Agro.- Els joves que viuen a municipis agraris pateixen menys atur i són més emprenedors

Europa Press Economía Finanzas
Actualizado: miércoles, 18 noviembre 2009 16:06

BARCELONA 18 Nov. (EUROPA PRESS) -

Els joves catalans que viuen en municipis més agraris pateixen menys atur i treballen més per compte propi, segons conclou l'estudi 'Món rural i joventut' elaborat pel membre de l'equip d'investigació Territori, Població i Ciutadania de la Universitat de Barcelona (UB), Màrius Domínguez.

L'estudi conclou que el 67,8% dels joves analitzats treballa, percentatge que augmenta fins al 79,2% als municipis amb més presència del sector agrari, i un 24,1% dels homes i un 18,5% de les dones són autònoms.

Tot i això, la mitjana d'ingressos salarials és de 920 euros, 50 euros per sota de la mitja catalana. L'estudi assenyala que com menys agrari és el municipi, més precària és la situació econòmica dels seus joves, especialment en el cas de les dones on les diferències salarials amb el col·lectiu masculí va entre 59 i 200 euros nets mensuals.

En educació, les noies superen als nois en taxes d'escolaritat i en la prolongació dels estudis, ja que els homes donen més importància a la inserció laboral i elles a la formació, especialment en els pobles més agraris.

El 55,8% té estudis secundaris i el 23,4% universitaris. La implantació de la Secundària als 12 anys obliga que molts joves de pobles sense institut hagin de desplaçar-se de manera obligada a altres municipis.

La mobilitat és un "element clau" del dia a dia dels joves d'entorns rurals, que es troben amb problemàtiques tant per anar al seu centre d'estudis com per oci, especialment nocturn, cosa que crea una alta dependència del transport privat.

Un 7,7% ha hagut de canviar de residència per aquests motius, però expressen el seu desig de tornar al seu poble si les condicions laborals i d'habitatge ho permeten, o com a mínim mantenir la seva vinculació.

L'estudi també constata que els municipis rurals amb més presència del sector serveis són els que tenen un percentatge més elevat de població immigrant, amb un 12%. Sobre l'habitatge, els principals problemes són la poca oferta de lloguer i els elevats preus, tot i que cada municipi té les seves característiques.

La investigació conclou que el futur d'aquests joves és "incert", cosa que augmenta les possibilitats que abandonin els seus municipis, a pesar del fort arrelament i desig de continuar vivint en el seu entorn.

Tot i això, si en un mateix municipi rural es suma la falta d'ofertes de treball i la dificultat per accedir a un habitatge "les possibilitats de desenvolupar un projecte de vida són gairebé inexistents i el poble està en perill de despoblament".

Contenido patrocinado