Més de 300.000 contribuents de les Balears es veuran afectats per la pujada de la pressió fiscal, segons Gestha

La pujada impositiva sobre les rendes del capital augmentarà la recaptació a Balears en més de 22 milions

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: martes, 1 septiembre 2009 15:50

PALMA DE MALLORCA, 1 Sep. (EUROPA PRESS) -

Uns 311.500 contribuents de les Balears es veuran afectats per la pujada de la pressió fiscal sobre les rendes del capital anunciada ahir pel president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, com via d'augmentar els ingressos de l'Estat en època de crisis, segons estimacions dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), elaborades a partir de les estadístiques d'estalvi de l'any 2007.

Aquest col·lectiu recorda que la mesura tindrà major impacte en aquells ciutadans amb majors ingressos i, per tant, amb major capacitat d'estalvi. Dades d'Hisenda del 2007 llancen que a les illes existeixen 2.919 contribuents -el 0,9% del total- que declaren guanyar més de 150.000 euros per aquest concepte.

Aquest grup minoritari de contribuents va obtenir unes rendes de capital per valor de més de 472 milions d'euros el 2007, un 42% del total declarat a les Illes Balears. Segons Gestha, aquest any l'Estat va recaptar 202,3 milions d'euros en impostos derivats de les rendes del capital a l'arxipèlag, fet que suposa una mitjana de 649,6 euros per contribuent.

Si es materialitzarà una hipotètica pujada de dos punts percentuals de les rendes de capital, cada contribuent passaria a pagar 721,8 euros de mitjana.

Així, un augment de la pressió fiscal de dos punts percentuals sobre les rendes de capital i plusvàlues suposaria a Balears un increment de la recaptació anual per aquest concepte de més de 22 milions d'euros, segons les estimacions dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) elaborades a partir de les estadístiques d'estalvi de l'any 2007.

Gestha estima que la mesura és "positiva" perquè considera que permetrà acostar els tipus de les rendes de l'estalvi a les rendes del treball, situades actualment en un 24%.

Aquesta dualitat entre els dos impostos no és encertada perquè "es tributa més per treballar, que per viure dels guanys del capital, quan en realitat han de ser els que obtinguin majors ingressos per rendiments del capital els que aportin també més a la Hisenda Pública", assenyalen des de Gestha.

REDUÏDA POTÈNCIA RECAPTATÒRIA

Tot i això, aquest col·lectiu considera que la proposta de gravar les rendes de capital, al contrari que modificar els trams de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) o la fiscalitat de les empreses (impost de societats), té una "reduïda potència recaptatòria" ja que permetrà augmentar els ingressos de les arques públiques en una mica més de 22 milions anuals.

Contenido patrocinado