La UA lidera un projecte per a millorar la rehabilitació de pacients amb trastorns neuromusculars

    ALACANT, 13 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El grup d'investigació Human Robotics (HURO) de la Universitat d'Alacant (UA) lidera el projecte Myorehab --Monitoring and delivering personalised hand neurorehabilitation through virtual activities controlled by the neural drive-- per a millorar la rehabilitació de pacients amb trastorns neuromusculars. En concret, un equip internacional està treballant en un model neuromecànic personalitzat per a persones amb afeccions motores a la mà després de patir un ictus o una lesió medul·lar.

   Com explica l'investigador d'HURO i coordinador del projecte, Andrés Úbeda, "l'objectiu de Myorehab és proporcionar un sistema d'intel·ligència artificial (IA) que puga monitorar i oferir una intervenció personalitzada de rehabilitació de la mà basada en la quantitat d'activitat elèctrica generada pels músculs".

   De manera complementària a la teràpia convencional, el projecte implementa tecnologies capdavanteres com l'electromiografia d'alta densitat, i activitats virtuals ludificades per a millorar i monitorar la rehabilitació en un gran nombre de pacients.

   Gràcies a aquest nou model es podran extraure biomarcadors neuromecànica associats a la rehabilitació motora i es podrà avaluar la intervenció de ludificació basada en IA per a oferir una rehabilitació totalment adaptada a cada pacient, explica la institució acadèmica en un comunicat.

   Els tractaments de rehabilitació dels trastorns neuromusculars varien segons els centres clínics i els sistemes sanitaris "pel que fa falta un model estandarditzat que es pot replicar en qualsevol país", afig Úbeda. Una de les dificultats principals del tractament és poder fer una avaluació quantitativa de com el pacient millora. És en aquest punt on el projecte Myorehab ajudarà tant al professional rehabilitador com al pacient a valorar el procés complet des de l'inici de les sessions.

   En una primera fase, la tecnologia i els protocols de rehabilitació s'aplicaran i provaran en individus sans per a dur a terme, després, una avaluació clínica. En aquesta segona fase, el nou model s'utilitzarà per a extraure mètriques clíniques útils per a readaptar les teràpies físiques de forma més eficient i eficaç.

   "La meta d'aquest projecte és arribar a la fase d'intervenció clínica on la teràpia convencional es complementarà amb aquesta nova tecnologia per a millorar la recuperació i proporcionar als pacients activitats de rehabilitació més atractives i eficaces. En el cas d'Alacant, des de la UA col·laborarem amb pacients afectats per ictus de l'Hospital General d'Alacant", apunta Úbeda.

   Amb una duració de tres anys, fins a mitjan 2026, Myorehab reuneix institucions d'Espanya, Alemanya, Brasil i Panamà. Una sòlida xarxa d'investigació a llarg termini entre investigadors europeus i llatinoamericans per a proporcionar un marc transnacional en l'àrea de la rehabilitació motora estandarditzada. Participen, a més de la UA, la Universitat d'Erlangen-Nuremberg (FAU) d'Alemanya, la Universitat Estatal de Campinas (UNICAMP) i la Universitat Federal de Pernambuco (UFPE), les dues de Brasil, i la Universitat Tecnològica de Panamà (UTP).

   El projecte Myorehab compta amb un finançament de més de 485.000 euros finançats a través de la 4a convocatòria multitemàtica per a projectes d'investigació i innovació 2022 del Grup d'Interès EU-LAC format per agències finançadores d'Amèrica Llatina, Carib i Europa. En el cas d'Espanya, el finançament parteix del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

DESAFIAMENTS DE LA ROBÒTICA

   El grup d'investigació d'Human Robotics (HURO), pertanyent al Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal de la Universitat d'Alacant, es va crear l'any 2018 per a donar resposta als nous desafiaments relacionats amb el món de la robòtica, un sector que requereix robots capaços de desenvolupar les seues tasques en entorns dinàmics i socials.

   Els seus membres, amb gran experiència en robòtica i sistemes automatitzats, treballen principalment en cinc línies d'investigació: la robòtica de rehabilitació, la neuromecànica, la robòtica espacial, la visió i la intel·ligència artificial i la realitat virtual i augmentada.