La Cambra de Comerç i diverses entitats empresarials insten a Blanco que permeti la cogestió aeroportuària a Palma

PALMA DE MALLORCA 5 Ene. (EUROPA PRESS) -

La Cambra de Comerç de Mallorca, al costat de les principals entitats empresarials i socials de les Balears van enviar avui una carta al ministre de Foment, José Blanco, en què li insten que permeti la cogestió aeroportuària en Son Sant Joan, tenint en compte que el seu volum de trànsit supera els 20 milions de passatgers a l'any, el que li converteix en el tercer aeròdrom espanyol i en un dels principals de la Unió Europea, a l'altura de l'aeroport de Copenhaguen i prop del de Milà Malpensa.

Aquestes organitzacions van enviar aquesta missiva davant de la possibilitat que Balears quedi exclosa en la gestió aeroportuària, anunciada per l'executiu central i que persegueix dotar als aeròdroms de capacitat autònoma de decisió estratègica, comercial i operativa.

Així, en la carta aquestes entitats empresarials i socials remarquen que l'elevat volum de trànsit de l'Aeroport de Palma, unit a les seves característiques de costos, "ho fan un dels aeròdroms amb major rendibilitat financera d'Espanya" i, per tant, consideren que Son Santjoan se situa com un candidat "molt adequat per a l'aplicació de la reforma del model de gestió, que persegueix individualitzar-la en aquells aeroports singulars".

A més, subratllen que això es reforça encara més "si s'atén a les característiques insulars del territori de Palma, així com alguns dels seus trets propis, com l'elevada estacionalitat del trànsit i el tipus d'aerolínies amb major oferta de vols a l'aeroport". D'aquesta manera, estimen que "pocs aeroports espanyols reuneixen més condicions adequades per a la individualització del trànsit que el de Son Sant Joan".

En aquest sentit, la Cambra de Comerç i la resta d'entitats sostenen en l'esmentada carta que tenint en compte la procedència d'aplicar a Palma el model de gestió individual, alberguen el convenciment que el Ministeri de Foment serà "sensible" a la voluntat expressada en reiterades ocasions per part de les administracions territorials de Les balears, així com pels organismes d'interès públic, de "participar de manera efectiva en les decisions estratègiques que concerneixen al desenvolupament de l'activitat aeroportuària".

"Tot això, des de la convicció que aquest tipus de reforma serà molt positiu tant per als aeroports de les Balears, com per al conjunt del sistema aeroportuari espanyol", sostenen, i alhora recorden que el procés de reforma del model de gestió dels aeroports espanyols, que està prenent forma definitiva sota la direcció del Ministeri de Foment ha obert a Balears i, singularment, a Mallorca "importants expectatives de cara a la millora de la gestió dels aeroports locals".

LES EXPERIÈNCIES DEL CANADÀ I AUSTRÀLIA

A més, apunten que en les dues últimes dècades s'ha produït una tendència generalitzada a la individualització de la gestió dels aeroports, "com indiquen les experiències de reforma realitzades des de la dècada dels 90 al Canadà, Austràlia i en diversos països d'Europa".

En aquesta línia, destaquen que el canvi a la gestió individual en països que tenien models similars al qual encara perviu a Espanya ha aconseguit dotar de "major flexibilitat" a la gestió aeroportuària, mentre que també "ha facilitat als aeroports aprofitar millor les seves oportunitats, permetent-los competir per atreure rutes i aerolínies amb aquells aeròdroms que tenen característiques similars".

D'altra banda, afegeixen que les innovacions en el sector del transport aeri i en els models de negoci de les companyies aèries els últims anys han accentuat la "necessitat d'establir unes relacions de cooperació àgils i flexibles entre gestor aeroportuari i aerolínies i que adquireixen característiques diferents a cadascun dels aeroports, segons quin sigui la característica dels mateixos i les del trànsit del territori al qual serveixen".

Per aquesta raó, asseveren que la integració dels interessos territorials en els organismes responsables de la presa de decisions per a cada aeroport pot contribuir a modernitzar la seva gestió, i fer-la més eficient i flexible, tal com ho indiquen amb claredat les experiències d'Alemanya o França en les que cada nivell territorial de l'administració, així com altres organismes d'interès públic, desenvolupen funcions que ajuden que els aeroports facin la millor aportació possible als interessos i necessitats dels territoris als quals serveixen".