AMPL.- El Govern pretén ampliar les aigües de pesca per protegir als faenadores de les Balears

Disminuirà les sancions als pescadors recreatius que no disposin de llicència, ja que deixarà de ser una infracció greu

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: jueves, 29 abril 2010 19:09

PALMA DE MALLORCA, 29 Abr. (EUROPA PRESS) -

La directora general de Pesca, Patricia Arbona, ha anunciat avui que preveu de manera immediata presentar al Ministeri d'Agricultura i Pesca una proposta per ampliar les aigües competencials del Govern balear amb la finalitat de protegir als pescadors de les Balears, tenint en compte que actualment hi ha una ordre ministerial que permet als pescadors alacantins pescar en aigües d 'Eivissa i Formentera, tenint en compte que tenen més de 150 metres de profunditat.

Així ho ha indicat Arbona durant la roda de premsa convocada per presentar l'avantprojecte de llei de Pesca Marítima, Recollida de marisc i Aqüicultura, que entre d'altres qüestions preveu una disminució de les sancions a aquells pescadors de pesca recreativa que pesquin sense llicència, de manera que a partir d'ara es considerarà sanció lleu multada amb 90 euros respecte dels 300 euros que s'imposaven fins ara amb la normativa estatal.

Per la seva banda, la consellera del ram, Mercè Amer, va revelar que s'imposen una mitjana de 300 sancions anuals a pescadors recreatius sense llicència a les illes o que pesquen en reserves marines durant els dies en els quals està prohibida aquesta activitat.

Respecte a l'ampliació de les aigües, la directora general de Pesca ha apuntat que actualment les aigües balears comprenen el perímetre de cadascuna de les illes de l'arxipèlag (de punta a punta), de manera que el seu objectiu és ampliar aquest espai perquè la llei -que la consellera confia a tramitar-la a l'actual període de sessions- sigui aplicable també a les aigües interilles.

Arbona ha recordat que l'Estatut d'Autonomia preveu el concepte d'"aigües de les Balears", de manera que, actualment, l'executiu es troba definint-lo, amb la finalitat de plantejar una proposta al Ministeri, que estableixi que en aquestes aigües només poden pescar pescadors de l'arxipèlag.

"No tindria sentit que les embarcacions alacantines poguessin pescar en aquesta zona individualitzada d'aigües de les Balears, de manera que seria una àrea pròpia per a la flota pesquera de les illes", ha insistit.

Respecte a la nova normativa, Amer ha recordat que Balears és l'única Comunitat Autònoma amb litoral que no té una Llei pròpia de Pesca, que afecti a les aigües interiors, de manera que, una vegada aprovada, es donarà resposta a les "necessitats" del sector de les illes, i alhora permetrà "protegir i conservar els recursos marins".

La consellera va detallar que l'avantprojecte de la nova normativa, que té 159 articles, ha estat elaborat pels tècnics de la Direcció General de Pesca, després de mantenir reunions amb les confraries de pescadors, l'Imedea, la UIB, entitats ecologistes i l'Institut Oceanogràfic.

A més, ha afegit que està previst un nou reunió el pròxim 18 de maig, amb l'objectiu que els sectors afectats presentin els seus suggeriments, de de cara a incorporar-les a l'avantprojecte abans que sigui aprovat pel Consell de Govern i registrat al Parlament.

Un dels aspectes que regular la futura Llei, segons ha destacat, és el manteniment de la pesca recreativa, que té 45.000 llicències a Balears i que, fins ara, entrava en "contradicció" amb la normativa estatal.

Tot i això, Arbona ha apuntat que la Llei només obligarà a les embarcacions recreatives a declarar la pesca d'algunes espècies, com la tonyina, a diferència del que passa amb la pesca professional que han d'informar sempre del nombre de captures realitzades a la Conselleria d'Agricultura i Pesca perquè, al seu torn, informe al Ministeri i aquest a la Comissió Europea.

CAPTURES DE LA PESCA RECREATIVA

Així, la directora general ha apuntat que és "impossible" saber les captures de les embarcacions d'esbarjo, ja que són per a "consum propi" i, per tant, "moltes vegades s'inventen les xifres de les captures".

Malgrat això, ha reconegut que "cal buscar mecanismes per intentar controlar-lo", tal com reivindica la Confraria de Pescadors, que considera que les embarcacions d'esbarjo també haurien d'informar del nombre de captures realitzades, amb l'objectiu de garantir una major regulació i control sobre aquest tipus d'activitat destinada a l'autoconsum i que va creixent exponencialment en contra de la pesca tradicional, que és cada vegada més reduïda.

Per la seva banda, Amer ha recordat que aquesta Llei s'aprovarà en un moment en el qual, en virtut del nou Estatut d'Autonomia, els Consells de Menorca, Eivissa i Formentera ja tenen les competències en matèria de pesca marítima, que serà transferida pròximament al Consell de Mallorca, mentre que el Govern manté la competència d'ordenació pesquera.

Alhora, la consellera va recalcar que la futura Llei regularà altres aspectes, com la pesca de coral, mentre que també serà pionera a tot l'Estat, juntament amb Galícia, en matèria de regular el turisme mariner sostenible i el turisme pesquer.

Finalment, permetrà la creació d'una Xarxa Balear de Reserves Marines Protegides, com a entitat encarregada de promoure la gestió i protecció dels recursos marins de les mateixes, que abracen al voltant de 50.000 hectàrees, tenint en compte que l'arxipèlag és la Comunitat amb un major nombre de reserves marines.

Tot i això, la directora general de Pesca ja va avançar a Europa Press que la nova normativa no preveurà la creació d'una nova reserva marina en la Serra de Tramuntana, concretament, a la zona de Sóller, tal com reclama la Confraria de Pescadors, a causa que, segons ha explicat, és competència del Ministeri al tractar-se d'aigües exteriors.

Contenido patrocinado