AYUNTAMIENTO DE MADRID - Archivo
VALÈNCIA, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -
La Sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha reconegut per primera vegada en una sentència el dret d'una dona jubilada a percebre en la seua pensió el complement per bretxa de gènere per la cura d'una neta, a la qual va tenir durant anys en acolliment familiar.
L'alt tribunal valencià revoca així la sentència dictada al maig del passat any per un jutjat social d'Elx, que va desestimar la demanda de la pensionista i va confirmar en primera instància la resolució de l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS).
El dret a percebre un complement per bretxa de gènere en les pensions contributives està regulat en l'article 60 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) que ho circumscriu, no obstant això, a càrrec de cada fill o filla que haguera tingut la dona.
La recurrent en este procediment, que té dos complements reconeguts per la cura de sengles fills, va demanar que s'aplicara en la seua pensió un tercer per la cura de la seua neta, de la qual s'havia fet càrrec sota la figura de l'acolliment permanent, amb l'argument que la situació havia de ser equiparada a la filiació natural o adoptiva.
L'INSS s'ho va denegar en una resolució dictada al març del 2022 que va ser confirmada dos anys després per un jutjat, segons ha informat el TSJCV en un comunicat. No obstant això, la Sala social de l'alt tribunal ha donat ara la raó a la pensionista, en entendre que no es pot excloure este cas del dret a la percepció del complement en qüestió, sobretot quan la sol·licitant, l'àvia, va optar per la figura de l'acolliment familiar per a fer-se càrrec de la seua neta perquè no podia adoptar-la per la seua condició d'ascendent, com prohibix el Codi Civil.
"Si la finalitat declarada de l'article 60 de la LGSS és compensar als progenitors per la incidència que amb caràcter general haguera pogut tenir en la seua carrera de segur la dedicació a cura dels fills, hem de concloure que no es pot excloure del dret al complement un supòsit com el qual s'enjudicia en este procediment", assenyalen els magistrats.
DES DEL 1995 A 2021
La sentència del Tribunal Superior recorda que la sol·licitant "s'ha dedicat a cura de la seua neta com a acollidora des de l'any 1995 fins a la seua jubilació l'any 2021".
"El dret al complement que es reclama no està supeditat en la nostra legislació al fet biològic, sinó a cura dels fills, siguen estos biològics o adoptats, i quins major mostra de cura i dedicació que l'acreditada per la sol·licitant en relació amb la seua neta, amb la qual no va poder formalitzar una relació d'adopció per impediment legal", afig la Sala.
Igualment, els magistrats al·ludeixen a la Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor, que imposa a l'Administració "l'obligació de reconèixer a la família acollidora els mateixos drets que reconeix a la resta d'unitats familiars".
La sentència, que estima per tant el recurs de suplicación presentat per la pensionista contra la decisió judicial dictada en primera instància, pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina.