Les aus marines adeqüen la seva alimentació a la ruta dels pesquers, segons un estudi

Les aus marines adeqüen la seva alimentació a la ruta dels vaixells pesquers, de manera que adapten els seus desplaçaments per beneficiar-se dels descarts de les captures i fer més eficient la seva recerca de menjar, segons un estudi del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) del qual es fan ressò les publicacions científiques 'Current Biology' i 'Science'.

L'estudi és el resultat del seguiment fet entre 1999 i 2005 a exemplars de pardela balear i pardela ventafocs, mitjançant la instal·lació de 28 transmissors via satèl·lit, liderat per Frederic Bartumeus, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del Csic (Girona), ha informat avui un comunicat del centre.

D'aquesta manera, els científics van constatar que les pardeles es concentren a les zones pesqueres de dilluns a divendres, quan els vaixells surten a pescar, per aconseguir aliment amb major celeritat, mentre que els caps de setmana segueixen la seva estratègia natural i es desplacen centenars de quilòmetres a la recerca de les seves preses normals, com sardines i calamars.

Els inicis de l'estudi es remunten a una dècada enrere, a l'Institut Mediterrània d'Estudis Avançats, centre mixt del Csic i la Universitat de les Illes Balears, gràcies als primers seguiments realitzats per un grup liderat per l'investigador Daniel Oro.

La pardela balear --'Puffinus auretanicus'-- és una espècie en perill "crític" d'extinció i endèmica de les Illes Balears, mentre que la pardela ventafocs --'Calonectris diomedea'-- es troba en situació vulnerable.

EL PERILL DEL MENJAR RÀPID

Bartumeus ha assenyalat, contràriament al que podria semblar, el benefici natural que suposa la pesca d'arrossegament per a les aus, que els permet aconseguir aliment de manera més fàcil, queda neutralitzat pel seu "gran impacte" sobre els fons marins, que afecta a l'equilibri de l'ecosistema.

L'investigador reconeix que, tot i la possibilitat de fer més desplaçaments entre el niu i la font de menjar que suposen els vaixells pesquers, els descarts impliquen que les aus s'alimentin d'organismes que, en alguns casos, acumulen grans quantitats de contaminants, com metalls pesants, que emmagatzemaran a l'organisme al seu torn.

'FAST FOOD'

Els experts assenyalen que les aus podrien ser utilitzades d'aquesta manera com "biomarcadors" de la concentració de contaminants en el mar, en un procés que també permet a exemplars menys forts sobreviure, alguna cosa que en condicions naturals no farien.

La dieta tradicional de les pardeles viu en la columna d'aigua marina, i no en el fons al costat del sediment, i per tant és de major qualitat que la dels descarts pesquers. "La dieta extra dels vaixells és realment 'fast food', menjar ràpid i de baixa qualitat", conclou Bartomeus, tot i que contribueixi a l'èxit reproductor de les espècies.