La Comunitat Valenciana presenta una vulnerabilitat als incendis de 51,59 sobre 100, segons un informe de WWF

MADRID 14 Jul. (EUROPA PRESS) -

La Comunitat Valenciana presenta este estiu una vulnerabilitat als incendis forestals de 51,59 sobre 100, el que la col·loca per damunt de la mitja espanyola, fixada en un 48,77 punts, segons el 'Inciendiómetro', un informe fet per l'organització ecologista WWF.

El treball reflectix que Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Canàries i Cantàbria són les comunitats autònomes que presenten una major vulnerabilitat als incendis forestals. A més, advertix que si en 2050, a causa de al canvi climàtic, l'augment de la temperatura global supera els 2 graus centígrads creixerà en un mes el període de risc de grans incendis forestals.

Així, estes cinc regions són les que pitjor parades ixen --reben el vermell, d'una escala de tres colors-- després d'analitzar 21 variables, que van des del risc associat al mig natural, al risc associat al dèficit d'inversions públiques en el territori forestal, passant per l'evolució en el nombre de sinistres o la detenció dels causants.

Concretament, la vulnerabilitat de Castella-la Manxa està xifrada per WWF en 66,37 sobre 100, mentre que Castella i Lleó obté 63,15; Galícia, 61,62; Canàries, 61,31 i Cantàbria 60,61; el que col·loca a totes ella per damunt de la mitjana del conjunt del país, que està en 48,77 punts.

També excedixen esta mitjana Astúries (53,56), la Rioja (52,78), la Comunitat Valenciana (51,59), el País Basc (51,18) i Extremadura (51,17). Per sota estan Aragó (47,64), Catalunya (44,82), Balears (42,89), Navarra (42,13), Múrcia (42,02), Andalusia (39,58) i Madrid (38,92), que es col·loca com la comunitat amb millors resultats.

Entre les causes del desequilibri, WWF ha apuntat a la "falta de solidaritat", ja que les zones més afectades solen coincidir amb les més despoblades, segons ha explicat el responsable de Boscos de WWF, Félix Romero, que va establir una "correlació directa de l'interés polític en funció a la població".

També ha indicat que a estes zones despoblades arriba "pocs diners per hectàrea" i ací ha detectat un "símptoma de la falta de solidaritat". Segons el parer de l'organització, "no s'està revertint l'èxode rural, pel que decreix l'interés pel mig rural, fent-ho més vulnerable al foc".

Per esta raó, ha demanat que s'inclogui al medi ambient "d'ací als criteris de finançament autonòmic", que ara s'estan debatent. Segons la seva opinió el sistema de finançament en el terreny forestal ha de ser "més coherent i solidari entre autonomies". Per tant, "no ha de basar-se únicament en el nombre d'habitants de les CCAA, sinó també en aspectes com la densitat de població, la superfície o el valor dels recursos naturals".

A més, la gestió forestal planificada seguix sent "la gran assignatura pendent" i la inversió pública a la muntanya és, per a WWF, "insuficient". Tot i això reconeixen millores els últims anys, amb un descens d'un 1% en els incendis en els últims 10 anys i admeten que s'ha produït una millora en els dispositius d'extinció i que poques comunitats no poden arribar al 70% del territori abans que es creme una hectàrea.

Finalment, Romero ha explicat que el CO2 que emet Espanya pels incendis dels seus boscos es xifra en sis milions de tones a l'any, una quantitat equivalent al que emet anualment una ciutat d'un milió d'habitants com Sevilla o Saragossa. A més, Galícia i Castella i Lleó generen el 40% del CO2 produït per aquest concepte en tot el país.