Un expert alerta que les dificultats econòmiques poden comportar una crisi dels drets humans

PALMA DE MALLORCA, 9 Dic. (EUROPA PRESS) -

El president de Drets Humans de Mallorca, Bernat Vicens, va alertar avui de què l'actual situació econòmica pot ocasionar també una crisi dels drets humans que provocarà, entre d'altres coses, que "molta gent passi a engrandir les files de la marginació" o hi hagi persones que no comptin amb un habitatge digne.

En declaracions a Europa Press amb motiu de la celebració demà del 60 aniversari de la Declaració dels drets humans, Vicens va destacar que el fet que, per exemple, molts individus no puguin pagar la hipoteca, comportarà que passin la "línia fronterera" que existeix entre "la gent normal i l'exclosa".

Alhora, va remarcar que un problema pel que fa als drets humans a les illes serà el que afectarà sobretot els immigrants de les illes ja que el 50 % d'aquests es troba en situació irregular.

Segons Vicens, per veure una de les possibles conseqüències de la crisi en el tema dels drets humans únicament basta observar com han augmentat les "cues dels menjadors" socials dels transeünts que existeixen en alguns municipis de les illes.

La mateixa font va assenyalar que "hi ha una de freda i una de calenta" en els drets humans i, per aquesta raó, demà se celebrarà un acte a l'Ajuntament de Palma en el qual la coral de la Universitat de les Illes Balears (UIB) oferirà un concert i, a continuació, es realitzarà una encès d'espelmes.

Segons dades del 2007, segons van indicar fonts d'Amnistia Internacional a Europa Press, un total de 1.252 persones van ser executades en 24 països diferents; es van documentar casos de tortura i maltractament en més de 81 països, mentre que en 45 països va haver presos de consciència. A més, 854 milions de persones pateixen fam i 1.100, de les quals més de la meitat són dones, no tenen un habitatge digne.

EL PARLAMENT RENOVA EL SEU COMPROMÍS

Sobre aquesta qüestió, el Parlament va renovar avui el seu compromís amb els drets humans i a defensar la seva universalitat, indivisibilitat i interdependència de manera que es va comprometre a fer de la defensa d'aquests drets una part de la feina institucional.

Per aquesta raó, el secretari primer, Eduard Riudavets, va llegir una declaració institucional abans de donar començament a la sessió plenària de la Cambra balear en la qual hi va haver representants d'Amnistia Internacional, Drets Humans de Mallorca, Justícia i Pau i la Comissió drets humans del Col·legi d'Advocats.