El Suprem confirma la sentència de l'Audiència Provincial que va condemnar a quatre anys de presó a un home per estafa

MADRID 18 Jun. (EUROPA PRESS) -

La Sala de lo Penal del Tribunal Suprem ha confirmat una sentència de l'Audiència Provincial que condemnava a un home a una pena de quatre anys de presó per un delicte d'estafa agreujada, al qual obliga també al pagament de les costes causades.

El Alto Tribunal desestima els recursos del condemnat a la resolució emesa el juny del 2009 i reafirma, també, el pagament de 113.810 euros per perjudicis econòmics i el dany moral i psicològic causat a la persona que ha estat objecte de l'estafa.

Els fets es remunten a l'any 2006 quan el condemnat va aconseguir que la seva ex parella sentimental li prestés diners, per a la qual cosa l'afectada va sol·licitar un crèdit hipotecari, amb la intenció suposadament de regenerar una cafeteria i que pogués treballar en ella després i donar-li part dels guanys de l'explotació del local.

Als pocs dies de concertat el préstec el director de la sucursal bancària que va intervenir en l'operació va contactar diverses vegades amb el condemnat perquè li fes arribar el contracte de traspàs del negoci, sense que obtingués resultat positiu.

El Suprem corrobora la sentència i el relat fàctic elaborat per l'Audiència i desestima també el recurs plantejat sobre l'addicció del condemnat al consum de cocaïna i alcohol com a factor determinant de l'estafa (tenint en compte que no va utilitzar els diners suposat negoci que anava a muntar), a l'entendre, de la mateixa manera que el tribunal d'instància, que això no va minvar "de cap manera" les seves facultats volitives ni intel·lectives.

"Aquesta Sala ve reiterant que l'efecte de disminució de la imputabilitat a conseqüència d'un consum continuat de drogues o d'alcohol, només pot actuar sobre aquells delictes que es cometen com forma i en funció de procurar-se diners o altres efectes per comprar o intercanviar per la droga (...) Molt al contrari, l'acusat ha aguditzat el disseny d'una operació complexa que exigeix un domini de la voluntat i de l'intel·lecte a ple rendiment, per la qual cosa els judicis clínics sobre la seva patologia no els posem en dubte, però negam qualsevol efecte sobre la seva responsabilitat criminal", sentència el Suprem.