La cicatriu del Brexit obliga a Regne Unit a mirar a Europa deu anys després

1098522.1.260.149.20260623130348

   La població busca una millora de les relacions amb la UE a mesura que creixen les veus crítiques amb el referèndum

   MADRID, 23 Jun. (EUROPA PRESS TELEVISIÓ) -

   Deu anys després que la població britànica es dirigira a les urnes per a votar en el marc del referèndum sobre l'eixida del país de la Unió Europea, el país fa front a una crisi institucional que ha tornat a materialitzar-se amb la dimissió este mateix dilluns del primer ministre, Keir Starmer, qui ha acabat cedint a les pressions internes del Partit Laborista enmig d'una crisi de lideratge.

   Després d'una dècada de l'històric referendum, la majoria de les anàlisis sobre el Brexit coincidixen en una cosa: l'eixida de Regne Unit del bloc comunitari ha frenat el creixement de l'economia britànica en un país que ha passat per set primers ministres en tan sol una dècada. Este esdevenir s'ha tornat simptomàtic d'una situació de desgovern que deixa en mans del pròxim primer ministre l'àrdua tasca de trobar solucions.

   La crisi econòmica i el rebuig als migrants van estendre llavors la idea que calia "recuperar el control" del país per a redefinir la seua relació amb Europa i els seus aliats seguint els seus propis termes. Un punt que resulta paradoxal, tenint en compte que cap d'estes qüestions han acabat per resoldre's després de deu anys.

   "Esta ha sigut una de les grans paradoxes del Brexit i la demostració més clara de l'ambigüitat de missatges sobre els quals es va construir l'argumentari a favor del 'Leave'", ha assenyalat Carme Colomina, investigadora del CIDOB, en declaracions a Europa Press.

   "El referèndum no ha aconseguit solucionar cap dels problemes que s'adjudicaven a la UE: inseguretat econòmica, globalització desigual, disminució de la confiança en les elits polítiques i la percepció que la presa de decisions democràtiques s'ha allunyat cada vegada més dels ciutadans", ha apuntat.

   Així, la majoria dels experts consideren que este suposat reajustament, fins i tot si es duguera a terme per complet, deixaria sense resoldre gran part de les pèrdues comercials que ha patit el territori britànic des del divorci amb Brussel·les. El vot antisistema que va propiciar el suport a la campanya del 'Leave' ha seguit afeblint a l'Executiu i permet a partits com Reform UK, de Nigel Farage, capitalitzar el descontentament ciutadà.

   Aquella campanya va estar liderada pel propi Farage i va obtenir el 51,9% dels vots enfront del 'Remain', que advocava per romandre en el si de la UE i es va fer amb el 48,1% dels vots. El referèndum d'aquell 23 de juny de 2016 li va costar el lloc al llavors primer ministre David Cameron. En el seu lloc va ser nomenada Theresa May, que va iniciar les negociacions i va estar tres anys en Downing Street per a acabar també entre l'espasa i la paret.

   Segons dades oficials, els efectes del Brexit han suposat una reducció del PIB britànic de fins a un 8%, un descens del comerç de prop del 15% i una caiguda del 18% de les inversions. Estes xifres coincideixen amb un moment de creixent proteccionisme i inestabilitat geopolítica global que han aprofundit, encara més, l'erosió en la competitivitat que ja patia Regne Unit.