MADRID, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -
Balears és una de les comunitats autònomes que de moment no ha mostrat cap interès ferm per finançar mitjançant el seu sistema de salut pública les teràpies i tractaments farmacològics per deixar de fumar.
Així ho ha expressat en declaracions a Europa Press el metge de l'àrea cardiovascular dels Laboratoris Pfizer, José Chaves, qui va detallar que Balears al costat d'Astúries, Cantàbria, El País Basc, Castella i Lleó o Extremadura, encara no s'han plantejat aquesta mesura, si bé va afirmar des de Pfizer s'està en contacte amb elles per subministrar informació sobre el "cost-eficàcia" d'aquests tractaments per a l'atenció dels fumadors.
Aquest responsable va fer referència al fàrmac per deixar de fumar (vareniclina, comercialitzada per Pfizer com 'Champix'), i va afegir que van sol·licitar al ministeri "el finançament d'aquest producte i ells no es van pronunciar", detallant que el Govern va considerar que aquesta decisió corresponia a les CCAA.
En contraposició a aquesta tendència, Chaves va explicar que el País Valencià, Múrcia o Aragó s'han mostrat més sensibles a la possibilitat d'incorporar en els seus pressupostos tractaments mèdics per als fumadors. Dins de les possibilitats apuntades, va indicar la intervenció de fórmules parcials orientades a tractaments enfocats a determinats grups d'edat o col·lectius socials.
"L'ideal seria que totes les autonomies poguessin finançar el tractament i així es pogués tenir una configuració més homogènia a tot l'Estat", ha afirmat el responsable de Pfizer.
Chaves va realitzar aquestes declaracions durant la presentació dels resultats d'una enquesta sobre al percepció del tabaquisme en Metges d'Atenció primària al costat del doctor Eugeni Bruguera, especialista en Psiquiatria i cap de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona; el doctor Plácido Gascó, medico d'AP, i Juan Carlos Prieto, ex fumador.
TRACTAMENT PER MOTIVAR
Per al doctor Gascó, un dels principals "barreres" que s'han detectat en els metges d'Atenció primària és el relatiu al finançament dels tractaments per deixar de fumar, ja que s'ha apreciat un "desànim" i al sol·licitar la deshabituació al no estar subvencionats. De fet, a l'enquesta revela que és el preu dels tractaments per a la deshabituació tabàquica és la quarta raó per al 40,6%.
Els tractaments per deixar de fumar costen una mitjana de 360 euros al mes, un cost que podria veure's elevat per la necessitat de compaginar fàrmacs amb una atenció psiquiatre especialitzada, binomi que garanteix moltes probabilitats d'èxit.
En aquest sentit, va explicar a Europa Press que el 75% dels metges consultats veu al pacient més desmotivat a l'hora de plantejar el procés de deshabituació [tabáquica], el que segons la seva opinió explica que "no ho estem fent bé del tot" en les fórmules contra la malaltia que s'estan desplegant en els centres de salut.
Alhora, va detallar que els cigarrets actuals contenen "un 10% més de càrrega de nicotina que els de fa sis anys", que s'uneix a la impressió del 56% dels facultatius que aprecien una falta de voluntat en l'actitud dels seus pacients.
Per tant, va detallar que els tractaments mitjançant medicaments --unit a les accions de prevenció-- afavoriria a intervenir davant de l'aquesta desmotivació detectada. Tot i això, va assegurar que "només és qüestió de temps" que les CCAA que no financen aquests tractaments acabin fent-ho.
En aquest sentit, ha afirmat que aquests tractaments "suposarien un estalvi en despesa sanitària i salvarien moltes vides humanes", i va detallar que un de cada tres mèdics d'Atenció primària consultats ha emès alguna instrucció terapèutica contra el tabac.
Segons va precisar novament Chaves, "entre el 6 i el 12% dels costos sanitaris d'Europa són atribuïbles al tabaquisme, segons dades de l'OMS (Organització Mundial de la Salut)". "A Espanya, les despeses directes es produeixen aquestes malalties ascendeixen a 6.800 milions d'euros anuals, segons dades calculats pel Comissió Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme el 2005, fet que suposa un 13,45 % de la despesa sanitària total", va apuntar.
Per la seva banda, Bruguera va considerar "fonamental" el tractament farmacològic unit a les estratègies psicològiques cap al fumador, i va detallar que encara es prescriu "poc". Aquest expert també va assegurar que la vareniclina actua sobre els mateixos receptors cerebrals que la nicotina, pel que elimina la sensació de "plaer i recompensa" al fumador quan consumeix tabac.
Unes altres dades de l'enquesta revelen que un de cada quatre metges considera que fumar és "un estil de vida, un problema menor" i el 38,7 pensa que deixar el tabac és només "qüestió de voluntat". Així i tot, les dades indiquen que el 91,3% dels metges creu que fumar és "l'activitat més perjudicial" per a la salut dels seus pacients a llarg termini, per davant de l'obesitat (3,6%) o l'alcohol (2,9%) i més de la meitat dels metges (55,8%) intenta parlar als seus pacients de deixar el tabac en cada visita.
