Més de 30.000 habitatges llogats a Balears no es declaren al fisc, segons Gestha

PALMA DE MALLORCA, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -

Més de 33.000 lloguers de Balears són arrendaments submergits que escapen anualment del control del Fisc, fet que suposa que cinc de cada deu arrendaments localitzats actualment a l'arxipèlag presenten irregularitats, segons la II edició de l'Estudi sobre l'Evolució sobre els Lloguers Submergits a Espanya realitzat anualment pel col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).

Malgrat això, la xifra d'habitatges no declarats a les illes s'ha reduït en sis punts percentuals en els últims tres anys, en passar de representar el 64,1% del parc total d'immobles de lloguer el 2004, a un 58,5% el 2006.

L'informe de Gestha -elaborat a partir de l'encreuament de les dades relatives al període 2004-2006 del Ministeri d'Habitatge i la declaració de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF)- revela que si bé les mesures adoptades per l'executiu van contribuir a dinamitzar "incipientment" el mercat de lloguer a Balears, augmentant el nombre de declarants en gairebé 3.145 persones en aquests tres anys, encara el 17% dels habitatges de les illes segueixen buits, segons dades d'aquest Ministeri.

D'altra banda, l'estudi mostra que el rendiment mitjà del lloguer declarat pels contribuents de Balears va créixer per sobre del nombre de declarants, situant-se en una mitjana de 5.160 euros anuals, fet que suposa un increment del 8,8% en el període 2004-2006 -més de 210 euros en tot el trienni-, situant-se per sobre de l'augment real de preus en el mercat nacional. Segons dades del Ministeri d'Habitatge, el preu mitjà de l'habitatge de lloguer a l'Arxipèlag Balear es va incrementar en un 7% en aquest trienni.

Paral·lelament, l'estudi de Gestha constata que els propietaris balears van ser, juntament amb els catalans, els declarants que van incrementar els seus beneficis bruts en major mesura amb una mitjana d'uns 420 euros més (+9%), seguits de Madrid, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Aragó. Per contra, els contribuents que van augmentar en menys grau els seus rendiments bruts entre 2004 i 2006, amb a penes 80 euros (+3,5%), van ser els extremenys.

Segons Gestha, l'excepció l'han protagonitzat els contribuents canaris, que van ser els únics declarants d'Espanya que van reduir els seus rendiments bruts, registrant una mitjana de 27,5 euros menys en el trienni analitzat.

EL NIVELL DE FRAU DISMINUEIX UN 0,5% A BALEARS

D'altra banda, l'informe dels Tècnics d'Hisenda revela que el nivell de frau a Balears quasi no va experimentar variacions en aquests tres anys. Així, les rendes submergides derivades de l'arrendament d'habitatge van disminuir a prop de mig punt (-0,4%) en aquesta comunitat, posant de manifest l'eficàcia de les mesures de prevenció del frau fiscal posades en marxa per l'Executiu amb la finalitat d'aflorar l'economia submergida.

Per contra, Catalunya és la comunitat autònoma on més han augmentat les rendes no declarades, registrant un creixement del 10,5% entre 2004 i 2006, fins aconseguir 714 milions d'euros anuals. El segon lloc l'ocupa la Comunitat de Madrid, que va protagonitzar un increment de frau per lloguers submergits del 8,6% en el trienni analitzat, amb 478,7 milions d'euros anuals.

BALEARS, ENTRE LES DEU CA AMB MAJOR NOMBRE DE LLOGUERS NO DECLARATS

Per comunitats autònomes, l'informe de Gestha assenyala que Balears és, amb un 58,5%, la setena regió que concentra major volum de lloguers submergits en relació amb el seu parc d'habitatges de lloguer, per darrere de comunitats com Andalusia (73,6%), Extremadura (71,8%) o Canàries (66,5%) que si bé van reduir el frau per sota de la mitjana en aquests tres anys segueixen liderant el rànquing d'arrendaments submergits.

Per contra, les regions que presenten menor nombre de lloguers no declarats són la Rioja i Aragó on a penes un 23% dels arrendaments escapen del control del Fisc. En aquests tres anys aquestes regions van aconseguir rebaixar l'economia submergida en aquest capítol molt per sobre de la mitjana fins al punt de defraudar un 66% % menys que la resta de comunitats analitzades.