La Fiscalia assevera que la contractació del comptable de Vicens pretenia consolidar la seva "relació de profit mutu"

PALMA DE MALLORCA, 10 Dic. (EUROPA PRESS) -

El fiscal anticorrupció Juan Carrau ha subratllat avui que la contractació, per part de l'exconseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, del seu comptable Tomás Martín per elaborar un estudi sobre el valor del terra a canvi de 12.020 euros públics i que presumptament ha estat plagiat d'internet, anava dirigida a consolidar la relació que tots dos mantenien "de profit mutu", així com "l'activitat delictiva per a la comissió d'ulteriors delictes i garantir que els anteriorment comesos no fossin descoberts".

Així es va pronunciar el representant de l'acusació pública durant l'exposició dels informes finals en el judici per aquesta peça separada del cas Son Oms, celebrat en la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia i que avui va quedar vist per a sentència. "L'única pretensió de Vicens al contractar de manera arbitrària a Martín era afavorir a un amic, comprar la seva disponibilitat i consolidar les relacions profitoses entre tots dos", va incidir Carrau.

En la seva intervenció, el fiscal ha recordat que Martín representava davant de l'Agència Tributària a Metalumba -propietat de Vicens i la seva dona i presumpta tapadora a través de la qual hauria cobrat uns 750.000 euros en comissions obtingudes per la requalificació del polígon de Son Oms, segons les investigacions del cas- i mantenia amistat amb l'exportaveu parlamentari d'UM des de feia 15 anys, així com "relacions de profit mutu".

Tot i això, va puntualitzar que "mai" ha mantingut que l'encàrrec de l'estudi fos com recompensa a les factures falses que l'assessor fiscal va proporcionar a Metalumba, tal com van confessar Vicens i Martín, procedents de dues empreses del constructor John Leaners -precisament imputat en el procediment principal de Son Oms-.

"Vicens va decidir afavorir a Martín i és una cosa que ja estava preparat abans que fos contractat", va etzibar el fiscal anticorrupció, qui sobre l'estudi va posar èmfasi que una vegada elaborat "no es va formular cap queixa sobre el seu contingut, no es va reelaborar i cap tècnic ho va llegir, així com tampoc es va exigir a Martín preparació per a la seva realització". És més, ha defensat que l'informe era "innecessari" i no suposava "cap utilitat" per al Consell de Mallorca.

Referint-se específica a l'exdirector insular de Territori, Damià Nicolau, acusat al costat de Vicens i Martín i qui va subscriure un informe per avalar la necessitat de l'estudi, ha sostingut que "estava al tant" de la pretensió de l'encàrrec i "ni tan sols ho va llegir ni en diagonal ni en zig zag". Finalment, Carrau ha apuntat que "no ha quedat clar" que l'informe estigués relacionat amb l'adopció de futures mesures cautelars i amb l'adaptació del Pla Territorial de Mallorca (PTM) dels municipis, com ha defensat Vicens en el judici.

En el torn de la defensa, el lletrat de Vicens, Eduardo Valdivia, que demana la lliure absolució de l'acusat, ha expressat la seva "perplexitat" davant de les acusacions de la Fiscalia i va respondre que entre el seu patrocinat i Martín "no havia cap fidelitat que guardar ni res en el passat que compensar", i alhora va recriminar el "tracte favorable" rebut per l'assessor fiscal "després d'afirmar que ha enganyat al Consell i tot i això es li demana una multa com pena".

Durant el seu discurs, l'advocat ha emfatitzat que les tesis defensades pel Ministeri Públic "no tenen tota lògica i no poden prosperar", al recalcar que no hi ha prova sobre la comissió dels delictes de malversació de cabals públics i prevaricació que s'imputen al seu defensat. "Quin necessitat tenia Vicens d'encarregar al seu comptable un treball sobre el qual no tenia capacitat?", es va preguntar Valdivia respecte a l'acusació que l'assessor fiscal no tenia preparació per elaborar l'estudi i per aquesta raó la Conselleria de Territori li va instar a plagiar-lo de diverses pàgines web.

Alhora, ha lamentat que la Fiscalia postuli que hi ha hagut prevaricació "al·legant que l'estudi era deficient, cosa que es va comprovar dos mesos després que hagués haver-se produït aquest delicte al resoldre la contractació a favor de Martín", un fet que va qualificar de "jurídicament absurd". Finalment, el lletrat va incidir al "buit probatori" del judici que l'acusació pública "ha intentat dissipar" aportant testimonis i documents, com una taxació de Can Domenge, "que no tenen res a veure amb els fets que es jutgen".

Mentrestant, l'advocat de Nicolau, Fernando Rosselló, que també va sol·licitar l'absolució del seu defensat, es va pronunciar en la mateixa línia que Valdivia i ha afirmat que la declaració de Martín "no són prova de càrrec i no es pot tenir en compte per a res". Alhora, respecte a l'actuació del seu patrocinat va recalcar que com a director insular de Territori "no tenia competència absolutament alguna per intervenir en els contractes menors i, per tant, tampoc tenia una funció fiscalitzadora".

Finalment, ha destacat que els contractes menors "s'adjudiquen a dit i això està dins de la Llei", pel que ha apuntat que "mai pot constituir un delicte aquest tipus de concessió, sigui o no cap a un conegut". És per aquesta raó que es va preguntar "on està el dol directe i de primer grau en Nicolau que exigeix la jurisprudència".

Finalment, l'assistent legal de Martín, Gaspar Oliver, va negar que l'assessor fiscal hi hagi comès "cap delicte d'estafa", i alhora es va adherir a la petició de multa efectuada per la Fiscalia per a l'acusat al sostenir que concorren l'atenuant de reparació del dany i l'analògica de confessió. En concret, l 'acusació pública ha substituït la petició de nou mesos de presó que sol·licitava en el seu escrit provisional per la de 18 mesos de multa a raó de 8 euros diaris.

ÚLTIMS TESTIMONIS

Abans que les parts exposessin les seves conclusions i informes finals, van desfilar davant del tribunal els últims testimonis que han comparegut en el judici. Entre els quals hi ha, el responsable de finançament públic per a projectes d'inversió en l'empresa Directe, Joaquín Cruchaga, ha explicat que el 2006 ha publicat un estudi sobre l'evolució del preu del terra, que com informació pública es podia descarregar del web de l'empresa de manera gratuïta, tot i que va negar que se li sol·licitessin dades des d'Administracions com el Govern o el Consell de Mallorca.

Per la seva banda, l'alcalde de Montuïri, Gabriel Matas, ha assegurat desconèixer si el Consell ha fet el 2007 gestions per impulsar mesures sobre la problemàtica del terra en aquesta època a causa de l'elevada pressió urbanística, després que Vicens afirmés en el judici que l'informe encarregat al seu comptable pretenia ser "un suport i un fonament "per adoptar futures mesures cautelars que es preveien dictar en previsió a l'adaptació del Pla Territorial de Mallorca (PTM) dels municipis".

També l'exregidor de Consell Antoni Amengual ha afirmat que el 2007 el seu municipi presentava una pressió urbanística "important", el que va traslladar a Nicolau tot i que ha assenyalat que des del Consell no li van comunicar cap mesura per fer front a aquesta problemàtica. Finalment, l'exalcalde d'Algaida, Jaume Jaume, ha manifestat també com a testimoni que en aquesta època havia un desenvolupament urbanístic "especial" i, de la mateixa manera que Matas i Amengual, va negar que des de la Institució insular li traslladessin si se n'anaven a plantejar mesures.