El retorn a l'escola costarà 847 euros de mitjana a Balears, un 5,6% més que el curs 2009-2010

PALMA DE MALLORCA, 30 Ago. (EUROPA PRESS) -

El retorn a l'escola costarà 847 euros de mitjana a Balears, un 5,47 % més que en 2009 i un 3,2 % per sobre de la mitjana nacional (820 euros), segons un estudi de la Federació d'Usuaris Consumidors Independents (FUCI), que situa l'arxipèlag com la sisena comunitat on el retorn a les aules suposarà un major desemborsament per a les famílies.

Així, per davant de Balears es posicionen Madrid, que encapçala el rànquing, amb una despesa mitjana de 1.072 euros, seguida de Catalunya (1.057 euros), València (972), El País Basc (928 euros) i Navarra (880 euros). Per contra, les comunitats més econòmiques són Canàries (688 euros), Galícia (700 euros), Aragó (740 euros) i Andalusia (742 euros).

Segons l'estudi, la despesa mitjana en un centre públic de les illes és de 540 euros (respecte dels 512 de mitjana nacional), un 8 % més que l'any passat; de 800 euros si s'opta per un concertat (774 euros de mitjana nacional), un 5,3 % més; i de 1.200 euros en un privat (1.174 euros de mitjana nacional), un 4,3 % més que l'any passat.

L'informe ha estat fet prenent com a referència 200 col·legis públics, concertats i privats del territori nacional, per conèixer quin és l'impacte econòmic del retorn al col·legi per a les famílies amb fills en edat escolar, informa FUCI en nota de premsa.

A nivell nacional, les famílies espanyoles hauran d'afrontar un cost mitjà de 820 euros per fill, és a dir, un 6,2 % més que l'any passat, un augment que, segons el parer de la presidenta de FUCI, Agustina Laguna es deu "a l'increment de l'IVA en dos punts que unit a la constant pujada del preu dels carburants han donat lloc a un augment del cost del retorn a les aules que va a perjudicar fins i tot més les malparades economies de milers d'espanyols".

L'uniforme/roba, incloent també el calçat, suposa una de les despeses que més encareix als pares el retorn al col·legi dels seus fills. Així, als centres públics s'estima la despesa en roba en 110 euros, xifra que es duplica en el cas dels concertats i que s'eleva fins a 284 ? en els privats.

La matrícula és un altre dels epígrafs que més encareix el retorn a les aules. Tant en el cas dels centres públics com els concertats el cost és zero, tot i que Agustina Laguna recorda als pares "que tinguin en compte per calcular les seves despeses que alguns centres concertats disfressen aquest concepte denominant-lo despeses d'inici de curs que inclouen conceptes com secretaria, informatització, gestió, sobre de matrícula, comunicacions i que en cap cas solen baixar dels 200 euros".

Mentrestant, en els col·legis privats el cost mitjà es situa en 265 euros.

LLIBRES DE TEXT

La FUCI ha analitzat també el cost dels llibres de text en funció de l'etapa educativa en què es trobi el nen i prenent com a referència els preus de diverses editorials. Tot i tenir una IVA superreduït, experimenten un increment del 3,8% respecte a l'any passat fet que suposa un desemborsament mitjà de 190 euros.

Pel que fa al material escolar com motxilles, quaderns, carpetes o bolígrafs suposarà 50 euros en els col·legis públics, 120 en els concertats i 125 en els privats.

El cost total de la menjada experimenta un lleuger increment que situa el cost en 160 euros en un centre privat, el doble que en un públic, mentre que en un concertat suposa 114 euros.

Finalment, el transport, que hauran de pagar aquells escolars [cuyos] pares no puguin portar-los i recollir-los, suposa una mitjana de 115 euros mensuals, depenent de si el col·legi és públic (80 euros), concertats (115) o privat (150).

EL COST PER COMUNITATS AUTÒNOMES

El fet que estudiar en una autonomia o una altra fa més o menys costosa la volta a l'escola no és casual, segons la federació, sinó que es deu als diferents sistemes de finançament de l'educació obligatòria que hi ha al nostre país i del grau d'implantació en cada autonomia.

Algunes comunitats, com és el cas de les Balears, Madrid i Navarra ofereixen subvencions per a l'adquisició de llibres de text i material didàctic per a tots els nivells obligatoris d'ensenyament, atorgant un tracte favorable a les famílies nombroses, amb rendes baixes i/o discapacitats.

Altres comunitats opten pel préstec de llibres, sistema mitjançant el qual els llibres poden ser utilitzats per altres alumnes en anys acadèmics successius, i han estat renovats cada quatre anys, llevat dels llibres corresponents a 1r i 2n de primària que es renoven anualment.

Així, Castella-la Manxa, Aragó, Galícia i la Rioja tenen llibres gratuïts durant tots els cursos de l'ensenyança obligatòria, la qual cosa es reflecteix en el menor cost que han d'afrontar els pares.

Altres regions que opten per aquesta reutilització dels llibres són Canàries i Andalusia, tot i que no en tots els nivells de l'educació obligatòria. Mentrestant, Catalunya, El País Basc i Extremadura són les regions "més endarrerides" en aquest sistema.

D'altra banda, Cantàbria, València, Múrcia, Astúries i Castella i Lleó porten a terme el sistema anomenat xec-llibre, que consisteix al lliurament d'un val per a l'adquisició dels llibres de text que les famílies poden canviar a l'establiment de la seva elecció, passant a ser els llibres propietat de l'alumne.

Segons el parer d'Agustina Laguna, "aquestes ajudes varien segons cada comunitat i són insuficients ja que l'import no cobreix el cost total dels llibres de text, a més de no haver ajudes per a tots els cursos".