Brussel·les rebutja que reactors d'aigua com Cofrents i Garoña, similars a Fukushima, siguen "menys segurs"

BRUSSEL·LES/VALÈNCIA 14 Mar. (EUROPA PRESS) -

La Comissió Europea ha rebutjat este dilluns que reactors d'aigua en ebullició com els que s'han vist afectat per diverses explosions en Fukushima i similars als quals operen les centrals nuclears de Cofrents a València i de Santa María Garoña en Burgos siguen "menys segures" que les centrals que utilitzen un altre tipus de tecnologia per al seu reactor.

"Este tipus de tecnologia s'utilitza a Espanya i Suïssa. Que l'accident es produïra en un reactor d'aigua en ebullició no constituïx cap indicació que esta tecnologia siga menys segura que altres", ha explicat una font experta de l'executiu comunitari.

A més d'en sengles unitats de les plantes en Cofrents i Santa María de Garoña, l'executiu comunitari ha confirmat que a Suïssa operen dos altres centrals nuclears amb reactors d'aigua en ebullició, en contraposició amb els reactors d'aigua a pressió. "No hi ha absolutament cap indicació que una tecnologia és més segura que una altra", ha incidit la forta experta comunitària.

Els estats membre són els competents per decidir si prolonguen o no la vida de les centrals nuclears en els seus respectius territoris, tenint en compte que els primers responsables de la seguretat de les centrals són els operadors de les plantes que obtenen les llicències. La decisió de produir o no energia nuclear en última instància és competència nacional dels estats membre.

Si la decisió de prolongar la vida útil d'una central nuclear, que a Europa se sol prolongar entre 30 i 40 anys està lligada a grans projectes d'inversió de millora de les instal·lacions, com sol ocórrer de manera freqüent estos deuen notificar-se a la Comissió Europea perquè emeta la seua opinió no vinculant.

Tot i que la decisió no era jurídicament vinculant, els estats membre poden enfrontar-se a "conseqüències econòmiques" si no respecten les recomanacions d'inversió de l'executiu comunitari atenent a "motius de seguretat", tenint en compte que la directiva marc comunitària sobre la seguretat nuclear recull "els estàndards mínims de seguretat" internacionals per a operar les centrals, han confirmat fonts de l'executiu comunitari.

En línia amb els experts nuclears internacionals, els experts a Europa avaluen la possibilitat d'ampliar fins a 60 anys la vida nuclear de les plantes, tal com ja s'ha autoritzat als Estats Units, on ja s'estudia la possibilitat d'allargar fins i tot més este termini.

Fonts de l'executiu comunitari reconeixen que en els estats membre varia la manera d'operar les centrals. Generalment es concedixen llicències d'entre 30 i 40 anys de vida útil de les centrals amb opció de prolongar, mentre que en altres estats membre s'aproven llicències de 10 anys, que es renoven per un altre període de 10 anys sempre que les centrals complisquen els requisits tècnics de seguretat per a això.

El volum d'energia nuclear produïda a Europa es manté estable actualment, tot i que per a 2030 l'executiu comunitari creu que el seu nivell baixarà si no s'impulsen nous plans per a construir noves centrals, admeten fonts expertes comunitàries.

Finlàndia i França tenen intenció de construir noves centrals en els seus respectius territoris, El Regne Unit està en procés de finalitzar l'aprovació de nous dissenys de centrals, mentre que Suècia ja ha autoritzat a construir noves plantes en els emplaçaments que alberguen centrals velles, una vegada concloguen la seua vida útil, segons fonts de l'executiu comunitari.