L'Observatori de drets humans i VIH/sida d'Espanya ha rebut en 2010 deu consultes procedents de les Balears

El principal tema de consulta és l'ocupació

PALMA DE MALLORCA/MADRID, 21 Mar. (EUROPA PRESS) -

El 6% del total de consultes jurídiques relacionades amb la malaltia de la sida realitzades en 2010 a l'Observatori de drets humans i VIH/sida d'Espanya van procedir de les Balears, segons dades de l'informe de consultes de l'Assessoria Jurídica de l'Observatori.

Així, l'esmentat observatori ha rebut 168 consultes de diferents zones d'Espanya, de les quals 10 es van fer des de Balears. L'informe de l'observatori indica que la xifra total (168) suposa un increment del 18% en relació amb l'any passat.

L'Observatori, finançat pel Pla Nacional de la Sida del Ministeri de Sanitat, ha especificat en una nota que el principal àmbit de consulta ha estat la de l'ocupació (26%), seguit de l'atenció sanitària (23%), i en menys grau l'administració, l'accés a assegurances, el benestar i la vida familiar.

Les consultes, per part seva, han estat relacionades amb canvis en les condicions de treball, la vulneració de la confidencialitat de les dades mèdiques, la sol·licitud de la prova del VIH sense tenir rellevància per al lloc de treball i complicacions al reincorporar-se després d'una baixa, entre d'altres aspectes.

La mitjana d'edat de les persones que van recórrer als serveis jurídics de l'Observatori ha estat de 39 anys, i un 64 % han estat homes; sent un 10 % del total de les consultes persones residents a Espanya d'origen estranger, amb un clar predomini de països llatinoamericans (Colòmbia, el Perú, Uruguai, Mèxic, l'Argentina, Xile, Veneçuela) i europeus (Irlanda, Portugal, Alemanya, Holanda).

Per comunitats autònomes, expliquen que durant 2010 han contactat persones de totes les comunitats autònomes, excepte Cantàbria, Extremadura i la ciutat autònoma de Melilla, destacant un major nombre de consultes en aquelles zones del més poblades. Així, la que major nombre de consultes ha rebut han estat Catalunya (21%), seguida de Madrid (18%), Andalusia (15%), Canàries (8%), València (7%) i Castella i Lleó i Balears (6%).

El coordinador de l'Observatori, Joan Bertran de Bes, ha considerat que l'informe confirma que les persones amb VIH i sida encara experimenten discriminació a Espanya, si bé reconeix que en els últims 30 anys s'ha millorat l'atenció sanitària i la qualitat de vida de les persones malaltes.

CONCLUSIONS DE L'INFORME.

"Els drets bàsics de les persones amb VIH es veuen vulnerats en espais com el treball, la sanitat, l'Administració, l'accés a serveis o les relacions personals. Per aquesta raó resultarà fonamental aplicar les recomanacions de l'Organització Internacional de Treball (OIT) en matèria de treball, eliminar les exclusions en oposicions públiques i a l 'accés a assegurances, així com revisar la catalogació del VIH/sida com 'infecte-contagiós' i donar una resposta ferma [e] unitària a la criminalització de la transmissió del VIH", explica.

En aquest sentit, l'informe manifesta la necessitat que cap treballador sigui sotmès a una prova de detecció del VIH i que no s'exigeixin aquestes ni altres proves; que hi hagi un accés a assegurança que no sigui discriminatori per a les persones seropositives, i, per tant, proposen que "les companyies asseguradores eliminin les esmentades exclusions basant-se en l'evidència científica i cobreixin amb les seves pòlisses a persones amb VIH, tenint en compte les circumstàncies de cadascuna, tal com fan per exemple amb persones fumadores".

D'altra banda, pel que fa a la catalogació del VIH/sida com malaltia infecte contagiosa, recorden que genera exclusions no justificades de determinats béns i serveis (piscines, serveis socials, etc.), la qual cosa també és una clara situació de discriminació i, en aquest cas, proposen que des de Sanitat s'estudiï la possibilitat de revisar l'esmentada catalogació.

D'altra banda, lamenten l'exclusió de les persones amb VIH en les oposicions al Cos Nacional de Policia i l'augment de veus a nivell local i global que advoquen per la criminalització de la transmissió del VIH, és a dir que li atribueixen caràcter criminal sigui des de l'àmbit judicial o l'administratiu. "Es tracta d'un tema de primeríssima actualitat i urgència que amenaça de portar l'epidèmia a la clandestinitat, al reforçar l'estigmatització i consegüentment al fer més difícil el maneig de l'epidèmia", adverteix.