La Universitat rescata les esperances de Fuster al 50 aniversari de 'Nosaltres, els valencians'

VALÈNCIA 16 Feb. (EUROPA PRESS) -

La Universitat de València (UV) commemora el 50 aniversari de l'obra capital de Joan Fuster (Sueca 1922-1992), 'Nosaltres, els valencians', amb un ampli programa d'activitats que pretén reivindicar al pensador com "un patrimoni cultural" de la institució acadèmica, i alhora rescatar, precisament en el context actual de "crisi i transformació social", les seues "esperances i llegat intel·lectual".

El calendari en record de Fuster arranca este dijous amb la inauguració, al centre Cultural la Nau, d'una exposició que presa com a punt de partida la publicació del més famós llibre de Fuster per fer un recorregut per la seua vida i producció. El vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació de la UV, Antoni Ariño, ha presentat el programa en una roda de premsa en la qual ha estat acompanyat pels comissaris de l'exposició, Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragón.

Ariño ha posat de relleu que Joan Fuster és "un patrimoni cultural de la Universitat de València", de la qual ha estat estudiant i, després, professor. Per això, l'entitat educativa desitja rendir tribut a un autor "que ha tingut la capacitat, com cap altre al segle XX al País Valencià, de galvanitzar la societat".

"No és una exposició ni de nostàlgia ni de nostàlgics, ja que l'obra de Fuster té molta vigència", ha asseverat el vicerector, que ha afegit, parafrasejant a Adorn, que el que es pretén ara és mirar al passat per a "rescatar les esperances" de l'autor.

Amb esta voluntat, la selecció tira la vista enrere per a rememorar la publicació, per part de la llavors incipient Edicions 62, de 'Nosaltres, els valencians', un text en el qual Fuster ha plantejat reflexions sobre "la genealogia d'aspectes específics dels valencians, des dels orígens fins al present, com el provincianisme, la despersonalització, la catalanitat valenciana, conflictes com 'els Germanies' o el particularisme".

Des del moment de la seua aparició, en 1962, ha estat una obra que ha exercit una influència crucial en la renovació de la historiografia i, en general, en el desenvolupament intel·lectual valencià. Tot i això, el text --que ha tingut un mínim de 30 edicions en català i altres tres en castellà-- també va demonitzar al seu escriptor, contra el que ha començat una campanya que ha acabat amb la seua activitat a la premsa i va fer que la censura franquista --que no s'havia fixat en el llibre-- prohibís la seua tercera edició en català, que no es reprendria fins a 1977, després de la mort del dictador.

"TOT ERA CULPA DE FUSTER"

Alhora, Fuster es va convertir en "origen de tots els perjudicis". "Tot el que anava era dolenta culpa de Fuster", ha assegurat Pérez i Moragón. En contraposició, la mostra vol subratllar el seu paper en moviments creatius --com les arts plàstiques a través de l'assaig 'El descrèdit de la realitat' o la 'Nova Cançó'-- i d'activisme polític i social.

Per a això, l'exhibició --coordinada per Carbó i Pérez i Moragón, de la Càtedra Joan Fuster de la UV i Brígida Alapont de la Casa Fuster de Sueca--, s'estructura en dos parts, la primera de les quals és fonamentalment documental i recull informació sobre la publicació de 'Nosaltres els valencians' al costat de curiositats com els mètodes de difusió que ha tingut en la dècada dels seixanta.

També es mostren de manera gràfica algunes de les seves pitjors conseqüències per mitjà, per exemple, d'una fotografia que va captar un exemplar de l'obra entre les ruïnes de la casa de l'autor després de l'atemptat sofert en 1981.

La segona secció de l'exposició, que estarà oberta fins al 18 de març a la Sala Estudi General, és de caràcter artístic i incidix en les relacions d'amistat que l'intel·lectual va mantindre amb els creadors del moment. Entre les obres que es poden preveure destaquen les signades per Joan Miró, Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Ràfols Casamada, Tapiïs, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equip Crònica, Josep Renau, Equip Realitat, i Hernández Mompó entre d'altres.

ITINERÀNCIA

Està previst que la mostra itinere per diversos llocs, com Castelló, Gandia, Sueca i Alacant i, probablement, també a una Barcelona.

L'aniversari del llibre continuarà també hui amb la taula rodona '50 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2012)', que reunirà a diversos especialistes per a analitzar la transcendència de l'obra.

El dimecres 29 de febrer, a les 19.30 hores, en la Capilla de La Nau es portarà a terme un concert i l'1 de març es lliuraran els XI Premis de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i haurà una conferència de Jaume Cabré. Finalment, a la Casa de Cultura de Sueca, es farà la IX Jornada Joan Fuster.