El Ministeri d'Igualtat i el Govern prorroguen el conveni per fomentar l'autoocupació de 200 dones parades

Actualizado: miércoles, 30 junio 2010 20:19

L'acord té un pressupost de 800.000 euros per al 2009 i 2010 finançat al 50% per les dues administracions


PALMA DE MALLORCA, 30 Jun. (EUROPA PRESS) -

La ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, i el president del Govern, Francesc Antich, han prorrogat per a aquest any el conveni signat en 2009 per fomentar l'autoocupació de 200 dones desocupades de les Balears, amb la finalitat que creuen la seva pròpia empresa, ja sigui com autònomes o formant part de cooperatives o societats laborals.

La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, ha destacat que gràcies a aquesta iniciativa pilot a tot Espanya, que compte per al 2009 i 2010 amb un pressupost de 800.000 euros (sufragats al 50% pel Ministeri d'Igualtat i el Govern), un total de 61 dones han aconseguit constituir una empresa, de les quals tres han creat una societat laboral i 58 s'han donat d'alta com autònomes, sobretot, en activitats relacionades amb el comerç, la indústria, restauració, consultoria, tecnologies de la informació i la comunicació i serveis sanitaris.

En total, ha detallat que de les 200 dones que han participat en el curs d'autoocupació, 124 (79 dones a Mallorca; 22 a Eivissa; 7 a Menorca i 16 a Formentera) han culminat tot el procés i han aconseguit la certificació corresponent.

Barceló ha informat que durant tot el procés, les dones han estat tutelades per onze empresàries que han tingut èxit en els seus negocis i que han estat "mentores de les noves emprenedores", tot això coordinat per la directora general de Responsabilitat Social Corporativa, Maria Durán.

La novetat d'aquesta iniciativa per a aquest any serà la inclusió d'un grup de 20 dones diplomades o llicenciades universitàries que rebran una formació empresarial d'acord al seu nivell acadèmic, mentre que , d'altra banda, s'inclourà un grup de 50 dones interessades a crear empreses dins del sector agrari, que rebran una formació especialitzada.

Després de lliurar el diploma a totes les dones que han participat en aquest programa, Aído ha remarcat que "dificultar" l'accés de la dona al mercat laboral "retalla les possibilitats de creixement d'una societat, així com la generació d'ingressos i l'augment del PIB".

Per aquesta raó, ha assenyalat que "tenim el repte de remoure els obstacles" per aconseguir que un major nombre de dones treballi amb els mateixos drets i oportunitats que els homes, tenint en compte que contribuirà a la "disminució de la pobresa i a aconseguir una societat més competitiva".

La ministra ha subratllat que la dona és un "motor per al desenvolupament econòmic", així com per aconseguir la "rendibilitat, la competitivitat i la productivitat". A més, ha apuntat que en moments de dificultats econòmiques com els actuals, "no es poden relegar les polítiques d'igualtat a un segon pla, ja que la dona mai ha estat part del problema, sinó que ara més que mai és part de la solució".

Per aquesta raó, ha qualificat d'"encert" el conveni subscrit amb l'executiu autonòmic i davant de l'"èxit" que va tenir el 2009, s'ha decidit prorrogar-lo un any més per continuar contribuint que dones desocupades de les Balears creuen les seves pròpies empreses.

"LA DISCRIMINACIÓ ÉS UN NEGOCI DOLENT"

"És en el moment econòmic actual quan resulta clau per superar aquesta situació de crisis promoure la igualtat, ja que la discriminació és un negoci dolent, mentre que les condicions d'igualtat és una qüestió de justícia social i d'eficiència en un context com l'actual on la diversitat és un valor a l'alça", ha assegurat.

Per aquesta raó, Aído ha sostingut que les empreses estan obligades a "reinventar-se", ja que aquelles companyies que apostin per la igualtat i la conciliació de la vida laboral i familiar "generaran una major rendibilitat i, per tant, uns millors resultats empresarials".

Així, ha posat com a exemple els països nòrdics, com Noruega, Suècia o Finlàndia, que "encapçalen el rànquing d'igualtat de gènere i també de competitivitat", pel que ha indicat que "cap Estat pot permetre's prescindir del capital humà de les dones" si es vol avançar cap a un nou model productiu que sigui "sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental".