La UV lidera el primer mapa mundial que revela la reacció de les comunitats vegetals al canvi climàtic

   VALÈNCIA, 23 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Què tenen en comú un bosc amazònic, una sabana africana i una tundra àrtica? Que durant dècades els hem descrit com si totes les seues plantes foren iguals, ignorant alguna cosa fonamental: que les plantes no viuen soles, sinó organitzades en comunitats, i que és precisament aquest organització -qui viu junt amb qui, en quina proporció i amb quines diferències- la que decidix si un ecosistema pot adaptar-se quan arriba una sequera o una ona de calor, o si resulta vulnerable i col·lapsa.

   Un equip internacional liderat pel grup de Processament de Senyal i Imatge (ISP) de la Universitat de València (UV) ha publicat en Nature Communications mapes d'alta resolució que descriuen, per primera vegada, com s'organitzen les plantes en comunitats en cada racó del planeta, una cosa clau per a entendre i modelizar la seua resiliència o vulnerabilitat davant d'esdeveniments climàtics extrems.

   En la investigació han participat 13 institucions, entre elles l'institut Max Planck, la NASA o les universitats de Leipzig i Friburg. Es va processar més de mil milions d'observacions georreferenciadas de GBIF, la major plataforma de ciència ciutadana en biodiversitat del món.

   El treball genera mapes globals a alta resolució de tres trets de les fulles de la vegetació que controlen processos fonamentals del sistema terrestre: l'àrea foliar específica (SLA), la concentració de nitrogen (LNC) i la de fòsfor (LPC). Estos trets determinen com les plantes capturen CO2 atmosfèric, regulen l'aigua i responen a la calor. Però el veritablement nou no és disposar d'un valor típic per a cada ecosistema, sinó conèixer com es distribuïxen estos trets dins de la comunitat: si conviuen plantes molt diferents entre si o molt semblants.

   "Un únic valor de referència és només el punt de partida. El que determina si un ecosistema pot adaptar-se i reaccionar davant d'una sequera o una ona de calor, o si és vulnerable a elles, és com estan organitzades les seues plantes com a comunitat: quanta diversitat hi ha entre elles, qui pot resistir en els extrems. I això és exactament el que ara podem mapear a escala global", explica Álvaro Moreno-Martínez, investigador Ramón y Cajal de l'IPL-UV i autor principal de l'estudi.

   "Els models climàtics han tractat la vegetació de manera massa simplificada durant dècades. Per primera vegada, tenim una descripció quantitativa i global de com s'organitzen realment les comunitats vegetals, la qual cosa va a millorar substancialment la nostra capacitat de predir i entendre com respondrà la biosfera davant del canvi climàtic", destaca Gustau Camps-Valls, catedràtic de l'IPL-UV i coautor d'estudi.

MÉS DE MIL MILIONS D'OBSERVACIONS GEORREFERENCIADAS

   Per a aconseguir-ho, l'equip va processar les més de mil milions d'observacions georreferenciadas i les va combinar amb els trets funcionals de més de 250.000 espècies arreplegats en la base de dades TRY. A això es van sumar imatges satel·litàries per a estimar la composició local de la vegetació amb una precisió sense precedents (a una resolució d'un quilòmetre, molt superior a la de qualsevol estudi comparable anterior).

   "Manejar més de mil milions d'observacions no és només un repte computacional, és un repte conceptual. El vertader treball ha sigut trobar la manera que cada dada explique de manera realista en el camí cap als mapes", apunta Jordi Muñoz-Marí, investigador de l'IPL-UV i coautor de l'estudi.

   "Este treball combina tres mons que rarament es parlen: l'ecologia de camp, la teledetecció i l'aprenentatge automàtic. Esta combinació és el que ens ha permès convertir milions d'observacions en patrons amb significat global", ressalta José E. Adsuara, investigador de l'IPL-UV i coautor de l'estudi.