En una quarta part dels habitatges de la ciutat resideixen un mínim d'una persona amb edat per sobre dels 65 anys
PALMA DE MALLORCA, 4 Ene. (EUROPA PRESS) -
Les llars de Palma de Mallorca que estan ocupades per una sola persona suposen ja el 32,5 % del total, amb un progrés que es va accelerar en el període 2006-2008, quan ha crescut un 12 %, pel que ha estat el segment de modalitats residencials que més va evolucionar, especialment en els barris de Ciutat Antiga i Ponent, segons dades fetes públiques avui per l'Ajuntament.
En una reunió amb els mitjans de comunicació ofert per la regidora de l'Àrea d'Educació, Igualtat i Drets Civils, Cristina Ferrer, en què també va estar present la coordinadora de l'Observatori Municipal de la Igualtat, Eva Moreso, ha estat presentat el 'Informe d'unitats de convivència' al municipi, que recull dades sobre habitatges, la seva ocupació i la seva distribució a la capital balear.
Durant la seva intervenció, Ferrer no va dubtar a afirmar que el segment de les llars unipersonals és "el que més creix" actualment, sobretot, a causa que "augmenta l'esperança de vida", sobretot entre les dones, així com per l'increment que es va donar els últims anys en el nombre de divorcis i separacions, que es tradueixen que "augmenten altres models de llars", va citar el regidor.
Així, a Palma existeixen un total de 53.835 llars habitades per una sola persona, dels quals, en un 27% dels casos, se sol tractar de persones grans de 65 anys --sobretot en Ciutat Antiga--, en un 20,7%, a un estranger d'origen europeu resident a la ciutat --sobretot Ponent--; però, en pocs casos, es tracta d'un jove (14,3%), perquè aquest segment del padró troba "dificultats per a la seva emancipació", va aclarir.
En general, l'increment de les llars que viu una persona gran --ja sigui sola o en companyia d'altres en el mateix segment d'edat-- "continua sent important a Palma", segons apunta l'estudi, que precisa que el volum de veïns en aquesta situació va passar dels 40.739 registrats el 2008 als 41.727 comptabilitzats a 1 de gener del 2009, amb un increment absolut de 988 unitats, fet que suposa un del 2,4% i el 25,2% del total.
LA MAJORIA, LLARS REDUÏTS
Pel que fa a les llars 'reduïts' --ocupats per entre dos i quatre residents-- a la ciutat es compten un total de 95.072, fet que suposa el 57,5% del total; mentre que els 'nombrosos' --amb cinc persones o més-- sumen 16.485 i suposen el 10% del total de 165.392 existents, més dels quals es comptaven el 2006, quan ascendien a 155.057 residències ocupades per diferents tipus de família.
L'informe que va elaborar l'Observatori Municipal d'Igualtat precisa, sobre aquesta qüestió, que "en termes relatius, mentre la població resident en unitats de convivència ha crescut durant aquests anys a una taxa del 5,2%, el nombre d'UC ho ha fet a un ritme del 6,7%", ja que, en el mateix període, els ciutadans censats van passar de 400.872 a 421.585, amb més de 20.000 incorporacions en tres anys.
MÉS MONOPARENTALS I MENYS REAGRUPACIONS
Altres detalls que revela l'estudi, que Ferrer va qualificar de "complet", perquè serà d'utilitat per "dissenyar noves polítiques municipals en termes de convivència", són que també van evolucionar les llars habitats per famílies monoparentals --un adult amb un o diversos menors d'entre 0 i 15 anys--, que ja són el 3,2% del total, amb 5.229 unitats, de les quals un 82% estan habitades per dones amb fills.
També va detectar l'Observatori Municipal de la Igualtat de Palma un descens del -41% en les sol·licituds de reagrupació familiar al llarg del 2009, un detall que Moreso va atribuir directament a la situació actual de crisi econòmica. I, sobre aquesta qüestió, ha precisat que la majoria dels 935 expedients activats l'any passat van correspondre a ciutadans colombians, marroquins i colombians, seguits per altres col·lectius.
Un aspecte que no toca l'estudi és l'evolució dels desnonaments de llars per efecte de la recessió econòmica i, tot i que la coordinadora de l'institut ha admès aquesta carència, la seva impressió és la que el volum de casos d'aquest tipus "augmenta", tot i que no va poder establir en quina mesura incideix aquest fenomen sobre les llars palmesanes.
Andalucía
