Condemnen dos facultatius a un any de presó per la mort d'un xiquet de dos anys per excés de quimio

VALÈNCIA 21 Mar. (EUROPA PRESS) -

La titular del jutjat penal nombre 4 de València ha condemnat un oncòleg i un farmacèutic de l'Hospital Universitari La Fe de València a un any de presó per la mort el setembre del 2007 d'un nen de dos anys al qual li van donar una dosi de quimioteràpia deu vegades superior a l'indicat. Els dos facultatius han afirmat durant el judici que "ha estat un error".

El ministeri fiscal demanava per als dos professionals la pena d'un any de presó per un delicte d'homicidi per imprudència greu, mentre que l'acusació elevava la pena als tres anys. Les defenses van sol·licitar la lliure absolució per als seus clients i, en cas de condemna, van reclamar que els fets foren qualificats d'una falta. La jutgessa ha acordat la mateixa pena que la requerida per Fiscalia i imposa una indemnització de 200.000 euros per als pares del menor.

La magistrada considera provat que l'oncòleg va prescriure correctament la medicació a administrar al menor, tenint en compte totes les dades antropomètrics --pes, massa corporal--, tot i que el resultat final, la dosi, ha estat errònia. En este punt es va ometre una coma i en lloc de fixar 16,5 mg, posava 165. Així, en este cas, estima que no estem davant d'una prescripció de medicació efectuada en la seua totalitat de manera erroni, sinó "davant d'un error de càlcul matemàtic".

Tot i això, assenyala que tot i que 'a priori' és un error humà i no professional en si mateix, "no podem oblidar les conseqüències que l'esmentada omissió de la coma en el resultat total de les dosis a administrar ha tingut en la realitat". Així, considera que el fet que les dades antropomètrics i el càlcul de la dosi estigueren correctes, "no l'exculpa que la dosi final fora errònia a falta d'una elemental regla de cura que sí li és reprotxable penalment". I li és reprotxable i constitutiu de delicte.

"Tot i que humanament --s'especifica en la sentència-- passi pel cap que el no estampar un punt decimal en una dosi per error per distracció no sembli molt reprotxable, en este cas deu ser-ho, perquè estem parlant de vides humanes, de medicacions altament tòxiques on un error, tot i que siga matemàtic, pot donar lloc a un resultat inevitable com la mort d'un menor".

I és "obligació" de l'oncòleg preveure el resultat "d'una simple distracció". En este cas, la jutgessa indica que "no hi ha dubte" que la previsibilitat de l'esdeveniment era notòria, que devia haver comprovat la dosi final i no ho va fer, ja que "d'haver extremat la precaucació, s'hauria adonat".

"DE MANERA INCORRECTE"

Pel que fa al farmacèutic, encarregat de la validació de la dosi receptada pel metge, la jutgessa afirma que "no hi ha dubte" que aquest la va efectuar "de manera incorrecte", ja que ell mateix ha reconegut durant el judici que no va atendre a la totalitat de les dades que existien en el full de prescripció de l'oncòleg. Es va limitar a estampar en aquest full els 165 mg.

Considera que la "imprudència" al validar ha estat "greu" doncs "la validació és un procés independent a la prescripció i s'ha d'atendre amb la màxima diligència". Així, estima que "hi ha hagut una falta de previsió greu donada la medicació tan tòxica que s'estava validant i que anava a subministrar-se a un menor".

La magistrada també recull, sobre les causes de la mort del menor, que esta es va deure a una amiocarditis tòxica, l'origen de la qual ha estat la sobredosificació i la toxicitat del medicament subministrat. "No cap dubte doncs de la relació causal entre l'actuació dels imputats, un error en la prescripció no posar la coma; i en la validació: no comprovar les dades antropomètrics, i el resultat produït".

SUPOSAT AGREUJAT

La jutgessa dedica part de la sentència a estudiar la possibilitat d'imposar als imputats un suposat agreujat --que comporte inhabilitació professional--, tal com va sol·licitar inicialment el fiscal --tot i que després ho va modificar-- i l'acusació particular.

Sobre este assumpte, recorda que no deu castigar-se accesoriament amb la inhabilitació tota imprudència que sorgisca a l'exercici de les professions, tot i que estes siguen tècniques, "sinó només aquelles que, d'una part, suposen la relaxació de les normes degudes de cura connectades fèrriament a l'activitat professional en la qual es produïx i, a més, quan es verifique una patent vinculació entre esta inobservança i el resultat lesiu produït".