Debat.- El Govern signarà amb Medi Ambient un nou Pla de Qualitat d'Aigües per valor de 450 milions

Actualizado: martes, 21 octubre 2008 16:25

Antich incideix en què Balears disposarà d'un projecte de Llei del Sòl per deixar de ser l'única regió sense aquesta normativa

PALMA DE MALLORCA, 21 d'octubre (EUROPA PRESS)

El Govern signarà un nou Pla de Qualitat d'Aigües amb el Ministeri de Medi Ambient per valor de 450 milions d'euros, dels quals 270 milions seran aportats per la Conselleria del mateix ram, segons ha anunciat avui el president de l'Executiu autonòmic, Francesc Antich, durant el discurs que va pronunciar en la primera jornada del Debat sobre l'Estat d'Autonomia.

Tal com va especificar en aquesta mateixa línia, el Govern està treballant ara mateix en la redacció del Pla de Qualitat de l'Aigua de Menorca amb l'objectiu de reduir els nitrats a tota l'illa, tot i que, d'entrada, l'executiu col·laborarà amb els Ajuntaments per a la posada en pràctica de solucions immediates.

Durant el discurs, que es va prolongar per espai d'una hora i quart, Antich va fer esment de la matèria mediambiental com un àmbit en el qual innovar i investigar, i pel que fa a mesures concretes relatives a l'aigua, va destacar l'esforç que realitzen les Conselleries d'Agricultura i Medi Ambient amb l'Estat per la reutilització d'aigües depurades pel regadiu, amb unes inversions "bastant importants".

Tal com va incidir, la "bona" gestió de l'aigua és "capital" per a l'economia de les illes i també en la lluita contra el canvi climàtic. Així, va recordar també que amb la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient s'ha realitzat una inversió de més d'11 milions d'euros en el Pla de Millora de Torrents, amb la millora de més de 80 quilòmetres de trams de torrent.

Segons va recordar, s'està portant a terme la construcció de la major infraestructura energètica, el gasoducte, que ja va projectar el passat Pacti de Progrés fa dues legislatures. En aquest sentit, va indicar que estarà finalitzat el pròxim any mentre que el Govern també està treballant perquè arribi a Menorca. Alhora, va al·ludir al "gran" esforç que realitza el Govern per implementar les energies renovables a les Illes.

"En definitiva, el model que impulsam fa compatible el creixement econòmic amb la sostenibilitat ambiental i social", ha afirmat el president del Govern, qui va considerar "evident" que el territori és "la nostra millor indústria", que seguirà sent productiva "si som conscients de la necessitat de preservar-lo". "Afortunadament, després d'anys d'excessos, sembla que tot el món ja ho ha assumit", va emfatitzar.

Per aquesta raó, va recordar l'aprovació de la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible, i va ressaltar que s'han preservat "de les urpes de la urbanització" més de 1.600 hectàrees de terra "valuós". Segons la seva opinió, es tracta d'una de les "millors" inversions que realitzades "en molts anys" i "una mostra clara de seny".

PROJECTE DE LLEI DEL SÒL

Al mateix temps, va anunciar que Balears aviat disposarà del projecte de la Llei del Sòl, per tal de deixar de ser l'única comunitat que no comptava amb una normativa d'aquestes característiques. Una llei, va dir, que eviti l'especulació sobre el territori i que ajudi a garantir el dret a l'habitatge, i que a més ordeni i garanteixi la preservació dels paisatges, que són "el principal aval de la indústria turística i el principal llegat pels nostres fills", va considerar.

També en clau mediambiental, el cap de l'Executiu balear va fer referència al canvi climàtic com una "amenaça real", respecte al qual "estem obligats a donar una resposta responsable". Per a això, va recordar que el Govern ja ha posat en marxa el Pla d'Acció de Lluita contra el Canvi Climàtic, amb solucions mediambientals locals "a un risc global".

Alhora, va indicar que s'han iniciat les gestions perquè la Serra de Tramuntana de Mallorca estigui inclosa entre les figures de màxima protecció, a fi que constitueixi una zona emblemàtica de l'illa i "aporti beneficis avui i beneficis en el futur". Al seu torn, es va referir a la consolidació i ampliació de la xarxa balear d'espais naturals, en el Llevant de Mallorca i Cala d'Hort d'Eivissa, a Calvià i en el "maltractat" municipi d'Andratx.