Dependència.- Canàries, Balears i Múrcia vulneren el sistema de finançament de la llei, segons un estudi

MADRID, 25 Ene. (EUROPA PRESS) -

Les comunitats autònomes de Canàries, Balears i Múrcia vulneren el sistema de finançament de la Llei per a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, al no aportar res al sistema i atendre als seus dependents amb els fons estatals i les aportacions dels propis beneficiaris, segons va revelar l'informe 'Finançament i costos de la llei de dependència', fet per l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials.

Així, l'Administració General de l'Estat (AGE) va aportar el 2009 més de la meitat dels fons per al desenvolupament d'aquesta llei, és a dir, 1.935 milions (55,7%), mentre que els usuaris van aportar 585,1 milions (16,8%) i la comunitats, un total de 954,2 milions (27,5%). Tot i això, la pròpia norma estableix que, deduïda l'aportació dels dependents, les administracions autonòmiques haurien d'aportar el mateix que l'Estat.

Però entre totes elles, l'estudi destaca el paper de Canàries en el sistema de finançament de la norma, ja que rep de l'Estat 53,6 milions (118%) i els usuaris aporten més de 8.300 milions (18,5%), de tal manera que no només no aporta res al sistema, sinó que amb aquests fons pot atendre a tots els seus dependents i fins i tot li sobren diners (16.863 milions), confirma l'estudi.

Un fet semblant passa amb Múrcia, que percep de l'AGE 63.492 milions (98,4%) i els beneficiaris paguen 5.276 milions (8,2%), de tal manera que li sobren 4.233 milions (6,6%).

A BALEARS LI SOBREN 3.000 MILIONS

Segons aquest estudi, Balears rep de l'Estat 35.588 milions (93% % del cost), els usuaris aporten 5.535 milions (14,5%) i, per tant a aquesta comunitat li sobren gairebé 3.000 milions (8%). A aquesta llista de les autonomies que menys aporten se sumen Extremadura, Galícia, Catalunya i Aragó.

El treball destaca que existeixen comunitats autònomes, la aportació de les quals és semblant a la de l'Estat, acostant-se així als paràmetres correctes del model de finançament. Es tracta d'Andalusia, Astúries, Castella-la Manxa i València. Altres, poden veure's perjudicades per aportar sensiblement més que la pròpia AGE per al sosteniment del sistema, com Cantàbria, Castella i Lleó i la Rioja.

Un cas a part és la Comunitat de Madrid, que, si bé també supera a l'aportació de l'Estat, els seus dependents són també els que més contribueixen a cofinançar els serveis que perceben, concretament el 24 % --7,2 punts per sobre de la mitjana nacional--, altres d'estar a la cua pel que fa al nombre de beneficiaris atesos.

DISPARITAT DE DADES ENTRE comunitats

En termes globals, l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials crida l'atenció sobre la "disparitat" de les dades entre territoris, assegurant que els missatges sobre si l'Estat aporta més o menys que les comunitats "perden tot el sentit tenint en compte de les enormes desviacions sobre la mitjana que es produeixen en el sistema".

El cost mitjà per persona dependent a Espanya se situaria, segons les dades d'aquest estudi, en 9.250 euros. Si la mitjana del 'copagament' a l'any (el que aporten els usuaris) és de 1.650 euros els 7.600 restants s'haurien de repartir entre l'AGE i les comunitats autònomes, és a dir, entorn de 3.800 euros cadascuna.

Per tant, resultarien "perjudicades" les comunitats de Madrid, Castella i Lleó, València, la Rioja i Cantàbria, tot i que els responsables de l'estudi adverteixen que cal posar aquestes dades en relació amb la població total de cada comunitat per determinar la cobertura que estan tenint les persones dependents en aquests territoris.

Cal destacar que si el global anual del sosteniment del sistema d'atenció a la dependència per al 2009 és aproximadament de 3.900 milions d'euros, l'atenció residencial consumiria el 45 % de les aportacions públiques i de 'copagament', tot i que numèricament afecti tan sols al 21,4 % de les persones dependents reconegudes i ateses.