciana i als onze restants governs autonmics que incomplixen la normativa de qualitat de l'aire en relació a l'ozó, "que aborden sense més demora l'elaboració de plans eficaos per a lluitar contra aquest gas txic", i demana a la Comissió Europea que "extreme" l'exigncia d'aquests plans i de la seua aplicació en la revisió de la Directiva de Qualitat de l'Aire que finalitzar durant la Presidncia espanyola de 2023.
