MADRID 7 Feb. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, es reunix este dijous amb els consellers autonòmics del ram en la Conferència Sectorial d'Educació per a debatre sobre la memòria econòmica que acompanya l'avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), que estima que l'Estat haurà d'aportar 480 milions d'euros per a sufragar les despeses directes d'implantació per als tres primers anys, cinc vegades més que la previsió inicialment.
En l'última reunió, que s'ha produït el passat 19 de desembre, els consellers van traslladar al ministre la seua preocupació pel finançament de la reforma educativa, i este es va comprometre a fer una reunió sectorial monogràfica per a tractar este assumpte. El 23 de gener, l'executiu va enviar a les comunitats autònomes la seua proposta.
Es preveu que el debat se centre en les despeses indirectes de la llei, com el transvasament progressiu d'alumnes cap als cicles de Formació Professional --un ensenyament més cara que el Batxillerat--, doncs el Govern pretén que ho assumisquen les autonomies, tot i que és obert a la negociació, tal com ha avançat la setmana passada la secretària d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio.
L'alt índex de població escolar a l'àmbit rural en algunes comunitats, els dos itineraris de 4t de l'ESO --cap a Formació Professional o Batxillerat--, un menor estalvi del previst amb la compactació del Batxillerat, després d'atorgar més autonomia a les comunitats i centres en la fixació d'assignatures i càrrega lectiva, i el finançament de la nova FP Bàsica han quintuplicat les despeses directes, segons fonts del ministeri.
En concret, l'FP Bàsica costarà al voltant de 112 milions d'euros. El cost de les avaluacions nacionals, també assumides per l'Estat, es preveu que ascendisca a 1,5 milions la de diagnòstic en segon o tercer de primària, a 1,4 milions la del final de Primària i a 2,3 milions la del final de l'ESO. La de Batxillerat no s'inclou en la memòria, doncs substituïx la què es realitza actualment per a accedir a la Universitat.
Sobre el transvasament d'alumnes cap a l'FP, el ministeri es planteja tres escenaris: el primer, que es matricule un 50% en Batxillerat, un 20% en FP de grau mitjà i un 10% en FP Bàsica, el que suposarà una despesa estimada de 50 milions d'euros; el segon, amb una previsió de 334 milions d'euros, calcula el 50% de l'alumnat en Batxillerat, el 20,5% en FP de grau mitjà i el 12,5% en FP bàsica; i el tercer, estimat en 927 milions, preveu un 55% en Batxillerat, un 25% en FP de grau mitjà i un 12,5% en FP bàsica.
El departament de Wert creu que en el quart any d'implantació de la LOMQE ja es done el segon escenari, que considera el més realista, però sense renunciar al tercer, el que suposarà que la taxa d'abandonament escolar prematur siga del 15%, 11 punts menys que l'actual. Alhora, considera que quant més siga l'èxit de la llei --més alumnes en FP--, més haurà de ser la inversió.
NO ES DESCARTA L'ENTRADA EN VIGOR EL CURS 2015-2016
El Ministeri d'Educació es planteja que la posada en marxa de la nova llei sigui en el curs 2014-2015, fins i tot no descarta que siga al 2015-2016. Alhora, en el text de la memòria econòmica enviat a les comunitats autònomes, s'indica que este departament assumirà amb càrrec al seu propi pressupost "el finançament de les despeses directament relacionades amb la implantació de la llei".
Tot i això, advertix que tindrà en compte el programa de consolidació fiscal del Govern d'Espanya per als exercicis 2013-2014 i afegix que el cost estimat d'implantació de la llei és "molt limitat" per a una reforma d'esta "envergadura" i en el mitjà termini "esta prevista la reducció d'estos costos".
A més, apunta que el finançament d'estes despeses "estarà supeditat a les disponibilitats pressupostàries que el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques autoritze i seran compensades, en el seu cas, amb baixes en altres programes del departament".
PARES, ALUMNES I PROFESSORS IXEN JUNTS AL CARRER
Este dijous tornen al carrer pares, alumnes i professors per a reclamar la retirada de la LOMQE i la dimissió del ministre d'Educació. Esta protesta de la Plataforma per la Defensa de l'Escola Pública s'emmarca en la "setmana de lluita" --del 4 al 9 de febrer--, convocada pel Sindicat d'Estudiants.
La protesta coincidix amb la tercera i última jornada de vaga d'alumnes de Secundària. En esta ocasió, la Confederació de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) donarà suport a les protestes, però no la vaga, com va fer el passat 18 d'octubre.
Els sindicats d'ensenyament FE-CCOO, Fete-UGT, STES-i i CGT, entre d'altres organitzacions pertanyents a la Plataforma, ratifiquen també la setmana de protestes d'alumnes i participaran amb la seua presència en les manifestacions d'este dijous.